LA LLEGENDA DE L´ORIGEN DE LA COSTA-ROJA DE SANT JULIÀ DE RAMIS - Versió en català.

Para leer el texto en castellano, pulsar aquí.

Per llegir el text en castellà, polseu aquí.

Quadre que fa homenatge a la llegenda de la Costa-Roja,
a l´Ajuntament de Sant Julià de Ramis.

Anant de Girona direcció a Figueres per la N-IIa (o a l´inrevés), ens trobem amb el municipi de Sant Julià de Ramis, entre les poblacions de Sarrià de Ter i Medinyà. Part de la carretera fa pendent, i ben bé al costat de la carretera i corrent paral·lela a aquesta, ens trobem la Costa-Roja, que s´anomena així pel seu particular color vermellós.

Diu la llegenda que els darrers senyors del castell fortificat de Sant Julià, conegut avui dia, també, com Castellum Fractum, ja que el seu origen, tot i que després va passar per moltes més mans, és romà… diu la llegenda, dic, que els tres darrers senyors del castell foren tres germans que, anant del més gran al més petit, responien als noms de Ramon, Bernat, i Guillem.

Reconstrucció de l´antic castell de Sant Julià.

Tot marxava bé entre ells, fins que tots tres es sentiren captivats d´una donzella de la contrada; una dona bella en extrem, que els feia anar de cap, encesos els seus cors.

A causa d´aquest fet, poc a poc, l´harmonia i la benaurança dels tres germans es varen anar convertint poc a poc en gelosia i, ben aviat, la gelosia va passar a convertir-se en odi i malvolença.

Així, cadascun pel seu cantó, maquinaven la manera de deslliurar-se dels altres dos per no tenir competidors per guanyar-se els favors de la bella dama. I així anaven passant els dies, creixent la rancúnia en les seves ànimes, fins que el més petit, en Guillem, proposà a Bernat una treta per desfer-se del primogènit, Ramon.

I d´aquesta manera, la confabulació agafà la forma d´un dia de cacera.

Arribat el dia, havent començat ja la cacera, i trobant-se ja enmig del bosc, aprofitant el moment oportú, Bernat es quedà junt a Ramon, i en un descuit, quan aquest va baixar la guàrdia, en Bernat apunyalà al germà gran, que va caure mort als seus peus.

Comés el crim, en Bernat va voler comunicar l´horrible fratricidi al seu germà confabulat, el jove Guillem, i va decidir buscar-lo pel bosc, no caient en compte que ell mateix seria víctima de la mateixa vil traïdora. I així va ser. En Guillem, amagat darrera d´uns matolls, ho havia vist tot, i un cop comés el crim per part del seu germà, li travessà el cor amb una fletxa, caient el cos d´en Bernat no gaire lluny del cadàver de l´altre germà assassinat.

Amb els seus dos oponents liquidats, Guillem es dirigí ple de joia cap al castell, esperant gaudir dels amors de la bella donzella a partir d´aquell moment en que ja es veia deslliurat de la competència dels seus germans. Però, aleshores, va sentir darrera  seu una forta remor d´aigua i, en girar-se, veié un torrent desbocat de sang que semblava dirigir-se cap a ell, perseguint-lo amb la fúria d´una ramada de cavalls folls. Commocionat davant tan espantosa visió, va fugir corrent a la desesperada sense cap orientació i boig de remordiment pel que havia fet, desaparegué d´aquell indret. A l´endemà mateix, fou trobat el seu cos difunt.

I diu la llegenda que fou la sang que brollà del lloc on foren assassinats els altres dos germans, la causa del to vermell que ens mostra la terra de la Costa-Roja.

Avui en dia, dins de l´Ajuntament de Sant Julià de Ramis, que es troba a l´altre costat de la carretera on trobem on està la Costa-Roja, podem trobar un quadre que conmemorà aquesta llegenda, i al seu costat, un petit escrit on s´expliquen aquests fets.

La Costa-Roja.

La Costa-Roja.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.