Mundos propios: LLEGENDES DEL CASTELL DE SOLIUS

El castell de Solius -també conegut com castell de la Roca- està situat al veïnat de Solius, en el municipi de Santa Cristina d’Aro, a la comarca del Baix Empordà, just al capdamunt d’un enorme turó de granit envoltat per un paratge natural de pins, roures i alzines sureres. Tot i que avui en dia el castell de Solius està enrunat i de les seves restes no queda gaire cosa, encara podem trobar alguna que altra llegenda de temps passats que giren al voltant seu i li donen un xic de vida.

El castell de Solius.

Del castell de Solius se’n conserva poca cosa. Tot just seguint el camí que ens porta cap el castell, i abans de pujar cap aquest, just davant la roca on es troba el mateix, del costat de ponent veurem una majestuosa penya coneguda com la roca del Moros on hi ha una obertura artificial força visible que es coneguda com la cova dels Moros, la utilitat de la qual encara és un misteri. Hom suposa que fou utilitzada com aixopluc humà, ara fa uns quatre mil anys, tot i que hi ha qui diu que es tracta d’una cova sepulcral del final de l’Edat de Bronze; altres opinen que s’utilitzava com habitació o magatzem de gra, però els estudis més recents semblen indicar que aquesta cova tindria un origen medieval lligat a l’ocupació del castell de Solius.

Tornant cap a llevant, i pujant ja el petit camí que ens porta fins la roca on es troba al castell, ens trobem una porta d’arc rebaixat que dóna accés a les escales que porten cap el castell, moltes d’elles picades directament sobre la pedra.

La porta d'arc rebaixat al peu de la roca del castell.

De les quatre parets del castell que hi havia al cim, queda ja ben poc, doncs bona part de les mateixes van caure davant la força la forta tramuntanada del 9 de desembre de l’any 1969, però encara s’hi poden albirar les restes d’algun mur, però poca cosa més. Al llarg d’aquests murs i de la roca sobre la que s’assenta el castell, però, poden observar-s’hi diversos forats arrodonits fets sobre la roca que antigament servien per posar estructures de fusta que servien per barrar l’accés al recinte, i també podem observar petits forats que possiblement servien per apostar-s’hi. A més a més, a mitja muntanya encara es conserva una cisterna o recollidor d’aigua fet de pedra i mig tapat per la boscúria.

Resta de part del mur de l'antiga fortalesa.

HISTÒRIA

Anomenat antigament com castell de la Roca, el castell de Solius fou bastit probablement entre finals del segle XII i principis del segle XIII, sent concebut com una fortalesa atermenada encarregada d’administrar i governar el territori de seu voltant. Els habitants del terme, la pagesia, estaven obligats a contribuir a la conservació del castell i la seva defensa, i també eren forçats a pagar al senyor del castell amb part de les seves collites segons cada cas, donat que pertanyia a la Seu de Girona. Durant la Guerra dels Remences del segle XV, el castell fou assaltat i pres pels pagesos en dues ocasions, i no fou retornat al seu propietari fins la redempció dels anomenats mals usos. Després d’aquesta guerra, el seu abandonament conduiria al progressiu deteriorament de la construcció, fins que a principis del segle XVIII l’antiga fortalesa es trobava en un estat de degradació que feia inhabitables les seves dependències. Tot i així, va gaudir de certa revifalla durant les guerres carlines del segle XIX, quan el seu propietari feu certes obres d’escassa solidesa l’any 1830 per fortificar de nou el castell, que són les que s’han conservat fins ara, quedant de l’època anterior poca cosa més que l’obra treballada directament sobre la pedra del quer on es troba. Acabades les guerres carlines, el castell fou definitivament abandonat i es va anar ensorrant poc a poc al no fer-se ningú càrrec del seu manteniment, fins arribar avui en dia.

Vistes de la Vall d'Aro des del castell de Solius.

LA COVA DELS MOROS

D’aquesta curiosa cavitat no em descobert cap llegenda en concret, tot i que el seu curiós nom sembla indicar que possiblement antigament hi havia la creença que aquesta cova l’havien fet els moros o havia estat habitada per ells. Recordem que temps enrere, s’atribuïa la construcció de diferents monument megalítics, castells o fins i tot esglésies als moros, entenent que aquesta paraula s’atribuïa a tot ésser humà antic i pagà, fins i tot pre-cristià, considerant sovint als moros com una antiga raça de gegants que amb llur força podien moure o excavar les pedres sense cap esforç.

La cova dels Moros.

EL TRESOR AMAGAT DEL CASTELL DE SOLIUS

Una llegenda explica que entre les pedres del castell de Solius s’amaga un tresor des de temps molt remots, tot i que no s’arriba a especificar de quina mena de tresor es tractaria, i que encara ningú no ha estat capaç de trobar-lo. Aquesta llegenda va contribuir a que en algun moment indeterminat del segle passat (segle XX), quatre desaprensius destruïssin alguns dels vestigis arqueològics d’aquest paratge buscant aquest tresor imaginari.