Mundos propios: LLEGENDES DE LA ROCA DE LA PENA

La Roca de la Pena, coneguda també com la Roca dels Encantats, és una curiosa formació rocosa d’aspecte força peculiar que es troba situada dins del paratge natural del petit municipi d’Alpens, a la comarca d’Osona. Situada en mig del bosc, just a la vora d’un camí rural poc transitat, aquesta roca sembla una espècie de petit mur natural, tot i que d’una alçada considerable si la comparem amb la mida d’un ésser humà, i això és encara més evident si baixem pel darrera, a la seva cara interior, la que mira cap el bosc. Tenint en compte la seva situació i el seu extraordinari aspecte, no és estrany, doncs, que al voltant d’aquesta roca proliferin un bon grapat de llegendes...

La Roca de la Pena o Roca dels Encantats.

ELS ENCANTATS DE LA ROCA DE LA PENA

Com ja s’ha mencionat més a dalt, a la Roca de la Pena se la coneix també com la Roca dels Encantats, i aquest nom no li vindria atorgat a l’atzar, ja que segons la veu popular, els encantats són els guardians d’aquesta roca.

La Roca de la Pena pel camí de la Font de Matamosses.

Aquests encantats serien una mena d’éssers màgics de certa majestat que sovint solen estar relacionats amb les encantades, esperits femenins molt similars a les dones d’aigua, si bé aquestes primeres solen estar molt més lligades a les coves o les roques que no pas a les aigües. Els encantats, lluny de sentir les penes i els dolors dels mortals, com la gana, la fam i el dolor, gaudeixen de la immortalitat o, al menys, d’una vida molt més llarga, i solen ser invisibles, ocultant la seva presència dels ulls dels mortals dins dels seus palaus de pedra. De nit, especialment sota la llum de la lluna, poden ser visibles com ombres esveltes, eteris o fugaços, tot i que segons les llegendes són més els que els han sentit que no pas vistos.

Els encantats, poble mític del llegendari català.

Una altra versió, en canvi, explica que lluny de tractar-se d’esperits pre-cristians, els encantats serien ànimes damnades que penarien els seus pecats, com una mena de purgatori sobre la terra.

Bé, sigui quin sigui el cas, el fet és que, segons la llegenda, quan es passava de nit pel voltant de la Roca de Pena, es podien escoltar gemecs i veus que de matinada desapareixien. És normal, doncs, que la gent del lloc evités acostar-s’hi aquelles hores en que la foscor s’havia estès pel món.

Però encara més inquietant era el que s’explicava que succeïa la nit de Sant Joan, i especialment quan aquesta nit coincidia amb lluna plena, doncs si un venia del cantó del d’aquesta roca que dóna a Alpens, podia escoltar clarament grans plors i gemecs provinents de la roca, mentre que, si continuava endavant, camí de la font de Matamosses, sentia grans rialles.

La Roca de la Pena, vista des de la seva base.

Antigament, era costum engalanar amb rams de boix els carrers del poble per on passava la processó del Santíssim, el dia de Corpus, després de Sant Joan. S’explica que una nit un pare cridà el seu fill, que jeia al llit. “Lleva’t, Josep, que demà és Sant Joan i demà passat Corpus, i anirem a buscar boix!”, li digué. El pare i el fill sortiren de casa seva ben aviat, abans de fer-se clar, i s’encaminaren al bosc per anar a tallar el boix. Encara era de nit quan passaren pel davant de la Roca de Pena, i ambdós sentiren uns grans plors. Esporuguit, el fill preguntà què era tot allò, però el seu pare, mostrant-se ben indiferent als gemecs, l’animà a tirar amunt i no fer cas. Quan ja eren a l’altra banda d’aquest mur petri, aleshores sentiren grans rialles. El pare i el fill feren els feixos de branques de boix i se’n tornaren al poble quan ja clarejava. En passar davant de la Roca de Pena ja no van sentir res més, perquè amb la llum del dia els encantats semblaven perdre llur poder o bé retornaven a descansar a l’interior de llur palau de pedra.

ELS TRESORS DE LA ROCA DE LA PENA

També s’explica que, en la nit de Sant Joan, qui aconsegueixi enfilar-se dalt de la roca obtindrà com a recompensa una bossa de plata. Possiblement aquesta bossa sigui un dels molts tresors que amaguen els encantats de la Roca de la Pena.

La Roca de la Pena, cara interior.

MUDAR DE SEXE A LA ROCA DE LA PENA

Una altra de les llegendes que circulen al voltant d’aquesta formació rocosa és aquella que afirma que si puges per un costat de la Roca de la Pena fins a dalt de tot i ets home, baixes sent dona; i si hi puges essent dona, baixes sent home. El que alguns no expliquen, o s’obliden d’explicar, és que si en l’intent de pujar a la Roca un cau daltabaix, de la trompada pot quedar fet miques i ni home ni dona serà, convertint-se així en un més dels llegendaris encantats o esperits ploraners de Roca de Pena.

La Roca de la Pena, vista des del camí interior del bosc.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes fotografies que vàrem prendre de la Roca de la Pena que espero que us puguin servir per il·lustrar millor aquesta llegenda, així com er una mida comparativa d’aquesta roca en relació al cos humà.