Mundos propios: L’ORIGEN LLEGENDARI DE TUIXENT

Tuixent és un poble d’alta muntanya situat al municipi de Josa i Tuixén, a la comarca de l’Alt Urgell, que tradicionalment s’havia dedicat a la ramaderia i l’explotació dels recursos naturals del seus boscos. Durant molt de temps, bona part de les dones d’aquest poble -així com d’altres poblacions veïnes- practicaren l’ofici de les trementinaires: es dedicaven a la recol·lecció de plantes per elaborar diversos remeis a partir de les mateixes, i posteriorment comercialitzar-los a gran part del territori català. Potser per aquest motiu, la veu popular va pretendre lligar al nom de Tuixent amb el nom d’una planta...

Tuixent.

Tot i que l’origen del nom del poble de Tuixent és incert, i possiblement sigui un antroponímic -és a dir, el seu origen estaria relacionat amb el nom d’una persona o família-, popularment es creia que el nom de Tuixent venia a significar “ Terra de teixos”, i que els veïns d’aquest poble feien un oli de remei a partir d’aquests mateixos arbres per anar a vendre’l pel món.

LES TREMENTINAIRES

Les trementinaires foren un bon grapat de dones de la vall de la Vansa -el que inclou Tuixent- que, entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX, elaboraven i venien tota mena d’herbes, olis i remeis arreu del territori català. El seu nom els venia donat per la trementina, que era un dels remeis naturals que més utilitzaven i venien, tot i que tenien un ampli coneixement de tot un conjunt d’altres remeis naturals amb el que anaven “guarint i curant tots els mals”.

Les trementinaires.

El Museu de les Trementinaires, inaugurat l’any 1998 i situat a la planta baixa de l’Ajuntament de Josa i Tuixén, al mateix poble de Tuixent, explica l’ofici de les trementinaires. A més a més, i vinculat a aquest museu i aquest vell ofici, el Jardí Botànic de les Trementinaires està situat a l’entrada del poble i recull una àmplia varietat de les espècies autòctones de la vall amb propietats aromàtiques i medicinals, utilitzades en aquest ofici per a elaborar els diferents ungüents i remeis. Algunes d’aquestes espècies són presents també al Jardí Botànic Urbà de les Trementinaires, que està format per un conjunt de mostres situades al llarg del poble.

SOBRE EL TEIX...

El teix (taxus baccata) és una conífera que té fama des de l’antiguitat d’emmenagog -i per tant, remeier o medicinal- i narcòtic. Però el cert és que tot ell és tòxic -tronc, arrels, fulles, llavors...-, excepte l’aril vermell que envolta la llavor, que és comestible. Aquesta planta és molt verinosa a causa d’un alcaloide que conté, la taxina, que produeix hipotensió, depressió cardíaca i finalment la mort. Tot i així, la taxina no actua de la mateixa manera per a tots els animals, ja que alguns remugants, especialment les cabres i les vaques, la toleren relativament bé -encara que les vaques poden tenir avortaments a causa de la mateixa-, però pels èquids és mortal, i per a l’ésser humà, altament perillosa.

Teix.

L’aspecte bonic d’aquest arbre, però a la vegada tenebrós, ha donat lloc a una bona quantitat de llegendes i històries, més o menys certes, però sempre interessants. Es creu que aquest arbre tenia un significat místic i sagrat en cultes pagans precristians i, a vegades, hi ha teixos prop de les esglésies cristianes.

Els fruits vermellosos del teix.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies que vàrem prendre del petit poble de Tuixent, i part dels carrers del poble que espero que serveixin per il·lustrar-vos.