Antigament, alguns artesans i comerciants es guanyaven la vida oferint els seus serveis de poble en poble, de porta a porta, i no era gens estrany que alguns d’aquests es desviessin dels camins principals, seguint camins i senders solitaris, per visitar fins i tots els masos més apartats, ja que sabien que allí sempre hi trobarien feina i serien ben rebuts.
Bé! El cas és que s’explica que en una ocasió, un peroler que anava de mas en mas a oferir els seus serveis -es a dir, a arreglar peroles, calderes i cassoles de metall-, en passar per una part boscosa del camí, ja fos per les hores, perquè no s’hi veia o perquè anava distret, va caure dins una trampa parada per agafar llops. Quan el nostre home encara no s’havia refet de l’ensurt de la caiguda i de veure’s atrapat en aquell foradot, va tenir un nou ensurt tant o més gros: dins el forat no estava sol, sinó que l’acompanyava un enorme lloparro que havia caigut abans que ell. Per tenir-lo a ratlla, l’home es posà a brandar les eines que duia a coll i a cridar tan fort com podia. Quan ja pensava que havia begut oli, sentí unes veus que demanaven:
-Peroler, on ets?
I aquest contestà:
-Aquí dins hi ha el peroler, i el llop... també!
Sembla que d’aquest fet, l’indret va passar a ser conegut amb el nom del Pla del Llop o Clot del Llop, encara que sempre hi haurà qui us dirà que aquesta història va venir després del nom, amb un intent de justificar-ho.
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A continuació us deixem algunes fotografies que vàrem prendre de l’indret del Pla del Llop i els boscos de pi blanc que l’envolten. Esperem que algun dia, aquestes contrades recuperin aquest magnífic animal i pugui aconseguir la convivència amb les activitats humanes.
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario