Mundos propios: LLEGENDES DE SANTA MARIA DE L’ALBA

L’església de Santa Maria de l’Alba és una obra d’estil barroc que es troba al centre del nucli antic de la vila i municipi de Tàrrega, a la comarca de l’Urgell. Erigida entre els anys 1672 i 1742, avui dia val la pena visitar aquest edifici no només pel monument arquitectònic que és, sinó també per les seves pintures murals, uns frescos de recent factura que sorprenentment, tot i la seva modernitat, no fan una altra cosa que potenciar la majestuositat d’aquesta edificació. Atrets per algunes de les llegendes que es relacionen al voltant d’aquest edifici, vàrem descobrir aquesta meravella artística que ha sabut combinar tant bé l’antic amb el modern.

Santa Maria de l'Alba.

L’APARICIÓ DE LA MARE DE DÉU A CARLEMANY

Diu la llegenda que molts anys enrere, Carlemany va sostenir una brega aferrissada contra els moros per treure’ls de la ciutat de Tàrrega on vivien confinats. Els moros eren molts i els cristians molt pocs, i Carlemany va comprendre que ell i la seva gent caurien en mans de la morisca, que els tenien envoltats.

L'església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega.

En arribar la fosca, la brega va parar segon costum guerrer d’aquell temps, i Carlemany, que es trobava al cim on ara hi ha l’ermita de Sant Eloi -també dins del municipi de Tàrrega-, va implorar fervorosament l’ajut de la Mare de Déu per tal de no caure a mans dels moros. De matinada, la Mare de Déu se li va aparèixer i li va dir que lluités amb fe i que venceria, puig que ella no l’abandonava. I lluità i vencé. A l’indret on es trobava el gran cabdill van aixecar-hi una capelleta.

Aquest fet llegendari també explica el motiu pel qual la Verge Maria es troba damunt d’un estol d’àngels i d’un núvol que simbolitzen la victòria sobre les hosts de la mitja lluna sarraïna. Aquesta és la llegenda, la tradició que generació rere generació s’ha anat transmetent fins arribar a mitjan segle XVII, en que aquella devoció popular va prendre peu i va instaurar-se en les festes de la població.

El campanar de Santa Maria de l'Alba, des del carrer del Carme.

LA LLEGENDA DE LES SANTES ESPINES DE TÀRREGA

La devoció dels targarins ha impregnat profundament tots els camps del teixit social que han habitat a la ciutat durant més de 500 anys, fins i tot avui, en una societat en què la temàtica religiosa cada cop es troba amb més dificultats aquí no ha davallat, i la gent continua tenint devoció i veneració vers les seves Santes Espines.

Sabem que Jesucrist fou coronat amb unes espines, i que aquella corona fou recollida pels primers cristians. De moment es guardà i després fou a parar al tresor de la cort de Constantinoble. Carlemany va obtenir de Constantí una part d’aquesta corona d’espines, que va posar per a la seva veneració a la cort.

Sant Crist de l'església de Santa Maria de l'Alba.

Segons la tradició popular, un dia estaven els fidels targarins fent pregària a l’església parroquial de Santa Maria, quan de cop i volta veieren entrar un pelegrí, i que així els ho féu creure la seva indumentària, i a més a més, en aquella època tots els veïns del lloc es coneixien uns als altres, i que aquell no era pas d’aquí. El pelegrí, amb pas pausat, s’acostà a l’altar principal, on va deixar-hi les dues Santes Espines. Sortí de nou de l’església, sotjat per les mirades de tots, i més d’un intuí que davall les robes de pelegrí s’hi amagava un àngel.

Va ser posteriorment, pels prodigis obrats, que s’esbrinà que aquelles dues espines pertanyien a la corona que Jesús duia quan el clavaren a la creu.

Les Santes Espines de Tàrrega.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació us deixo algunes de les fotografies que vàrem prendre de l’església de Santa Maria de l’Alba -tant del seu exterior com del seu interior-, que espero que us serveixin per poder-vos ambientar una mica més amb la llegenda que us hem explicat, alhora que també podeu disfrutar de la visió d’alguns dels seus frescos, encara que en opinió del que escriu aquest mateix article, us aconsello visitar aquest indret en persona, doncs les fotografíes no li fan justícia.