SANT ANDREU DE BAÉN I LA LLEGENDA DEL PARE DE LA NEU

Sant Andreu de Baén és l’església parroquial romànica del petit poble de Baén, al municipi del Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Com a altres indrets de Catalunya, sembla ser que aquest personatge personificava l’hivern, ja que antigament es creia que el dia de la seva festa (el 30 de novembre) era quan començaven a caure les primeres nevades. Això era abans de notar-se l’arribada del canvi climàtic, això sí! Aquest personatge era conegut popularment com Andreu, el Pare de la Neu o el Pare de les Oques, per diferents motius que us passarem a explicar a continuació.

Baén.

Segons expliquen al petit poble de Baén, el primer cop que la gent de muntanya va veure nevar els va causar molta estranyesa, ja que mai no havien vist que caiguessin aquelles coses tan blanques del cel, i com que era la primera vegada que veien, ja em direu vosaltres quina sorpresa!

Precisament aquella primera nevada va coincidir amb el dia del sant patró de Baén, Sant Andreu, però a més a més va resultar que els anys següents va succeir el mateix fenomen i sempre en el mateix dia. La gent de muntanya va començar a pensar que hi havia un home que regia i disposava d’aquell fet, al qual van posar el nom de Pare de la Neu.

L'església de Sant Andreu de Baén.

L’explicació que donaren fou que, precisament per celebrar la festa d’aquest personatge, al cel es celebrava un gran banquet amb milers de convidats. El menjar que se servia en aquest àpat excepcional no era un altre cosa que carn d’oca i per aquest motiu n’havien de sacrificar a milers. Com aquest banquet era tan fastuós i gran, els cocs del personatge preparaven les viandes des de dies abans; es passaven els dies i dies plomant oques i més oques -oques ben blanques, val a dir-, i es formaven uns munts de plomes tan grans que havien de tirar les plomes daltabaix, les quals queien a la terra amb forma de flocs o borrallons de neu.

Oca (Anser anser).

Com més flocs queien, més important devia ser el convit celestial d’aquell any i més oques s’havien sacrificat per servir-les als convidats. Per això, dies abans del 30 de novembre, cada any solia nevar a discreció, segons amb la importància de l’àpat. Aquesta fou l’explicació llegendària que es va donar per explicar les nevades que succeïen al voltant del dia de Sant Andreu.

Sembla ser que aquest personatge que personificava l’hivern finalment va ser cristianitzat com Sant Andreu, ja que es considerava que al voltant de la diada d’aquest sant era quan acostumaven a arribar les primeres nevades. Ja ho diu una dita popular: “Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu”. Era doncs, considerat el dia en que ja s’havia acabat el bon temps i s’apropava l’hivern.

Grup d'oques passejant.

Baén no és l’únic indret de Catalunya on es parla d’aquest singular personatge, però havent visitat el poble i la seva petita església dedicada a Sant Andreu, no podíem fer menys que explicar-vos aquesta història que durant tant de temps va passar de pares a fills en aquest poble (com ho ha fet en molts altres).

I més oques, encara...

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació us deixo algunes de les fotografies que vàrem prendre de l’església de Sant Andreu de Baén, que espero que us puguin ajudar a introduir-vos en aquesta llegenda.

Sant Andreu de Baén.

Sant Andreu de Baén; detall de les campanes.

Sant Andreu de Baén.

Sant Andreu de Baén.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.