LA LLEGENDA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS

El Santuari dels Àngels es troba dins del terme municipal de Sant Martí Vell, en comarca del Gironès. Situat al cim del Puig Alt (484 msnm), en el punt més alt del paratge natural del massís muntanyós de les Gavarres, des del seu cim s’hi poden albirar les comarques del Gironès, l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva, limitant la visió del seu horitzó amb els Pirineus, les Guilleries, el Montseny i la Mediterrània. En aquest santuari s’hi venera la Mare de Déu dels Àngels, sent un dels més coneguts i visitats de les terres gironines. Naturalment, com sol ser habitual en aquests casos, al voltant de la imatge d’aquesta Verge hi circula la llegenda de la seva miraculosa troballa, tot i que el cert és que durant el transcórrer dels anys la imatge de la Mare de Déu dels Àngels original ha estat renovada vàries vegades a causa de la pèrdua o desperfectes que patiren les imatges anteriors durant els saquejos originats en diferents guerres. En tot cas, si la imatge original ja fa anys -segles, de fet- que no existeix, la llegenda encara perdura.

La Mare de Déu dels Àngels.

LA HISTÒRIA

La tradició afirma que a l’antiguitat el cim del Puig Alt havia estat un indret de culte de la gran mare Cíbele, que hauria donat nom al veí poble de Madremanya, ja que en els documents medievals aquesta vila era coneguda com a Matremagna -“Matre Magna” en llatí-, tot i que mai s’ha trobat cap edificació primitiva de culte a aquesta deessa -ni cap de similar- en la zona que ho confirmi i, per tant, aquesta creença possiblement estigui més a prop de la llegenda que no pas de la realitat, com ja comentarem més tard.

El Santuari dels Àngels.

Si ens atenem només a la documentació existent, no seria fins l’any 1409 que s’iniciaria la construcció de la primera capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels en el cim del Puig Alt, que amb els transcurs dels anys s’aniria ampliant amb diferents naus i una hostatgeria, per convertir-se en el santuari que trobem avui en dia. Durant anys, el santuari va ser un punt de peregrinació, on també hi acudien processons i romeries provinents de Girona i molts pobles veïns, implorant la protecció de la Mare de Déu dels Àngels sobre els termes respectius contra les inundacions, les pestes, les guerres i els atacs dels bandolers.

El Santuari dels Àngels.

Sembla ser que la Verge original era una imatge romànica pintada tallada en fusta i que tenia un àngel a cada costat (o al menys així ho diu la llegenda), però la imatge es va perdre durant un saqueig de la Guerra de Successió, en el segle XVIII. Més tard, durant la Guerra del Francès, el santuari va ser incendiat pels francesos el maig de 1809, després d’una cruenta batalla amb el sometent local, però acabada la guerra, l’any 1814, la imatge de la Verge va ser reposada, ja que havia estat guardada a Sant Martí Vell. Novament durant una altra guerra, durant la Guerra Civil, la imatge va ser destruïda de nou durant l’estiu de l’any 1936, que va ser restituïda per una de nova de grans dimensions, l’any 1943; aquesta és la Verge que veiem actualment al santuari. Al voltant d’aquesta imatge estan escrits una part dels Goigs dedicats a aquesta Verge, molt coneguts pels fidels devots: “Vos que teniu milers d'àngels posats al vostre servei, dels àngels Mare i Regina, a tot mal dau-nos remei”.

El Santuari dels Àngels.

Sota la direcció de Mossèn Joan Juanola, capellà del santuari del 1955 al 1994, es van condicionar tots els edificis del santuari i els seus voltants, que rep la visita de creients i no creients al llarg de tot l’any, però s’omple especialment el dia 2 d’agost, que és la diada de la Mare de Déu dels Àngels.

LA LLEGENDA

La principal llegenda de la Mare de Déu dels Àngels, i la més coneguda, l’entronca directament amb les llegendes del que s’anomenen Mares de Déu trobades, ja que segons s’explica, la imatge d’aquesta Verge va ser trobada per uns pastors. Però més allà d’aquesta llegenda, que més a baix explicaré amb més detall, n’hi ha altres que si bé poden ser més tardanes en quant a la seva creació, estan situades anteriorment en el temps cronològicament parlant i per aquestes començaré.

La Mare de Déu dels Àngels.

Segons expliquen algunes creences, sembla que l’antic temple de la Mare de Déu dels Àngels anteriorment podia haver estat un santuari pagà dedicat a l’antiga deessa frígia de la fertilitat Cíbele, una deessa tel·lúrica que representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge. Els grecs la van assimilar a altres deesses, com Gea, Demèter o Àrtemis, però sobretot es confonia amb Rea i, com a tal, fou anomenada Mare dels Déus. Els romans, seguint la denominació referida a la Mare Terra, la coneixien també amb els sobrenoms de Magna Mater -“la Gran Mare”- i Bona Dea. Precisament, com ja hem comentat més a dalt, aquest fet explicaria l’antic nom del poble veí de Madremanya, Matermagna en llatí.

Una altre llegenda ens explicaria que un primitiu temple, possiblement dedicat a Maria, hauria estat fundat per un capellà anomenat Esteve que va ser expulsat de Jerusalem. El religiós hauria fugit després de la crucifixió de Jesús en companyia de sant Llàtzer, santa Maria Magdalena i santa Marta en una barca amb rumb desconegut, i el mar els hauria fet desembarcar a Marsella, on van predicar la bona nova de Jesús. Tots ells, menys el mateix Esteve, a qui l’Esperit Sant hauria portat fins a la muntanya dels Àngels, on fundà una petita ermita. El que seria d’aquesta ermita ja no s’explica en aquesta llegenda, però ens remet directament a la següent llegenda, que és la més coneguda de totes, la de la troballa de la Mare de Déu dels Àngels.

La Mare de Déu dels Àngels.

Era l’any 1409, i segons ens explica la tradició, uns pastors van trobar una imatge de la Mare de Déu en el lloc exacte on hi ha el temple del Santuari dels Àngels. La troballa d’aquesta imatge, però, no va ser pas casual. Sembla ser que durant diversos dissabtes previs a la troballa, al vespre, al caure el sol, els veïns de les masies de les contrades veien unes llums misterioses al cim del Puig Alt. Finalment, un dia, intrigats, i superant les seves pors, van decidir acostar-s’hi i esbrinar què passava amb aquella lluminària misteriosa, i, sorpresos, es van adonar que, enmig de les ruïnes d’una capella oblidada feia ja temps , hi havia una tela amb una imatge pintada de la Mare de Déu amb el Nen Jesús als braços i un àngel a cada costat, i juntament amb aquest teixit, trobaren l’escultura original de fusta de la Mare de Déu dels Àngels. Després de donar noticia d’aquesta troballa miraculosa, les autoritats decidiren aixecar allà mateix un temple.

I per això, antigament en la zona era costum encendre una foguera cada dissabte a la tarda a fi de recordar-ho.

EXVOTS

Tot i que per si mateixos els exvots formen més aviat part d’un antic costum o ritual que no part d’una llegenda -encara que molts exvots famosos si amaguen alguna llegenda darrera seu-, en aquest article voldria també deixar constància que al Santuari dels Àngels s’hi pot trobar una petita sala dedicada als exvots, interessant de visitar.

Exvots del Santuari dels Àngels.

Dins del cristianisme, un exvot és un objecte que hom oferia a Jesucrist, a la Verge o a un sant, en compliment d’un vot o promesa, o com acció de gràcies per algun benefici rebut, i que s’acostumava a dipositar en santuaris i llocs de culte. Antigament era molt freqüent veure exvots penjant de les parets i els sostres de les esglésies i ermites, especialment d’aquelles on hi havia alguna imatge que gaudia de molta devoció popular. Aquest és el cas del Santuari dels Àngels.

Exvots del Santuari dels Àngels.

Si visiteu aquest santuari en hores de visita, podeu accedir a la part superior de l’edifici passant pel deambulatori o girola que hi ha darrera de la imatge de la Mare de Déu dels Àngels i, després de pujar unes escales, arribareu a una petita sala on hi ha una taula d’espelmes on la gent presenta les seves pregàries o peticions. Darrera d’aquesta sala hi trobareu una altre que encara és més petita, on hi ha tot un conjunt d’exvots i una petita exposició on es representen alguns dels retaules votius més antics.

Exvots del Santuari dels Àngels.

Tot i que no sóc creient, reconec que quan contemplo aquells exvots el meu cor s’encongeix, doncs darrera de cadascun d’ells hi ha una història amagada: el vestit d’un nen petit, les fotografies de diferents persones, alguns braçalets... En certa manera reflecteixen la tristesa i la por humanes que en un moment donat alguna persona ha patit, però també les seves esperances i, en especial, el seu agraïment quan la cosa ha acabat bé.

Retauló o exvot pintat del Santuari dels Àngels.

Algunes de les persones que en el seu dia van presentar una ofrena, han deixat la seva història per escrit en targetes o simples fulls de paper. Fent una ullada per sobre veiem històries de pèrdues, però també de felicitat, de tràngols superats. Altres, simplement agraeixen haver tingut una bona estada en aquest santuari o les seves rodalies, o haver passat bons moments de contemplació.

La petita exposició de exvots pintats o retaulons, per altra part, ens transporten a uns altres anys, uns altres segles. Eren costums d’abans, quan la fe marcava el dia a dia de moltes persones.

Visió de les Gavarres des del mirador dels Àngels.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.