 |
| L'estanyol de la Cendra. |
CARACTERÍSTIQUES
Els estanyols són petits estanys d’origen càrstic que tenen forma d’embut, que s’originen quan un aqüífer subterrani dissol els guixos i els minerals calcaris que troben en una capa superior, produint coves o cavitats a poca profunditat sota terra que van augmentant de volum fins que el sostre cedeix i es col·lapsa, donant lloc a un seguit de sobtats enfonsaments del sòl, que quan l’aigua sorgeix a l’exterior formen petits estanys i estanyols arrodonits de dimensions variables.
 |
| Senyal o cartell indicatiu de l'estanyol de la Cendra. |
Si anem a l’estany de Banyoles i visitem la zona humida dels aiguamolls de la Puda, accedint des de un petit corriol que surt de l’antic balneari de la Puda -on també hi trobem la font Pudosa-, podrem visitar els tres estanyols que es troben dins del límit d’aquesta àrea: el estanyol de la Cendra, l’estanyol Gros de Montalt (conegut simplement com l’estanyol de Montalt) i l’estanyol Petit d’en Montalt.
En relació a l’estanyol de la Cendra, que és l’indret llegendari que ens interessa visitar, s’ha de dir que el seu nom prové del característic color cendrós de les seves aigües. Aquest color es degut a la gran quantitat de sediment en suspensió arrossegat per les aigües subterrànies que el formen, una mena de fang gris clar que és molt més visible quan el cabal d’aquestes aigües augmenta, ocasionant un desbordament que deixa un visible rastre de llot gris per tots els camps, sèquies i recs del voltant. Tot i el seu aspecte tèrbol i cendrós, però, les seves aigües estan plenes de vida, i en l’estació adequada s’hi poden veure fàcilment una gran quantitat d’alevins de peixos, amfibis i algunes aus aquàtiques.
 |
| Un parell d'alevins de peixos a l'estanyol de la Cendra. |
L’aigua de l’estanyol, especialment en èpoques de crescudes, no deixa d’actuar com una mena de brollador natural de les aigües subterrànies, raó per la qual, s’ha canalitzat un rec artificial que va de l’estanyol de la cendra al rec de la Puda i d’aquí a l’estany de Banyoles.
LES LLEGENDES
El peculiar fenomen de la sortida de les aigües grisoses de l’estanyol de la Cendra ha donat peu a tota mena d’històries al llarg dels anys, i aquest fet s’ha anomenat o conegut amb l’expressió “la sortida de cendra” o “fer cendra”, que s’esdevé quan l’aigua que emergeix d’aquest estanyol desfà les capes de xalió (pissarrí) que es manté en suspensió per l’entrada subterrània d’aigua, la qual arriba fins la superfície i li dona el color tan característic a que fa al·lusió el seu nom. La tradició banyolina atribueix aquest fenomen a la influència de les ponentades (ventades fortes provinents de ponent), però durant molts anys la creença popular també ha atribuït erròniament el aspecte cendrós de les seves aigües a fenòmens de vulcanisme.
 |
| L'estanyol de la Cendra. |
Es diu que quan un volcà entra en erupció o quan hi ha algun terratrèmol important al nostre planeta, les aigües de l’estanyol de la Cendra esdevenen color cendra, com si l’estanyol fos un baròmetre d’aquestes catàstrofes naturals. Durant un terratrèmol esdevingut a Nicaragua, que arrasà la capital, Managua, diversos testimonis asseguraren haver contemplat aquell terrible cataclisme reflectit en les aigües d’aquest misteriós estanyol.
Per últim, també es comenta que aquest estanyol amaga la màgica crida de l’aigua i que té la particularitat d’atraure a les persones amb tendències suïcides. D’aquest últim aspecte de la història no he pogut extreure més informació, però he de sospitar que potser parlem de gent que mor ofegada? Si en un futur obtinc més dades, suposo que en deixaré constància en aquest mateix article.
 |
| Camins dels aiguamolls de la Puda. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario