LA LLEGENDA DE LA TOLRANA O EL FANTASMA DE LA JUEVA

El Barri Vell de Girona està ple de petits misteris i llegendes, i no pocs d’ells fan referència a la desapareguda comunitat jueva que en temps passats va habitar el Call de la ciutat. La seva estança a Girona, si hem de fer cas als primers testimonis documentals, es va iniciar cap l’any 963, tot i que potser va ser anterior, i va durar fins l’any 1492, moment en que els jueus van ser obligats a convertir-se al cristianisme o ser expulsats del, per aquell moment, encara jove regne d’Espanya. Fos com fos, tant durant la seva estança com després, ja en la seva absència, el jueus van deixar una forta empremta en la ciutat de Girona, marcat per tot un llegat de cultura, històries i llegendes. Vull aquí recordar una d’aquestes últimes: la llegenda de la Tolrana o el fantasma de la jueva.

La Tolrana, el fantasma de la jueva que recorre el Barri Vell de Girona.

LA HISTÒRIA

Abans d’exlicar-vos la llegenda, potser fora bo donar una petita explicació dels antecedents històrics d’aquesta llegenda, per situar-nos.

El 6 de juny de l’any 1391, a la ciutat de Sevilla, s’iniciaren els famosos avalots antisemites que ràpidament degenerarien en saquejos i assassinats, estenent-se a la resta de la Península Ibèrica amb gran rapidesa, en els que la població de més baixos estaments van atacar, saquejar i incendiar les vivendes, negocis i sinagogues dels barris jueus, fent una autèntica matança amb tots aquells jueus que queien en les seves mans i es negaven a convertir-se al cristianisme, raó per la qual la major part d’aquests barris es veieren obligats a acceptar el baptisme per salvar les seves vides.

La causa desencadenant immediata aquella revolta van ser les predicacions que des de feia quinze anys venia efectuant l’ardiaca d’Écija, Ferrán Martínez, incitant a la població de Sevilla en l’odi antisemita. Als motius religiosos, a més, se li va sumar una situació de crisi econòmica on la pobresa i la fam va ser agreujada per les males collites i els brots de pesta, i una crisi política on un gran buit de poder va alimentar la percepció d’impunitat dels que assaltaven i destruïen les sinagogues.

Jueus en el món medieval.

Des de Sevilla, les matances de jueus ràpidament es van estendre per altres ciutats de la península, primer per la vall del Guadalquivir, després cap a la Meseta sud de Castella i cap a València, on també hi havia hagut notables predicacions contra els jueus, com les que predicava Sant Vicent Ferrer, el lema del qual era “baptisme o mort”. El 9 de juliol la fúria popular va saquejar el call de València fins que la majoria dels seus habitants accediren a passar-se al cristianisme.

El dia 2 d’agost es va assaltar el call de Ciutat de Mallorca, i aquest fou el detonant del pogrom a la ciutat de Barcelona, que es va iniciar el dissabte 5 d’agost al barri de la Ribera perquè un vaixell acabava de portar la notícia de la destrucció del call de Ciutat Mallorca. Després d’això, els avalots no tardarien gaire en arribar a la ciutat de Girona.

A Girona fou també el poble menut qui atacà als jueus, on l’assalt es preparava a plena llum del dia mentre els jurats es feien el sord als murmuris dels sediciosos i conspiradors.

El dijous 10 d’agost de 1391, una turba de pagesos i camperols de les rodalies de Girona i pobles veïns que vingueren per assistir a la fira de Sant Llorenç i, pel que se sap, es relacionaren amistosament amb els gironins, entraren violentament i cremaren el portal del Call, sembla ser que atiats per religiosos, procedint a robar i matar als jueus, salvant-se només aquells que suplicaven el baptisme. Les víctimes mortals que es van comptar després d’aquest atac van ser una quarantena, tot i que la comunitat jueva va trobar a faltar més persones.

La Torre Gironella (Passeig Arqueològic de Girona).

Després del saqueig, els assaltants amenaçaren de tornar a entrar, i va ser llavors quan els jurats de la ciutat decidiren traslladar a la comunitat hebraica a la Torre Gironella, el punt més alt de la ciutat, per salvaguardar-los. L’aljama pagà al castellà d’aquesta fortalesa, Guillem Ramon de Lloret (en alguna versió es menciona a un tal Simó de Lloret) la quantitat de 30 lliures i 10 sous per la seva protecció, i un grapat de ciutadans pujaren a les muralles i descarregaren les ballestes contra els assassins i assaltants que havien pujat a la torre del Convent dels Predicadors per atacar els refugiats.

Quan els jurats informaren del que ocorria a Girona, el rei Joan envià tropes per apaivagar els insurrectes i donar l’avís que aniria a la ciutat en persona per donar un escarment, però fent justícia al seu malnom -el monarca era conegut com Joan I el Caçador,- s’entretingué caçant pels boscos de les contrades i, passat un mes, els jueus encara es trobaven sota raser de la Torre Gironella.

Detall de la Torre Gironella (Passeig Arqueològic de Girona).

Va ser durant les conversions de la nit del dia 19 de setembre, en què les esglésies de Girona van romandre obertes fins a l’alba albergant cerimònies de bateig de jueus ara conversos, quan un nou atac va tenir lloc, sumant-s’hi de nous. El 20 de setembre, doncs, foren els jurats i alguns habitants de Girona els que frenaren l’embat dels exaltats, que continuaven amb els seus atacs. Posteriorment, els jurats decidiren tancar els portals de la ciutat, però alguns habitants es queixaren dient que no s’havia de perjudicar tota la població amb una mesura que anava destinada només a uns quants, i argumentaren que la solució més fàcil seria que els jueus es convertissin o marxessin.

Després de disset setmanes salvaguardats en la torreta, amb els aldarulls encara als carrers, el rei ordenà alliberar els jueus i, en un intent de preservar el patrimoni  hebraic, que era el seu, va ordenar el càstig sever dels promotors de la insurrecció.

Centre Bonastruc ça Porta, al Barri Vell, dedicat a l'estudi del món hebraic.

LA LLEGENDA

Un cop us he explicat uns breus antecedents de la història, ja és hora que anem per la llegenda...

Anys enrere, dins de l’antic Call gironí vivia una dona jueva molt culta i respectada que era una coneixedora i seguidora aferrissada de la llei mosaica, a la que anomenaven la Tolrana, nom d’origen confús que sembla ser que podria ser un derivat de Torana o seguidora de la Torah, que és el llibre bàsic de la religió hebrea.

Durant els aldarulls derivats dels avalots antisemites de 1391, que a Girona s’iniciaren el dia 10 d’agost del mateix any, la Tolrana, com molts altres jueus del Call de Girona, va anar a parar a la Torre Gironella o Torre de la Gironella, on la ciutat els va brindar protecció davant l’amenaça de nous atacs. Allà haurien de passar una llarga estança que duraria llargues setmanes.

Girona, Barri Vell.

El cas és que no se sap ben bé si va ser víctima dels cristians o dels propis jueus, ni exactament quina va ser la causa per la que va morir, el dilluns 17 de setembre de 1391 van trobar el cos decapitat de la Tolrana a la Torre Gironella. Fins aquí, la història potser no tindria res de sorprenent, doncs durant aquells dies molts van ser els jueus que van morir a mans de la massa humana enfurida, però la història continua i és aquí on es torna llegenda...

Conten que, efectivament, des d’aleshores, el fantasma de la jueva o la Tolrana vaga pel barri vell de Girona, no en forma visible, sinó com una veu de dona que, entre plors, canta uns planys intel·ligibles però impressionants. Així, encara que sembla ser que ningú no l’ha vista són molts el que l’han sentida.

Girona, Barri Vell.

I el més curiós del cas és que moltes persones de Girona, gens sospitoses de que siguin supersticioses, histèriques ni fantasioses, l’han escoltada, tot passejant pel Barri Vell o el Passeig Arqueològic, on es troba la Torre Gironella. I els que l’han oïda, expliquen que han sentit com uns laments i una mena de cançoneta trista, que sembla acostar-se i allunyar-se, sense concretar-se mai el lloc d’on ve ni el que diu.

Podríeu creure que la llegenda acaba aquí, però no! Segons s’explica, la llegenda del fantasma de la jueva està envoltada d’un estrany fet, i és que aquesta mai s’ha escrit completa ja que sempre s’ha transmès de boca en boca. Diuen que quan algú ha intentat escriure la llegenda al complert, un poder misteriós s’ho ha impedit, pel que el que el que hi ha escrit és només una ombra de la llegenda real, on només s’expliquen els trets més essencials però s’amaga el secret dels detalls i circumstàncies que no és bo que siguin publicats. Això lligaria amb la llei cabalística de transmetre els coneixements de paraula, sense deixar-ne constància escrita, fet que no es sorprenent si considerem que Girona, en el seu temps, va ser un dels centres més importants  d’estudis de la Càbala, que amb el transcórrer dels anys, entre els no iniciats, barrejaria el seu sentit religiós i espiritual amb altres temes més foscos relacionats amb l’alquímia, la màgia i l’esoterisme.

Girona, Barri Vell.

Si visiteu els llocs on van passar part dels episodis d’aquesta història, descobrireu que just a costat de la Torre Gironella hi han els anomenats Jardins de la Jueva, encara que desconec fins a quin punt aquest nom està relacionat amb la història de la Tolrana.

Com última dada, només comentar que durant un temps, en el centre de Isaac el Cec, en un racó ombrívol que hi ha sota el Pati dels Rabins, hi va haver un cap de bronze que representava la Tolrana, fet per l’escultora Pia Crozet.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.