LA LLEGENDA DE LA MARE DE DÉU DEL COLLELL

El santuari de Santa Maria del Collell, al municipi de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa, es troba situat en mig d’un bell paratge natural format per camps, boscos i muntanyes, actualment de fàcil accés gràcies a la carretera GIP-5244 que travessa aquesta zona. A més de dos santuaris, aquest lloc aplega un conjunt d’edificis formats per una casa de colònies, una hostatgeria, un restaurant, vàries instal·lacions esportives i una amplia zona de picnic. Santa Maria del Collell, però, més que un punt de lleure, és un lloc ple d’història: va ser centre de pelegrinatge, antic seminari, col·legi internat i fins i tot una presó durant la Guerra Civil. Però darrera de tota història, com no podia ser menys, sempre s’hi amaga també una llegenda, i en aquest cas us volem parlar de la llegenda de la Mare de Déu del Collell.

La Mare de Déu del Collell.

És possible que molt abans de l’existència del primer santuari de Santa Maria del Collell, a la contrada ja existís algun tipus de temple o ermita cristiana, com diu la tradició. Documentalment, consta que l’any 1198 al Collell existia un priorat que depenia del monestir de Sant Pere de Besalú, el prior del qual era un monjo anomenat Andreu. L’any 1256 s’esmenta que el lloc del Collell que es troba sota el domini directe del senyor de Falgons, Arnau de Cartellà. El llistat de priors, des de finals del segle XII fins al 1405, corresponen a l’orde benedictí; a partir d’aquesta última data, però, qui regirà aquesta casa seran sacerdots diocesans nomenats pel Bisbe de Girona, que molt sovint no hi faran estada.

L'església vella del Collell.

En 1487, quatre anys després del suposat miracle que va ocórrer en el mateix lloc, del qual ja parlarem quan parlem de la llegenda de la Mare de Déu del Collell, el santuari de Santa Maria del Collell va rebre la protecció del Papa i sis anys més tard va rebre la de Ferran el Catòlic, que es creu que va visitar el santuari l’any 1495 (altres afirmen que va ser el 1496). A partir d'aquests dos fets, el fervor i la devoció per la Mare de Déu del Collell va anar creixent, el que propicià l’augment de les dependències construïdes al voltant del santuari, fins al punt que s’hi va construir una hostatgeria.

La porta de l'església vella del Collell.

No ens estendrem gaire més en la seva història, que és força amplia. Es feren diverses modificacions a l’antic temple i el lloc passà d’unes a mans a altres, passant a ser seminari, presó i col·legi. Actualment es venera a la Mare de Déu del Collel en un nou santuari, l’església nova del Collell, una enorme basílica iniciada l’any 1912 i enllestida l’any 1952, que està tot just al costat de l’església vella del Collell.

L'església nova del Collell.

LA LLEGENDA

La tradició situa la fundació de la primera ermita en l’any 780. El Baró de Cartellà va donar una gran extensió de terreny, una part d’ell on hi ha actualment el santuari, amb la intenció que s’hi edifiqués una capella dedicada a la Verge després que un dels seus fills sortí refet d’una greu malaltia. Els goigs en honor a la Mare de Déu del Collell també ens ho indiquen així: “Quan el segle octau finia, el Baró de Cartellà, a vostres peus se’n venia, per son fill salut lograr. En agraïment alçà, eixa capella emboscada”.

Bé, el cas és que, segons ens explica la llegenda, un piadós feligrès de la parròquia del Torn, anomenat Miquel Noguer, cada dia anava a caçar amb la seva ballesta pels voltants de Santa Maria del Collell, i abans de tornar a casa seva, sempre s’acostava a l’antiga capella que hi havia allí, s’agenollava i destinava un temps a la pregària.

L'interior de l'església nova del Collell.

Succeí, però, que un capvespre, concretament el del 25 d’octubre de 1483, després de fer les seves oracions davant la porta del temple, en Miquel Noguer va escoltar uns grans plors acompanyats de tristos laments que semblaven provenir de l’interior de l’església, malgrat que la porta romania tancada. Sorprès per aquell inusual so, va acostar-se a la porta, i súbitament els batents d’aquesta es van obrir: davant seu va aparèixer una nena de set o vuit anys vestida de blanc que demanava misericòrdia pels pecats dels habitants de la zona i que li digué que era la Mare de Déu!

Dirigint-se a ell, li demanà que fes conèixer als veïns de les parròquies del Torn, de Mieres, del Sallent i de Sant Miquel de Campmajor els següents desitjos: que esmenessin la seva conducta pagant els delmes i altres drets eclesiàstics, restituint dins del termini de trenta dies tot allò que haguessin adquirit injustament; que guardessin el sant diumenge i el compliment de les lleis de Déu; que s’abstinguessin de jurar, obeint els pius llegats i fundacions dels seus avantpassats, i que practiquessin la caritat. A continuació, li va demanar que vetllessin per la regeneració del santuari, restituint la capella al culte, i que s’hi celebressin romeries i processons els divendres anant-hi en dejú. Finalment, abans de desaparèixer, també li va demanar que comuniqués al bisbe de Girona o al seu vicari general el seu celestial missatge.

Altar de l'església nova del Collell.

Aquesta aparició va provocar l’obertura al culte del temple, i el santuari de Santa Maria del Collell ben aviat es va convertir en un gran centre de pelegrinatge, fet que fou afavorit per la concessió de diversos privilegis que li varen ser atorgats per monarques i virreis.

A dins de l’antiga església del Collell hi ha una làpida a terra, on la veu popular indica que aquell va ser el punt precís on Miquel Noguer va poder presenciar l’aparició miraculosa d’aquella nena que era la Mare de Déu.

El vell seminari del Collell.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.