Mundos propios: LA LLEGENDA DEL CASTELL DE LES ESCAULES

El castell de les Escaules -que també fou conegut amb el nom de baluard del castell de Llers, per dependre d'aquest castell-, s’alça dalt d’un cim rocós de 235 m d’alçada que domina el poble de les Escaules, al municipi de Boadella i les Escaules, a la comarca de l’Alt Empordà. Declarat un bé cultural d’interès nacional, aquest conjunt arquitectònic està presidit per una torre cilíndrica de uns 10 metres d’alçada amb molt bon estat de conservació, envoltat per un recinte emmurallat de planta trapezial, del qual en resten alguns murs encara sencers, i d’altres en molt mal estat. Es tracta d'una obra baix medieval del segle XIV-XV que possiblement va ser edificada sobre una castell anterior que documentat l’any 1123, que ocuparia el mateix emplaçament que les restes del castell actual. A partir del segle XVI es deixa de tenir constància del castell en els documents, per la qual cosa es creu que va ser abandonat durant aquest període. Com tot castell, no li falta una llegenda...

El castell de les Escaules.

LA LLEGENDA DEL DIMONI I EL SENYOR DEL CASTELL DE LES ESCAULES

Antigament al castell de les Escaules hi conduïen dos camins de set canes d’amplada, amb una llarga i espessa renglera d’arbres a cada costat, tan poblats que quan plovia hom no es mullava, puix que l’aigua no podia travessar l’atapeïment del fullatge, i quan feia sol tampoc no podia travessar-lo cap raig. Semblava talment com un sostre de verdor. Un d’aquests camins arribava fins a Barcelona i l’altre fins a Perpinyà.

La torre del castell.

Quan el senyor del castell de les Escaules de Boadella d’Empordà va construir-se el castell, tota la contrada estava poblada de boscos molt espessos que feien aquest lloc intransitable, i per anar i venir del castell calia superar moltes dificultats i inconvenients. Un bon dia el senyor del castell estava rumiant com podria manar un camí planer de fàcil transitar per millorar els accessos al castell i tot d’una se li va presentar el diable. Donat que això de fer camins resultava molt fàcil al dimoni, aquest se li aparegué oferint-li fer no un camí sol, sinó dos pel preu d’un abans de trenc d’alba de la matinada vinent, simplement a canvi de l’ànima d’un vassall. El senyor va acceptar i el diable, així que es va fer fosc, el dimoni pujà cap el castell armat amb un garrot molt gruixut i començà a descendir de la muntanya garrotejant amb força els arbres del bosc. A cada garrotada saltaven tres o quatre arbres -hi ha qui diu que quan els colpejava s’enfonsaven terra endins com si el sòl se’ls empasses-. En poca estona va tenir obert el coll dels dos camins. A continuació va arrossegar el bastó per terra i els camins van quedar al moment llisos i aplanats. Quan acabà el recorregut va seguir tot el curs dels camins i a les dues voreres colpejava el terrenys tot dient:

-Que aquí creixi un roure, aquí una alzina, aquí un àlber.

I com per art de màgia creixia l’arbre que deia, frondós, alt i robust com un gegant.

Quan la feina era gairebé feta, i ja anava adonar el darrer cop de bastó a terra on anava a fer sorgir el darrer arbre, va sortir del castell Sant Miquel, patró de la capella, que en actitud amenaçant espantà al Dimoni amb la seva espasa, i aquest va fugir cames ajudeu-me deixant la feina sense concloure.

No cal dir que gràcies a aquest episodi es va salvar l’ànima del vassall.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixem algunes altres fotografies que vam prendre durant aquesta visita al castell de les Escaules que esperem que puguin servir per il·lustrar millor aquesta llegenda.