Mundos propios: LA LLEGENDA DEL CEMENTIRI DE LLERS I LA CARN DE L’ABAT

Llers, a la comarca de l’Alt Empordà, és un dels molts pobles catalans que té fama de ser un poble de bruixes, i d’aquesta vila es diu que totes les dones són bruixes. De les bruixes de Llers circulen moltes històries, llegendes i contarelles -unes més conegudes que d’altres-, però entre elles n’hi ha una que fa referència al cementiri d’aquesta vila, i ens parla no d’una bruixa, sinó d’un bruixot, que com ja es sabut són molt menys freqüents que aquestes.

El cementiri de Llers, porta principal.

Sembla ser que a Llers, antigament, cada cop que hi enterraven un abat i aquest feia pocs dies que havia mort, hi anava un bruixot que, sense necessitat de desenterrar la caixa on hi havia el cos, treia la carn de l’abat i després, cavalcant sobre una escombra, se n’anava volant cap a l’estany de Banyoles (a la comarca del Pla de l’Estany) a pescar anguiles, fent servir aquesta carn com esquer. Quan el bruixot pescava al llac, es coneixia perquè deixava les aigües tan mortes i desproveïdes de vida, que durant molts dies després cap pescador agafava ni un sol peix.

El cementiri de Llers, interior.

Potser, tot i que no ho menciona aquesta llegenda, hauríem d’aclarir que, en relació a les bruixes i les anguiles, a Usall, al municipi de Porqueres, ben a prop de l’estany de Banyoles, s’explicava que quan sorgien brolladors d’aigua per la zona, a causa del desglaç o de les pluges, i aquests formaven tot un conjunt de petits estanyols, rierols i fonts temporals, les bruixes es tornaven anguiles, el que no impedia, però, que la gent les anés a pescar amb delit per fer un bon àpat.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixem algunes altres fotografies del cementiri de Llers, que esperem que puguin servir per il·lustrar millor aquesta llegenda.