El Cavaller de Vìdrà. |
“Jo ho havia vist de petita. Allà a una casa hi havia un nen que estava malat. Van començar a dir que aquell nen estava embruixat. Als seus pares els deien que miressin de saber qui l’havia embruixat. Per saber-ho havien d’agafar tres gats i ficar-los a dintre un sac. N’hi havia d’haver un de negre, un de blanc i un de borell. Els gats borells eren aquells que tenien una mica de color del conill de bosc. Llavors havien de fer voltar aquell sac, ben voltat, marejar-los i llavors els engegaven. I, és clar, aquells gats marxaven d’allà on tenien la cara. On anava de dret el gat negre, era on hi havia la bruixa.
El Cavaller de Vidrà. |
Aquella vegada el gat negre va anar de dret a una casa on, pobra gent, potser eren ben innocents. Oh, hi van tenir unes batalles! Marededéu! A la dona li deien que era la bruixa i l’amenaçaven que si no es posava bé la criatura, la matarien. I que aquí, i que allà, aquella pobra dona els deia:
- Nosaltres no tenim res a veure. Si el nen es posa bé, millor. I si no, no hi podem pas fer res.
Això va passar a Vidrà. Me’n recordo molt bé. El nen es va curar.”
Església de Sant Hilari de Vidrà. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario