LA LLEGENDA DE PIRENE, EL SENYOR DEL CASTELL DE SANT ESTEVE DE MAR, I LA ROCA FOSCA DE PALAMÓS

La Platja de la Fosca, al municipi de Palamós, a la comarca del Baix Empordà, és una d’aquelles platges privilegiades que amb el transcórrer dels anys s’ha anat degradant a causa de la sobreexplotació turística i immobiliària; així i tot, avui en dia encara conserva part d’aquell encant que tenia temps enrere, atrapada entre les aigües blaves del mar, les roques de la costa i els boscos de pins. En un petit promontori del seu vessant nord-est, encara s’hi poden contemplar les ruïnes del castell de Sant Esteve del Mar -recentment consolidat-, i al bell mig punt de la platja mateix, entre la sorra arenosa i les aigües, veiem una enorme roca coneguda com la Roca Fosca, que forma part d’una bella llegenda que intenta explicar el seu origen.

La Roca Fosca de Palamós.

Diu la llegenda que, després de que la deessa Pirene, filla dels Pirineus, fos alliberada del terrible incendi d’aquestes muntanyes a mans d’Hèrcules -ja que segons aquesta llegenda, sembla que no va morir cremada en les mateixes, com sí ho asseguren altres històries-, la deessa decidí deixar aquesta serra muntanyosa per descobrir les delícies del mar. Així doncs, va enviar els seus servents perquè li trobessin una platja ben petita per establir-hi el seu lloc d’estiueig així com el seu niu d’amors. Els seus criats, primer li oferiren la badia de Roses, que la deessa rebutjà per ser massa gran i estar exposada a mirada d’estranys. Després li presentaren la cala Aiguablava de Begur, que també rebutjà per ser massa pedregosa i perquè temé que les altes muntanyes del cap de Begur li recordessin la llar pairal que acabava de deixar al Pirineu. Quan semblava que estava a punt de decidir-se per Calella o Llafranc, però, la nau en la qual la deessa viatjava resseguint la costa tingué una avaria, i els seus tripulants es veieren obligats a baixar a terra al Cap Gros, en el terme de Palamós, per tal de fer les reparacions adients. I fou allí on veieren la platja de la Fosca. La fina sorra i la tranquil·litat de l’indret, produí una sensació tan dolça a Pirene, que aquesta restà meravellada.

-Aquí -digué als servents-, aquí m’hi bastireu un palau, mig en mar i mig en terra!

Pirene.

La platja, abans quieta i solitària, amb l’estatge de la princesa fou transformada en un petit paradís, amb jardins, horts i conreus. Els pescadors de la zona li regalaven els millors peixos del mar i ella, en compensació, amb la seva bellesa i jovenesa omplia de cançons d’alegria aquest bocí de la costa empordanesa.

Tanta tranquil·litat, amor i harmonia, però, no havia de durar gaire! El senyor del castell de Sant Esteve (o Sant Esteve de Mar), que corona un penyal veí de la mateixa platja, ullprès per les gràcies de la deessa i per tot el que sentia contar als seus servents, decidí conèixer-la i li envià un missatger per convidar-la al seu castell. Pirene, però, no feu cas a cap dels seus oferiments. De la negativa, el senyor del castell en quedà molt desconcertat, i veient el seu orgull i amor propi humiliat, li féu portar un missatge amenaçant represàlies si no accedia a ser la seva convidada. La deessa, però, li tornà a mostrar indiferència.

El castell de Sant Esteve de Mar.

Una nit, quan al palau de la deessa tothom dormia, aquest fou assaltat traïdorament pels guerrers del castell de Sant Esteve, que li van calar foc, fins que tot el palau i els seus habitants van quedar reduïts a cendres.

Del palau de la princesa no quedà res més que un munt de runes, que llepades i erosionades per les onades del mar, amb el pas dels segles quedaren reduïdes  una única roca que s’alça enmig d’aquella platja. Es tracta de la Roca Fosca, que dona nom a la mateixa platja de la que parlem.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes fotografies extres que vàrem prendre del castell de Sant Esteve de Mar i de la Roca Fosca de la platja de la Fosca de Palamós que serveixen per il·lustrar millor la llegenda que us hem explicat.

La Roca Fosca de Palamós.

La Roca Fosca de Palamós.

El castell de Sant Esteve de Mar.

El castell de Sant Esteve de Mar, des de la platja de la Fosca.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.