 |
| La roca de la Galera, davant la costa de Palamós. |
Diu la llegenda que fa dos mil anys, en el terme del que avui és Sant Antoni de Calonge, en el terme municipal de Calonge, i just en el lloc que avui dia es troba l’ermita i les restes de l’antic monestir de Santa Maria del Collet, hi havia una vil·la romana on vivien uns masovers que tenien una única filla, la més bella i llesta de tota la contrada de la badia de Palamós. Tantes eren les virtuts que tenia aquesta noia, que tots els joves de les vil·les properes la festejaven.
No gaire lluny d’allà, a les ruïnes del poblat ibèric que hi ha vora la platja de la cala del Castell, en el municipi de Palamós, hi vivia un gegant. Un dia, tot caçant, el gegant va veure la jove noia i quedà corprès per la seva bellesa, de manera que se n’enamorà a l’instant.
No es sap ben bé com, però al poc temps el gegant començà a parlar amb la noia, i cada dia que passava les trobades entre els dos eren més freqüents i les xerrades informals del principi s’anaren convertint en carantoines i converses d’enamorats.
 |
| La roca de la Galera i la roca de la Mà del Gegant. |
Els pares de la jove no veien aquesta relació amb bons ulls perquè el gegant estava molt més acostumat a tractar amb llops i guineus que no pas amb persones i, a més, de fer de pagès, que era del que ells vivien, no en tenia ni idea. Però a la filla, aquell noi li feia peça i contradient les indicacions dels seus pares el continuà veient d’amagat.
Al cap d’unes setmanes, la pubilla del Collet i el gegant foren vistos festejant sota una olivera. Això enfurismà el pare de la noia, que decidí enviar a la seva filla a casa d’uns parents d’Empúries, confiant que l’absència refredés l’estimació dels dos amants. En el fons, malgrat les seves queixes, la noia, per respecte als seus progenitors es mostrà conforme amb la decisió que aquests havien pres.
Dos dies més tard una galera que enfilava la costa va recollir a la noia a la platja del Collet. Quan al gegant li va arribar la notícia de que s’enduien la noia, ple de fúria i tristesa, va anar corrent fins aquell punt on avui en dia hi ha la vila de Palamós, just a la punta del penyal rocallós on avui en dia hi ha aixecat el far. Allí, en la seva desesperació, començà a ajuntar pedres i còdols fins a formar un promontori que li servís de guaita per veure passar el vaixell, i quan l’albirà, va agafar un d’aquests còdols i va posar-lo en un mandró que duia a propòsit. Quan la galera fou a prop, començà a llençar còdols contra ella.
 |
| La roca de la Galera de Palamós. |
Els primers rocs varen caure a l’aigua, però després d’uns intents fallits, les pedres començaren a fer blanc en alguns mariners i finalment en el timoner. Sense pilot, la nau on anava la noia començà a anar a la deriva.
Quan el gegant veié la nau a un tir de ballesta cregué arribada l’hora de la seva venjança i, prenent arrencada, intentà arribar a la galera d’un salt potent per entrar-hi a l’abordatge. Però la sort no li fou propícia. Ja fos perquè errés el peu o ja fos perquè no hagués calculat bé la distància, el cas és que el gegant va caure al mar, entre la galera i el rocam, i va morir trinxat desesperadament, víctima de la seva imprudència. I així, tant els tripulants de la galera, com el gegant i la noia, moriren aquell dia allà i quedaren convertits en escull.
La gent de la vila de Palamós encara creu endevinar la forma d’una galera en l’escull de la punta del Far de Palamós, que porta el nom de sa Galera, i creu endevinar la mà del gegant sota el Far de Palamós, en una gran roca granítica solta de grans dimensions que és coneguda com sa Mà des Gegant. D’aquesta manera hi ha qui diu que el gegant encara ensenya el puny clos, amenaçant de caure sobre l’imprudent que s’atreveixi a passar a prop de la galera, sobretot de les barques que s’hi apropen.
 |
| La Galera de Palamós. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario