La Casa Agustí Atzeries, al carrer Josep Torres del barri de Gràcia de Barcelona, a la comarca del Barcelonès, és coneguda popularment com Cal Dimoni, Can Dimoni, la Casa del Dimoni o la Casa del Diable. Aquest nom li ve donat, probablement per l’aspecte imponent de la seva façana, que articula una gran profusió d’escultures -tres d’elles uns petits caps diabòlics caps que coronen els portals de la planta baixa-, panys de maó vist i, entre les obertures del principal, uns plafons pintats amb figures actualment desaparegudes, que la veu popular relacionava amb el diable o l’infern, tot i que sembla que originalment les figures representades es referien al·legòricament a la Comèdia, el Drama i la Sarsuela; avui en dia, però, aquest plafons pintats han estat substituïts per uns de nous amb motius clarament diabòlics, com marca la tradició. L’actual aspecte de aquest edifici, que actualment ha estat restaurat, data de l’any 1892, quan Joan Baptista Pons i Trabal realitzà una radical reforma de la construcció preexistent, convertint-se en una obra inclosa dins de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Però anem a per la llegenda!
|
La Casa Agustí Atzaries: Can Dimoni o la casa del Diable... |
LA LLEGENDA: UNA VERSIÓ DE TANTES...
Al carrer Josep Torres del barri de Gràcia, s’alça la façana de la casa coneguda popularment com Can Dimoni o la Casa del Diable. Segons expliquen, el seu propietari fou Agustí Atzeries, que va iniciar la seva construcció al final del segle XIX, quan va voler reformar el vell edifici que allí hi havia. Agustí Atzeries era un pròsper home de negocis, però sembla ser que, quan tenia l’immoble a mig fer, un gitano del barri li va llençar una maledicció i es va arruïnar. L’home estava tan entusiasmat amb aquell nou casal que estava construint, que va dir que vendria l’ànima al diable si aconseguia acabar-lo. Només pronunciar aquestes paraules el maligne se li va aparèixer i ambdós van signar un pacte: la casa a canvi de la seva ànima. Pocs dies després a l’empresari li va tocar la loteria, el premi més gran. Amb els guanys del premi va poder acabar la casa i fins i tot li van quedar diners per viure folgadament. Es per això que s’explica que l’home, en agraïment al favor que li va fer el diable, va demanar a l’arquitecte que feia la reforma, que era Joan Baptista Pons, que fes esculpir caps de dimoni i motius demoníacs a les llindes de les portes i les finestres, i a més a més, segons diuen, va col·locar uns grans plafons pintats que mostraven part de la vida del dimoni i escenes de l’infern.
|
L'efígie d'un dimoni a la façana de la Casa Agustí Atzaries. |
Altres, a més a més, asseguren que el pas del temps mai a afectat l’edifici, que tot i haver patit l’abandó i haver sofert algunes bretolades al llarg dels anys, ha continuat tan imponent com quan el van acabar. I ves a saber sinó serà veritat!
EL DIMONI ATZERIES
L’any 2016, la Colla de Diables de la Vella de Gràcia va incorporar la figura del dimoni Atzeries a les seves files. Quan buscaven llegendes locals amb que inspirar-se van topar-se amb aquesta història, que adornada amb a la imatge d’aquells tres caps que coronen els portals de la planta baixa de Can Dimoni, va servir perquè Dolors Sans Osete, l’artista de Vilafranca del Penedès especialitzada amb la creació de bestiari de festes populars, dissenyés un monstruós diable que porta com a nom el cognom de l’empresari que va fer aixecar la Casa del Diable.
|
El dimoni Atzaries. |
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A
continuació deixo algunes de les fotografies de la Casa Agustí Atzeries, amb alguns dels seus detalls, que espero que us ajudin a situar-vos en aquesta llegenda de pactes diabòlics.
|
Façana de la Casa Agustí Atzaries. |
|
Els balcons de la Casa Agustí Atzaries. |
|
Efígie demoníaca de Can Dimoni... |
|
Efígie demoníaca de Can Dimoni... |
|
Detall d'una de les pintures de la façana... |
|
... i una altra... |
|
... i una més... |
|
... i una més per acabar. |
|
Detall de la façana. |
|
Detall de la part superior. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario