Mundos propios: LA LLEGENDA DEL SENYOR DEL CASTELL DE RIBES

El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, es troba al municipi de Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf. Documentat des del segle X, està situat, dalt un petit turó escarpat, a la dreta de la riera de Ribes, a la sortida de Sant Pere de Ribes en direcció Vilanova i la Geltrú, just davant de l’antiga església de Sant Pere o l’església vella de Sant Pere de Ribes. Els orígens d’aquesta església sembla ser que es remunten al segle X, quan existia una esglesiola preromànica que possiblement fou destruïda per Almansor; durant el segle XI es bastí un nou temple, de factura romànica, encàrrec de Geribert o algun dels seus successors, que va perdurar fins a mitjans del segle XVII, moment en quel’edifici religiós fou ampliat i va prendre l’aspecte amb el que el podem avui en dia. El castell de Ribes, com molt altres castells, té la seva pròpia llegenda, relativa al senyor de Ribes.

El castell de Ribes.

Sembla ser que el senyor del castell de Ribes fou un tal Geribert, que era vassall o feudatari del bisbe de Barcelona. El cavaller emprengué pel seu compte la conquesta del castell d’Olèrdola, que era en poder dels moros. Aquesta conquesta i altres que en féu el varen envalentir tant, que es cregué prou fort per eximir-se de la dependència del bisbe i resolgué no acatar-lo. Un dia el bisbe li trameté un missatger amb un pergamí. L’enviat arribà en el moment en què el cavaller, amb altres amics i companys d’armes estava lliurat en una gran folga. Manà que fessin arribar fins a la sala el missatger, i al seu davant, sense ni desfer-lo, tirà el pergamí a les flames d’un braser i manà a més que el missatger fos empaitat pels seus gossos fins fora dels seus dominis.

El castell de Ribes.

Davant d’aquest acte de rebel·lió, el bisbe demanà ajuda al comte de Barcelona, i aquest trameté, amb el protocol propi dels costums de l’època, un nou missatge al senyor de Ribes donant-li un curt espai de temps perquè es sotmetés i desfés l’error comès i l’amenaçà amb pena d’excomunió sinó obeïa. L’orgull del cavaller es sentí ferit. Però no volgué humiliar-se i abandonà els seus dominis i família i fugí a terres estranyes a lluitar, en espera de temps millors. Se n’anà a servir a reis forasters. Un dia es sentí greument malalt, reclamà l’ajuda de la Santíssima Trinitat i es va guarir. Penedit pel seu comportament, volgué esmenar els seus errors i, segons costums, feu un pelegrinatge a Terra Santa per purgar l’excomunió. De retorn a Catalunya, va morir. Deixà manat que, en un turó proper a la mar que queia dintre dels seus dominis, des d’on es pogués veure el castell i les ones, s’alcés una ermita dedicada a la Santíssima Trinitat, que encara es conserva vora Sitges.

El castell de Ribes.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies que varem prendre del castell de Ribes i l’església vella de Sant Pere, per tal de que pugueu ambientar-vos molt millor en aquesta llegenda que us hem explicat.