lunes, 27 de abril de 2015

LA TERRA DE XAUXA

De petit, el poema de "La terra de Xauxa", extret del llibre El trobador català, d'Antoni Bori i Fontesta (1861-1912), em tenia fascinat, no només per la seva sonoritat, sinó per les imatges que em feia entreveure dins la meva imaginació. Vaig conèixer la mítica terra de Xauxa, primerament, per la boca del meu pare, que sovint ens explicava -a la meva germana i a mi- contes tradicionals que li havia trasmés la seva mare quan ell era nen, ens feia tota mena de jocs de paraules i endevinalles, i molt de tant en tant ens recitava alguna poesía, com ho era aquest poema , extret d'El trobador català, que coneixia de memòria. Més tard, per la meva afició a les llegendes i la mitologia, descobriria molt més sobre aquesta fabulosa terra on ningú passa gana i tothom és feliç, però sigui com sigui, aquesta és la "La terra de Xauxa" em va fer somiar moltes vegades, i volia compartir la descripció d'aquesta mítica terra que un dia espero visitar.

"La terra de xauxa" (1567), de Pieter Brueghel el Vell.

LA TERRA DE XAUXA
(Poema extret d'El trobador català, d'Antoni Bori i Fontesta)

Xauxa és el país més gran
i bonic per excel·lència
allà es neda en l´opulència
i de pobres no n´hi han.

Allà no mana ningú
i tothom creu i va recte,
perquè s´acata i respecta
el pensar de cadascú.

Així tots viuen tranquils
i en la més dolça armonia,
sense crims, ni policia,
ni plets, ni guerres civils.

No es fan quintes ni eleccions;
i, com no hi ha propietaris,
no hi ha advocats, ni notaris,
ni es paguen contribucions.

Allà ningú té la dèria
del treballs per l´interès,
perquè, com no hi ha diners,
no es coneix mai la misèria.

Tothom troba el que demana;
i per contentà a qui es vol,
cada dia surt el sol,
i plou set cops la setmana.

Prô la pluja no encaparra;
el dilluns plouen cabrits;
el dimarts, coloms rostits;
el dimecres, botifarra;

el dijous, rets i cotilles;
el divendres, fruites i vanos;
el dissabte, puros habanos;
i el diumenge, mandonguilles.

Allà sols hi ha fruites fines
i préssecs rossos com sols;
albercocs de pinyol dolç
i les pomes camosines.

Les cases són de torrons;
les parets, de xocolata;
les rieres, d´or i plata,
i els camps, coberts de capons.

Els arbres dónen vestits;
les muntanyes, perles riques;
els jardins flors molt boniques,
i les fonts, vins exquisits.

Allà no s´ha de passar
cap pena de poder viure;
vinga broma, vinga riure;
i menjar bé, i disfrutar.

Així és, que com hi regna
tanta alegria i quietud,
s´hi disfruta una salut
que els metges no hi tenen feina.

I quan ja s´és a la vora
de les portes de la mort,
ve una febre, un atac fort,
i... bona nit i bona hora.

Amb això, sense disbauxa,
si us agrada lo que es diu,
aneu a passâ un estiu
allà a la terra de Xauxa.

I quan sereu de tornada
d´eix país formós i gai,
com que jo no hi estat mai...
ja em contareu si us agrada.

2 comentarios:

  1. M'ENCANTA.... desde petita que el vaig apendre, sempre l'haig tingut a la memoria, m'agradat molt poder.lo tornar a llegir ben complert, (alguna estrofa .havia olvidat). Moltes gracies.

    ResponderEliminar
  2. M'ENCANTA.... desde petita que el vaig apendre, sempre l'haig tingut a la memoria, m'agradat molt poder.lo tornar a llegir ben complert, (alguna estrofa .havia olvidat). Moltes gracies.

    ResponderEliminar