martes, 31 de enero de 2017

LA LLEGENDA DEL CASTELL DE BELL-LLOC

El castell de Bell-lloc es troba dins del terme municipal de la Roca del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental. D’aquest castell, els orígens del qual es remunten a principis del segle XI, actualment ja només queda una torre i algunes restes de mur amb pedra conglomerada, tot i que un gran casal residencial del segle XVII que hi ha tot just al costat d’aquesta encara guarda l’antiga capella del castell dedicada a Sant Pere. Al voltant d’aquest castell, però molt lligada també a la vila comtal de Barcelona i, especialment als monestirs de Sant Pere de les Puelles i Sant Pau del Camp, hi ha una llegenda.

El castell de Bell-lloc.

EL SENYOR DE BELL-LLOC

Segons explica la llegenda, el senyor de Bell-lloc tenia tota la confiança del comte de Barcelona i tot sovint, quan aquest era fora de la ciutat, atenia els seus assumptes personals o d’estat. En certa ocasió que el comte s’havia absentat de la vila comtal, el senyor de Bell-lloc es va reunir personalment a Barcelona amb un delegat papal de Roma per tal de atendre un negoci que implicava la venta d’uns cavalls. Durant les negociacions amb el delegat pontifici, ambdós van tenir unes discrepàncies tan fortes i unes paraules tan dures sobre la qualitat d’aquelles bèsties que, finalment, dut per la ira, el senyor de Bell-lloc tragué el seu punyal i envià al delegat de Roma al Cel abans d’hora. En donar-se compte del seu crim i del que havia fet, decidí fugir, i ell mateix s’hi imposà la penitència: després d’abandonar la ciutat de Barcelona, s’amagà i se n’anà a viure per sempre més a una cova de Montjuïc de Barcelona.

El castell de Bell-lloc.

El dia que es complien set anys del seu crim, dos pelegrins -sant Pere i sant Pau, segons algunes versions de la llegenda- que vingueren del mar en una barca li anunciaren que, de part de Déu, el seu crim restaria del tot perdonat si ordenava l’elevació de dos monestirs a cada extrem de la ciutat barcelonina, l’un a tramuntana i l’altre a ponent, i ell així ho féu. Aquests serien el monestir de Sant Pere de les Puelles i el monestir de Sant Pau del Camp, batejats així en honor dels dos sants pelegrins que l’havien visitat. A més a més, per honorar per sempre els dos enviats celestials, quan el senyor de Bell-lloc va tornar a casa seva, féu construir sengles capelles al seu castell i afegí unes petxines a l’escut d’armes de la família, ja que les petxines eren el símbol dels pelegrins, i fou per mar que arribaren aquells homes sants. Així, avui dia, encara podem trobar una capella dedicada a Sant Pau dins la torre del castell que es manté dempeus, hi dins la masia hi ha l’altra capella de l’antic castell, dedicada a Sant Pere.

L'escut de Bell-lloc.

EL LLEDONER DE CASTELL DE BELL-LLOC

Per cert, que a vora de la torre del castell de Bell-lloc, hi podem trobar unes taules per seure a menjar alguna cosa i un antic lledoner, del qual es diu que té tants anys com el castell, ja que a l’antiguitat, quan s’iniciava un edifici, igual que avui dia es posa la primera pedra, es plantava un arbre.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes fotografies del castell de Bell-lloc que us poden servir per complementar aquesta llegenda.

El castell de Bell-lloc.

El castell de Bell-lloc, part posterior.

El castell de Bell-lloc entre alsines i xiprers.

Creu de terme a Bell-lloc.

Creu de terme a Bell-lloc, detall.

Creu de terme a Bell-lloc, detall.

L'escut de Bell-lloc, al peu de la creu de terme.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

lunes, 30 de enero de 2017

LA MAÇA D’EN ROTLLÀ I LA LLEGENDA FUNDACIONAL DE MAÇANET DE CABRENYS

Maçanet de Cabrenys és un poble i municipi de la comarca de l’Alt Empordà que es troba molt proper a la frontera francesa, just als peus de la vessant oriental de la Serra de les Salines, als Pirineus. Si visitem aquesta petita vila i ens endinsem pels seus carrers d’atmosfera medieval  situats al barri antic, podrem descobrir una misteriosa barra de ferro que s’aixeca mirant cap el cel, coneguda com la maça d’en Rotllà. Aquest curiós monument té la seva història i la seva llegenda...

La maça d'en Rotllà.

Sembla ser que la maça de Rotllà, una vara de ferro gruixuda, de més de 5 metres d’alçada, amb una anella al capdamunt per penjar-hi un fanal que ja no hi és, la van fer a l’antiga foneria que hi havia al costat de l’Arnera (al municipi de Darnius), i es va col·locar al bell mig de la Plaça de la Vila de Maçanet de Cabrenys l’any 1834, el que no va impedir, però, que al voltant de la mateixa nasqués una llegenda que la feia més antiga, fins i tot anterior al mateix poble de Maçanet de Cabrenys, convertint-la amb la maça de l’heroi Rotllà.

EL GEGANT ROTLLÀ

En l’imaginari popular català, Rotllà, més enllà de ser un heroi carolingi, es converteix un gegant mític que sovint ha deixat la seva empremta marcada dins de l’orografia de les terres catalanes i de la resta dels Pirineus, i a ell s’atribueixen, a més a més, la construcció d’alguns monuments megalítics. Rotllà és considerat l’heroi i iniciador de la reconquesta, combatent els moros i sarraïns, alguns d’ells gegants com ell mateix, i al voltant d’ell i els seus fets circulen nombroses llegendes, massa abundants per enumerar-les en aquest article on només ens referirem a una d’elles.

LA MAÇA D’EN ROTLLÀ

La llegenda explica que un cop el país va ser recuperat de mans dels àrabs, l’heroi Rotllà, de tornada cap a França, li féu nosa la vara de ferro que li havia servit d’arma. Aleshores, des del pont de Ceret (al sud de França) la llençà enlaire tot dient:

“Allà on la meva vara caurà,
Maçanet de Cabrenys serà.”

La vara va superar la muntanya de Salines, va rebotar en el castell de Cabrera, enderrocant-lo, i va caure en mig d’un pla on restà clavada durant molts anys. Segons la tradició, al voltant d’aquell punt on va caure la barra va néixer el poble de Maçanet de Cabrenys, ja que segons l’etimologia popular, Maçanet ve de maça.

Una altra versió d’aquesta llegenda explica que la vara va ser llançada per Rotllà des del castell de Cabrera, tot cridant: “Ja està massa net!”, fent referència a la neteja de moros que havia fet en terres catalanes.

El gegant Rotllà (Il·lustració d'Esther Ortega López)

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

LA LLEGENDA DEL CASTELL DE CLARAMUNT

El castell de Claramunt o de la Pobla de Claramunt, dins del municipi del mateix nom, a la comarca de l’Anoia, és un impressionant castell medieval d’estil romànic del segle X que es troba situat sobre un turó de 453 metres d’alçada de la Serra de la Guàrdia, des del que es domina tot el municipi de la Pobla de Claramunt, i bona part de les terres de la comarca. Com no podia ser menys, aquest castell, autèntic baluard conformat per diversos edificis, torres, dues esglésies -Santa Maria del castell de Claramunt i Santa Margarida de Claramunt-, patis i muralles, també guarda la seva petita llegenda.

El castell de Claramunt.

La llegenda del castell de Claramunt explica que quan aquest era assetjat pels moros, i els assetjats atrapats dins dels seus murs ja no veien cap altra escapatòria, van demanar ajuda a sant Procopi, patró de la població de la Pobla de Claramunt. El sant, al veure la necessitat d’aquelles ànimes devotes, va escoltar als del castell, de manera que, ja caiguda la nit, agafà un ramat de bens, els posà a cada un d’ells un ciri encès a les banyes i els va aviar cap el camp dels sarraïns. Aquells, en veure aquella claror avançant cap el seu campament a gran velocitat, no se’ls acudí que podia ser tota aquella lluminària si no fos un gran exèrcit enemic que es llançava contra ells i van fugir cames ajudeu-me de manera que no se’ls ha vist mai més.

El castell de Claramunt, muralles.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo vàries fotografies del castell de Claramunt o la Pobla de Claramunt que poden ajudar-vos a situar millor la seva llegenda.

El castell de Claramunt, muralles.

El castell de Claramunt, muralles.

El castell de Claramunt.

El castell de Claramunt.

El castell de Claramunt.

El castell de Claramunt, entrada.

El castell de Claramunt.

El castell de Claramunt, interior.

El castell de Claramunt, pati interior.

El castell de Claramunt, pati interior.

El castell de Claramunt, torre.

El castell de Claramunt, torre.

El castell de Claramunt, torre.

El castell de Claramunt, torre.

El castell de Claramunt, torre.

El castell de Claramunt, interior torre.

El castell de Claramunt.

El castell de Claramunt, interior

Santa Maria del castell de Claramunt i Santa Margarida de Claramunt.

Santa Maria del castell de Claramunt i Santa Margarida de Claramunt.

Santa Margarida de Claramunt.

Santa Margarida de Claramunt, interior.

Santa Margarida de Claramunt, retaule.

Santa Maria del castell de Claramunt.

Santa Maria del castell de Claramunt.

Santa Maria del castell de Claramunt.

Santa Maria del castell de Claramunt.

El castell de Claramunt.

El castell de Claramunt.

Patis i muralles del castell de Claramunt, i la Pobla de Claramunt.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

domingo, 29 de enero de 2017

LA LLEGENDA DEL CASTELL DE VERDÚ I L’ORIGEN DE L’ESCUT DE LA VILA DE VERDÚ

La vila de Verdú, a la comarca d’Urgell, va néixer al voltant del majestuós castell de Verdú, creat el segle XI, poc després de que les terres on es troba actualment fossin conquerides per Ramon Berenguer I. Aquest castell, doncs, va donar origen a la població del que li prové el nom, però segons explica la llegenda, també va donar origen al seu escut.

El castell de Verdú.

Segons explica la llegenda, sembla ser que, quan el rei Jaume I el Conqueridor va demanar que tots els castells que estiguessin sota la seva protecció reial hissessin la bandera barrada en senyal de testimoniatge, els del castell de Verdú van hissar-la en el punt més alt de la seva torre, tot just al cim d’un lledoner, o el pal d’un lledoner, ben sec i vell. El fet és que, fos arbre o pal, després d’hissada la bandera, i quan menys s’ho pensava ningú, davant de la perplexitat de tothom, aquell tros de tronc, aparentment mort, reviscolà i va florir, produint una abundant brotada i fruitant a desdir. En record d’aquest fet tan meravellós, des de llavors, l’escut de Verdú ostenta un castell i al cim del mateix, un exuberant lledoner.

L'escut de Verdú.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes fotografies del castell de Verdú i l’església de Santa Maria de Verdú que us poden servir per complementar aquesta llegenda.

El castell de Verdú.

El castell de Verdú, detall del mur.

El castell de Verdú.

El castell de Verdú.

El castell de Verdú.

El castell de Verdú.

El castell de Verdú.

El castell de Verdú.

El castell de Verdú.

Església de Santa Maria de Verdú.

Església de Santa Maria de Verdú.

Església de Santa Maria de Verdú.

Església de Santa Maria de Verdú.

Església de Santa Maria de Verdú.

Església de Santa Maria de Verdú, detall porta campanar.

Església de Santa Maria de Verdú, campanar.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.