martes, 4 de octubre de 2016

LA LLEGENDA DE LES BRUIXES DE MALATOSCA

Ben a prop de la població de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès, podem trobar un lloc ombrívol i misteriós d’una bellesa excepcional: el gorg de Malatosca, conegut també com el gorg de les Bruixes. En aquest punt, que es troba al fons d’una estreta clotada formada per l’acció erosiva de les aigües de la riera de Malatosca, que va a parar al riu Ter, hi trobem un impressionant salt d’aigua que, al caure, forma una gran bassa enclotada i humida rodejada d’una vegetació fresca i espessa de verns, avellaners i salzes, tot rodejats de molses i falgueres. Just l’ambient propici per que al seu voltant s’hagin desenvolupat tot tipus de llegendes...

El gorg de Malatosca, refugi de bruixes...

EL GORG DE LES BRUIXES

Diu la tradició popular que el gorg de Malatosca s’anomena també gorg de les Bruixes perquè temps enrere aquestes dones hi havien fet estada i aquest era, precisament, el seu punt de trobada, on feien els seus balls, festes i aquelarres nocturns, que al dir d’alguns, més precisos, celebraven en les nits de lluna plena.

El gorg de Malatosca.

Tot i parlar de bruixes, no deixa de ser curiosa la similitud que tenen les bruixes d’aquest gorg i les llegendes que al voltant d’elles s’expliquen, amb les històries relacionades amb les dones d’aigua, goges o encantades, que també són mencionades molt freqüentment dins del folklore d’aquesta comarca, i tot sovint es confonen mútuament.

També es diu que aquest era un refugi d’altres éssers màgics, però sense entrar en més detalls.

LA LLEGENDA DE LA LLEVADORA I LES BRUIXES DE MALATOSCA

La llegenda més popular referent a les bruixes de Malatosca explica que fa temps, durant una nit tan fosca com el sutge, algú va trucar a la porta de la llevadora de Sant Joan de les Abadesses amb certa emergència. A l’obrir la porta, la llevadora va veure que qui trucava tan desesperadament era una bruixa, que li demanava ajuda perquè una companya havia de parir una criatura. Morta de por, la llevadora va seguir la dona a traves de la foscor fins al gorg de Malatosca, on hi havia un nombrós grup de bruixes al voltant del foc. Després del part, les bruixes van pagar els seus serveis a la llevadora, fent-li entrega d’un un saquet lligat amb un cordill, tot advertint-la que no l’havia d’obrir fins la sortida del sol. De camí cap a casa, però, al passar pel Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses, la curiositat va fer que la llevadora deslligués el sac a mitja nit. Quin engany! Era ple de llenties! Es va enfadar tant que d’una estrebada va llençar totes les llenties al riu Ter. L’endemà, però, la llevadora va adonar-se que una llentia havia quedat enganxada dins del  sac i, en agafar-la, va veure que la llegum s’havia transformat en un gra d’or! Ja podeu imaginar si va córrer cap el riu! Però era massa tard, l’or havia desaparegut.

El gorg de Malatosca.

Aquesta llegenda és similar a altres de molt semblants que s’expliquen arreu de Catalunya –molt sovint fent referència a les ja mencionades dones d’aigua, goges i encantades- i altres indrets d’Europa.

EL PONT VELL DE SANT JOAN DE LES ABADESSES I L'OR DE LES BRUIXES DE MALATOSCA

Possiblement com conseqüència de la llegenda anterior, a Sant Joan de les Abadesses es diu que si un passa pel Pont Vell de la ciutat, i mira fixament i amb atenció al fons del riu Ter des del punt més alt del pont, encara podrà veure l’or de les bruixes de Malatosca al fons del riu. O potser es tracti només del reflex de les aigües, en el que els més crèduls hi creuran veure l’or de les bruixes!

El Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario