El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, es troba al municipi de Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf. Documentat des del segle X, està situat, dalt un petit turó escarpat, a la dreta de la riera de Ribes, a la sortida de Sant Pere de Ribes en direcció Vilanova i la Geltrú, just davant de l’antiga església de Sant Pere o l’església vella de Sant Pere de Ribes. Els orígens d’aquesta església sembla ser que es remunten al segle X, quan existia una esglesiola preromànica que possiblement fou destruïda per Almansor; durant el segle XI es bastí un nou temple, de factura romànica, encàrrec de Geribert o algun dels seus successors, que va perdurar fins a mitjans del segle XVII, moment en quel’edifici religiós fou ampliat i va prendre l’aspecte amb el que el podem avui en dia. El castell de Ribes, com molt altres castells, té la seva pròpia llegenda, relativa al senyor de Ribes.
 |
| El castell de Ribes. |
Sembla ser que el senyor del castell de Ribes fou un tal Geribert, que era vassall o feudatari del bisbe de Barcelona. El cavaller emprengué pel seu compte la conquesta del castell d’Olèrdola, que era en poder dels moros. Aquesta conquesta i altres que en féu el varen envalentir tant, que es cregué prou fort per eximir-se de la dependència del bisbe i resolgué no acatar-lo. Un dia el bisbe li trameté un missatger amb un pergamí. L’enviat arribà en el moment en què el cavaller, amb altres amics i companys d’armes estava lliurat en una gran folga. Manà que fessin arribar fins a la sala el missatger, i al seu davant, sense ni desfer-lo, tirà el pergamí a les flames d’un braser i manà a més que el missatger fos empaitat pels seus gossos fins fora dels seus dominis.
 |
| El castell de Ribes. |
Davant d’aquest acte de rebel·lió, el bisbe demanà ajuda al comte de Barcelona, i aquest trameté, amb el protocol propi dels costums de l’època, un nou missatge al senyor de Ribes donant-li un curt espai de temps perquè es sotmetés i desfés l’error comès i l’amenaçà amb pena d’excomunió sinó obeïa. L’orgull del cavaller es sentí ferit. Però no volgué humiliar-se i abandonà els seus dominis i família i fugí a terres estranyes a lluitar, en espera de temps millors. Se n’anà a servir a reis forasters. Un dia es sentí greument malalt, reclamà l’ajuda de la Santíssima Trinitat i es va guarir. Penedit pel seu comportament, volgué esmenar els seus errors i, segons costums, feu un pelegrinatge a Terra Santa per purgar l’excomunió. De retorn a Catalunya, va morir. Deixà manat que, en un turó proper a la mar que queia dintre dels seus dominis, des d’on es pogués veure el castell i les ones, s’alcés una ermita dedicada a la Santíssima Trinitat, que encara es conserva vora Sitges.
 |
| El castell de Ribes. |
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A
continuació deixo algunes de les fotografies que varem prendre del
castell de Ribes i l’església vella de Sant Pere, per tal de que pugueu
ambientar-vos molt millor en aquesta llegenda que us hem explicat.
 |
| El castell de Ribes. |
 |
| El castell de Ribes. |
 |
| El castell de Ribes, detall. |
 |
| El castell de Ribes, detall. |
 |
| L'església vella de Sant Pere. |
 |
| L'església vella de Sant Pere. |
 |
| L'església vella de Sant Pere, detall de la porta principal. |
 |
| L'església vella de Sant Pere. |
 |
| L'església vella de Sant Pere, detall. |
 |
| L'església vella de Sant Pere, part posterior. |
 |
| L'església vella de Sant Pere. |
 |
| L'església vella de Sant Pere. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario