BRUIXERIA A SANTA MAGDALENA DE RUPIT I PRUIT

L’església de Santa Magdalena de Rupit i Pruit és una edificació religiosa del municipi del mateix nom, a la comarca d’Osona, que està situada a la banda de migdia de la població de Rupit, i a l’altra costat de la riera que passa per aquest poble. Tot i que està construïda de forma arcaica, el que de vegades la fa confondre amb una església romànica, sembla que és una edificació del segle XVII (de fet, les primeres notícies de la seva existència daten del 1660). En tot cas, aquí us deixem algunes llegendes relacionades amb l’església de Santa Magdalena i els seus contorns, totes elles dins de l’àmbit del món de la bruixeria.

L'església de Santa Magdalena (Rupit i Pruit).

LA TECLA, LA BRUIXA DE SANTA MAGDALENA

La Tecla era el nom amb que era coneguda una bruixa de Santa Magdalena. Es conta que tenia llibres d’on aprenia a transformar-se amb tota mena d’animals. Un dia fou trobada pel cantó del Perer, a Pruit, i es transformà en guilla. Uns masovers, que havien vist on havia amagat la roba, li van prendre i, quan de nou dona, es va voler vestir, no la va trobar enlloc i se’n va tenir que tornar a Santa Magdalena tota nua, de pèl a pèl, tal i com la seva mare l’havia dut al món.

SANTA MAGDALENA, CAP I CASAL DE LA BRUIXERIA LOCAL

El cas és que l’església de Santa Magdalena de Rupit era considerada cap i casal de la bruixeria local i s’hi feien sàbats en les nits de lluna plena, conjurs satànics, saraus i gresques en els que intervenia el dimoni, per al·ludit i invocat. Les bruixes es reunien al Pla de Santa Magdalena dansant, cantant i bevent en cercle, al temps que un monjo vell -que no se sap ben bé si era el monjo vell de Rupit o un altre- tocava el flabiol, potser esperançat de poder participar-hi d’una manera més propera. Però quan el diable feia acte de presència, ell s’enduia les bruixes, i el monjo es quedava, per ordre del dimoni, posant-hi música, tot sol com un mussol.

El aquelarre (1798), de Francisco de Goya y Lucientes.

EL MONJO VELL DE RUPIT

Segons Miquel Banús i Blanch, coneixedor de les llegendes i història de Rupit i Pruit i bona part del Collsacabra, el monjo vell de Rupit era el sobrenom amb el que es coneixia a un personatge real de carn i ossos que es deia Joan Boherats. Sembla ser que l’any 1620, el monjo vell de Rupit, acompanyat per les bruixes Joana Tries i Eufrasina Puig-de-rajols, fou processat per bruixeria i tots ells foren penjats a la forca, acusats de donar golls, enverinar el bestiar, fer neulir les collites i congriar tempestes. Tot i el seu sobrenom, no es pot assegurar que el seu fos l’antic ofici eclesiàstic que tenia com obligacions obrir i tancar les portes del temple parroquial, tocar les campanes, assistir al rector i celebrar la missa matinal, però sembla que hauria estat un religiós enclaustrat alhora sacristà i enterramorts.

L'església de Santa Magdalena (Rupit i Pruit).

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.