Mundos propios: EL PARC DELS ESTANYS DE PLATJA D'ARO: UNA APOSTA PER LA BIODIVERSITAT

Puedes leer este texto en castellano clicando aquí/
Pots llegir aquest text en castellà clicant aquí:
El Parc dels Estanys de Platja d'Aro: una apuesta por la biodiversidad

Text: Joan Ramon Santasusana Gallardo.
Fotografies: Joan Ramon Santasusana Gallardo, Esther Ortega López.

Esplugabous (Bubulcus ibis) passejant pel parc.

La recuperació paulatina de zones humides arreu del territori català ha estat, i encara és, un tema pendent. Durant anys, l’ésser humà va dessecar extenses àrees de territori per fer-los aptes pel cultiu i la ramaderia, acabar amb algunes plagues –com la del mosquit-, o simplement per convertir-les en zones de construcció urbanística i especular amb el seus terrenys, degradant d’aquesta manera el paissatge que l’envoltava i tota la biodiversitat pròpia d’aquells territoris humits. Les zones humides han estat des de sempre un dels ecosistemes més diversos i rics biològicament, però, alhora, un dels més fràgils i vulnerables. A la recuperació paulatina de la qualitat de les aigües dels rius, els estanys i altres aqüífers que han anat succeint en aquests últims anys, s’hi afegeix ara la conservació de les zones de les ribes fluvials, les torberes i aiguamolls, riques en vegetació, donant especial importància a la recuperació d’aquells indrets humits que ja havien desaparegut totalment. Aquest és el cas del Parc dels Estanys de Platja d’Aro, del que parlarem a continuació.

Un grup de joves gavians argentats (Larus michahellis) repossant.

El Parc dels Estanys de Platja d’Aro és una petita zona humida d’unes 15 hectàrees (150.000 metres quadrats) de terreny, dels quals només 6 hectàrees (60.000 metres quadrats) pertanyen a les aigües de l’estany propiament dit. Enclavat entre la confluència de l’Avinguda de París (lloc on té l’entrada) i el carrer Tramuntana per un costat, i el carrer Luxemburg i la llera de les aigües del Ridaura per un altre, aquest parc amb un enorme estany central va ser inaugurat el mes d’octubre del 2012, coincidint amb el Dia Mundial dels Ocells, data que no va ser casual, ja que aquest s’ha convertit en un refugi per moltes aus aquàtiques, i lloc de pas per diverses espècies migratòries. Des de llavors, dins dels seus marcats límits, la biodiversitat d’aquest indret ha anat creixent paulatinament en exuberància i diversitat ecològica de manera natural, esdevenint no només en un espai d’oci lúdic i cultural pels habitants de Platja d’Aro i els seus visitants, sinò també en la llar i lloc de recull de tota una munió d’ocells, peixos, amfibis, rèptils i petits mamífers que, aquí, gaudeixen de l’aixopluc que aquest petit espai natural els otorga.

Oca egípcia (Alopochen aegyptiacus).

I és que el Parc dels Estanys de Platja d’Aro no va ser concebut només com un parc urbà verd més, dedicat exclusivament al lleure dels seus ciutadans humans, sinò com un enclau estratègic per la recuperació ecològica de diverses espècies de la zona –tant animals com vegetals- que havien desaparegut, així com, també, lloc de pas i descans per diverses espècies d’aus migratòries, permetent, tot i que mantenint certes distàncies, la interacció entre l’home i la natura que l’envolta.

Una petita vista del parc.

Tot i trobar-se dins l’enclau urbà localitzat entre la població de Platja d’Aro i els terrenys del Càmping Valldaro –en el que era una antiga zona de terres de conreu-, aquest parc ha sapigut combinar i aprofitar les característiques orogràfiques naturals d’aquest petit terreny que recrea un ecosistema que molts anys enrera va ser comú en tota la regió de la Vall d’Aro. I de la mateixa manera que ha creat aquesta nova zona humida, ha sapigut protegir-la sàviament, delimitant els diferents espais del parc amb tanques de ferro o de fusta, així com algunes xarxes metàl·liques, que marquen clarament les zones protegides per la fauna, convertint aquests espais en autèntics refugis on els animals poden estar relativament tranquils, sense ser molestats pels humans. Tot i així, en diferents punts del parc s’han adequat alguns espais que permeten l’observació dels ocells i altres animals. Per assegurar la tranquilitat de aquests espais, a més a més, s’han establert uns horaris d’accés al públic, variables segons la temporada, evitant que d’aquesta manera es destorbi el descans dels ocells i altres habitants de la zona. Aquest horaris van de les 7:00-21:00 h a l’estiu, i de les 06:00-18:00 h a l’hivern, però per obtenir una informació més fiable, sempre podeu trucar al telèfon 972.81.71.79 de l’Ajuntament de Platja d’Aro.

Conill (Oryctolagus cuniculus).

La gestió del parc permet, però, a més a més, la possibilitat d’interaccionar amb els ciutadans de la població i els seus visitants mitjantçant un conjunt de diferents activitats lúdiques, didàctiques i culturals que es fan al voltant del parc, que van des d’activitats pedagògiques per escoles i altres centres, fins l’exposició d’escultures a l’aire lliure dins dels límits del parc que no desentonen gens amb l’ambient natural que les rodeja.

Tudó (Columba palumbus).

Per cert, que un dels altres avantatges que té aquesta zona, i que ha estat estudiada, és la seva capacitat per evitar o frenar algunes de les inundacions que periòdicament afectaven la petita població de Platja d’Aro, ja que serveix com a fre de les aigües torrencials. Va ser precissament pel sorgiment natural d’aquest estany després d’una d’aquestes inundacions, que es va descobrir aquest fet, i això, juntament amb l’arribada casual d’algunes espècies d’aus aquàtiques que anaven de pas (probablement cap els aiguamolls de l'Empordà) va ser el que inicialment va impulsar la creació d’aquest parc que després va ser remodelat per fer-lo més viable ecològicament, el que a la vegada ens recorda la necessitat de recuperar més de les zones humides perdudes arreu del territori català.

Faisà vulgar (Phasianus colchicus) passejant per la riba de l'estany.

Si bé en aquests últims anys, s’han fet verdaders esforços per anar recuperant petites parcel·les de zones humides –tal com pot ser la recuperació de l’estany de Sils o algunes zones de les ribes del Ter, per parlar només de les terres gironines-, encara queda un molt llarg camí per fer, però el Parc dels Estanys de Platja d’Aro ens demostra que fins i tot dins dels límits de la població d’una petita ciutat, si el terreny és ben gestionat i protegit, això és possible, retornant d’aquesta manera, a la natura, una petita part d’allò que li hem robat, recuperant novament a moltes espècies que havien desaparegut d’aquests indrets. Si bé crec que la recuperació ideal d’aquests llocs s’hauria de fer en zones completament allunyades de l’activitat humana (o, com a molt, en zones d’activitat agrícola tradicional), això no sempre és possible. Tot i així, alguns exemples, com el que us he descrit, ens demostren que moltes espècies són adaptables al medi, i amb un cert marge de protecció, una petita àrea urbana verda pot esdevenir també un paradís per diverses espècies salvatges.

Gavià argentat (Larus michahellis) jove.

Amb més de 250 espècies d'ocells, i tota una altra varietat de petits vertebrats que van des dels peixos, amfibis, rèptils i petits mamífers, passant per una innumerable quantitat d'espècies invertebrades, i un gran nombre de plantes característiques de les zones humides i el bosc mediterrani, aquest parc s'ha convertit en un punt de referència de la nova cultura i conciència ecològica que ens envolta, de la que molts altres pobles haurien de prendre exemple.