La veu popular explica que el Queixal de la Bruixa és el darrer carreu que portava el dimoni volant pel cel, la mateixa nit que construïa el Pont del Diable de Martorell (a la comarca del Baix Llobregat) a canvi de l’ànima d’una dona. Sembla ser que quan aquest passava pels aires de Santa Coloma de Queralt, va ser sorprès pel primer raig de sol i va deixar caure la pedra, que va quedar clavada a l’indret conegut com l’Hostal de la Banya, al peu del camí vell de l’Aguiló, que és punt en el qual va romandre fins l’any 1974, any en que l’Ajuntament el va traslladar a la plaça de l’església de Santa Coloma de Queralt, tot i que avui en dia ha tornat al seu lloc original.
Altres versions diuen, però, que no era el diable qui portava la pedra, sinó una bruixa provinent de Guimerà (a la comarca de l’Urgell), que també és d’on provenia aquest enorme roc, que ajudava al Banyeta en la construcció del mencionat Pont del Diable, i que la pedra li va caure en sentir tocar les dotze de la nit o en sentir cantar un gall, segons quina versió us expliquin. De fet, alguna versió de la història encara afegeix que la bruixa portava la pedra al cap mentre anava filant, però es va cansar i va deixar la pedra en aquell raconet de l’Hostal de la Banya.
I el fet és que la llegenda encara afegeix que a la base del Pont del Diable de Martorell hi havia un forat on faltava una pedra que tenia exactament les mateixes mides que el Queixal de la Bruixa de Santa Coloma de Queralt. Quan en temps antics la gent de la contrada anava en carro a Barcelona, paraven a descansar a Martorell i comprovaven que el forat era exactament de la mateixa mida que la seva pedra.
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario