LA LLEGENDA DE LES LLASTRES DE LA MORTA

Les Llastres de la Morta és una zona rocosa que es troba dins el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Situat a mig camí del pantà de Cavallers i el Refugi Joan Ventosa i Calvell (vora l’Estany Negre), seguint a peu un corriol estret que porta fins l’esmentat refugi, aquest element orogràfic s’estén entre els 1.900 i els 2.250 metres d’altitud. Cobert de pedres anomenades popularment llastres -que són rocs normalment grans, plans, llisos i poc gruixuts-, algunes pastures i petits boscos d’avets, no és gens difícil imaginar les dures condicions climatològiques d’aquesta zona, i s’entén perfectament la llegenda que sembla ser que va donar origen al nom d’aquest indret.

Les Llastres de la Morta.

Les Llastres de la Morta és un lloc que abans de fer l’estret camí actual que porta fins l’Estany Negre -apte només per fer senderisme- era de molt difícil accés i, per tant, només freqüentat per els pastors de bous que corrien per aquestes muntanyes, així com algun transeünt ocasional que travessava aquestes muntanyes per dirigir-se cap a França passant pel Port de Caldes, una collada que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d’Aran), situada a 2.567 metres d’altitud.

El pantà de Cavallers amb les Llastres de la Morta, al fons.

Segons explica una llegenda, una dona d’aquestes contrades es dirigia a França pel Port de Caldes, però quan passava per aquest lloc, el temps va fer un canvi sobtat i va caure una forta nevada. La temperatura va baixar de manera tan immediata i tant espectacularment, que va propiciar que aquella pobra dona morís congelada. Passats els mesos d’hivern, uns pastors que duien els bous a pasturar per aquelles contrades, van trobar el seu cos.

En motiu d’aquest fet, a partir de llavors, a aquest lloc va passar a anomenar-se les Llastres de la Morta.

La presa del pantà de Cavallers.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.