Just al punt on es troba el límit de Viella (Vielha, en aranès) -al municipi de Viella i Mitjaran (Vielha e Mijaran), a la comarca de la Vall d’Aran (Val d’Aran)-, Senet -al municipi de Vilaller, a la comarca de l’Alta Ribagorça-, i els límits d’aquests amb Aragó, molt a prop del refugi de Conangles, trobem una gran roca vora la carretera N-230 coneguda com la Roca del Santet. En el seu llibre Muntanyes Maleïdes, Pep Coll ens explica la llegenda d’aquesta roca que és el partió natural d’aquests dos pobles i els seus respectius municipis.
 |
| La Roca del Santet. |
Segons recull Pep Coll: “Senet i Viella són dos pobles veïns. De l’un a l’altre, però, hi ha cinc o sis hores de distància per camins de muntanya. L’any de la picor, quan es van fundar aquest pobles, els aranesos i ribagorçans es van reunir per determinar l’indret on havien de plantar les fites de divisió de terme. Després de moltes discussions, van acordar de decidir-ho en una carrera. Cada poble escolliria un home, valent i caminador, i a una hora convinguda sortiria corrent en direcció a l’altre poble. Allí on es trobessin, plantarien la fita.
Els de Senet van triar un jove molt caminador i li van donar una bona berena perquè tingués més forces: un formatge, un xorís i una bóta de vi. El xicot, que passava més gana que coneixement, es va cruspir tot el masco amb quatre mossegades. I encabat, vinga traguets de vi, fins que la bóta va quedar ben escorreguda. Al cap d’una hora de camí, una mica més amunt del barranc de Beciberri, es va arreposar al peu d’una roca. “Descansaré una mica, bé tinc prou temps”, va pensar, amb el cap una mica enterbolinat.
 |
| La Roca del Santet, entre la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça. |
Els de Viella, en canvi, no li havien donat ni menjar ni beure, al seu home. Això sí , li havien promès una bona picossada de diners. L’aranès, que també tenia bona cama, va enfilar com un isard la vall del riu Nere, i després el riu de Fontfreda i el canal del Port. Molt de tant en tant, s’aturava per amorrar-se a una tolla del barranc. Coronat el Port de Viella, no va veure al seu contrincant en part del món, tal com temia. Llavors va saltar pel dret les marrades de la Girgosa , travessà la Font i el pla de l’Espona, i avall que fa baixada! Fins una estona més avall del Pla de l’Hospital, no va trobar el seu competidor, clapant al peu d’una roca. No s’havia tornat a aixecar : el vi de la bóta li havia segat les cames.
Des d’aquella feta, aquesta pedra -coneguda com la Roca del Santet perquè hi havia una capelleta dedicada a Sant Nicolau- és la fita que separa els termes de Senet i de Viella. Per això, encara avui, la Vall d’Aran comença en aigües ribagorçanes, un parell de quilòmetres abans de la Boca-sud del túnel.”
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A
continuació us deixem algunes de les fotografies que vàrem prendre de la Roca del Santet i les seves rodalies, que
espero que
us ajudin a situar-vos dins del marc de la llegenda que us hem explicat.
 |
| La Roca del Santet. |
 |
| La Roca del Santet, vora la carretera N-230. |
 |
| La Roca del Santet, just al límit de la Vall d'Aran. |
 |
| Añadir leyenda |
 |
| Paisatge al voltant de la Roca del Santet. |
 |
| El Santet (Eth Santet, en aranès), Vall d'Aran, a l'altre costat de la carretera. |
 |
| El riu Noguera Ribagorçana, a pocs metres de la Roca del Santet. |
 |
| El riu Noguera Ribagorçana. |
 |
| A l'altra costat de la carretera, ja tenim la provincia d'Osca, Aragó. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario