Mundos propios: LA LLEGENDA DE L’ARC D’ADAR I LA ROCA DE LA GALERA

El despoblat d’Adar es troba al municipi de Llardecans, a la comarca del Segrià. El lloc més interessant d’aquest indret és al planell que hi ha al cim del turó d’Adar, on es troben diverses restes de murs dels habitatges del poble que hi hagué a l’època medieval, tot i que l’element que més ens cridarà l’atenció serà, sense cap mena de dubte l’Arc d’Adar, un arc de diafragma apuntat que resta dret sense cap estructura a la vora. Gairebé no hi ha notícies sobre aquest lloc; algun autor ha considerat que podia haver estat el campament pompeià de la darrera fase de la batalla d’Ilerda l’any 49 aC, tot i que no hi ha cap prova que ho demostri. Tot i així, la seva llegenda ens explica tot el contrari.

L'Arc d'Adar.

En el seu llibre 500 històries i llegendes de les terres de Lleida, Joan Bellmunt i Figueres recull una llegenda que li fou explicada per Joan Ariza Segura a Maials (municipi veí de Llardecans).

Aquesta llegenda sobre aquesta roca, o millor dit, roques, ens remunta als temps en què els romans eren amos i senyors d’un gran imperi, dominant pràcticament la resta de pobles. Les roques de la Galera evoquen, en la seva llegenda, un combat dels homes de Juli Cèsar a les nostres terres...

L’imperi romà anà creixent i consolidant-se, i fou Juli Cèsar qui d’una manera decisiva, l’encimbellà i l’engrandí.

L'arc d'Adar i l'antiga capella de Sant Marc d'Adar.

Però una batalla fou decisiva per aquest encimbellament, la batalla que es produí, i que a donat nom a les Roques de la Galera, entre les forces de Pompeu i les de Juli Cèsar, que arribaren fins als vessants de la Serra Grossa. Cèsar, molt ben guiat per aquell nadiu de la contrada, coneixedor del terreny, car era fil d’aquí, i conegut de Cèsar amb el nom de “Sacsa”, dugué l’enemic vers el lloc que li convenia per presentar batalla. Però una vegada en el lloc on l’herba i l’aigua eren abundants, llavors sembla que Cèsar deixà el camp lliure a l’enemic, girant amunt, com si volgués dirigir els seus destins vers el Segre. Però una vegada fora de l’esguard dels pompeians, s’esmunyí per dins del barranc anomenat Goleta, i amb una galopada sortí més avall del campament enemic amb la seva cavalleria, mentre la infanteria pujà per damunt de les roques que tanquen el pantà per la part més fonda. Una vegada allí prengueren posició, de tal manera que en aquells moments els afraians (Afrani era el representant de Pompeu), convençut que l’enemic romà havia fugit, s’adreçaren a aquella part per tal d’omplir aigua per a les seves necessitats. Quan sentiren l’enrenou aixecaren els ulls, veient que al seu davant, i damunt de totes les roques, havien pres emplaçament els romans, situats de tal manera que donava la sensació que allò era una galera romana, amb els guerrers a punt d’assalt.

Diuen que es va lliurar una batalla molt cruel, on les tropes de Cèsar derrotaren totalment les tropes d’Afrani.

L'arc d'Adar.

Desordenadament els pocs supervivents fugiren cap el tossal d’Adar, amb l’intent de fer-se forts, però allí no s’acabà per a ells.

I diu la llegenda -que no la història- que al tossal d’Adar s’aixeca un arc per recordar la victòria de Juli Cèsar en aquest lloc, on la seva cavalleria destruí el grup de cetrats de les legions de Pompeu. La seva col·locació es pensada perquè es pugui veure de la major distància possible, car volia simbolitzar la gran victòria, i així d’arreu on es veiés, es coneixerien les seves gestes.

Aquest arc i les Roques de la Galera, ens recorden avui l’imperi romà en la nostra terra, i diuen que en aquest indret, si s’escolta amb atenció, amb l’orella posada a la roca, encara se sent la fressa de la lluita, com si fos una remor de mar llunyana.

Les roques de la Galera.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació us deixem algunes fotografies que vàrem prendre de l’indret d’Adar i el seu entorn, que esperem que us ajudin a il·lustrar una mica millor aquesta llegenda, i us animi a visitar aquest magnífic indret si teniu ocasió.