LA LLEGENDA DEL FANTASMA DE LA CARBASSA DE CALONGE

Calonge, vila i municipi de la comarca del Baix Empordà, té, com tot poble que mereixi aquest nom, el seu propi enfilall de llegendes i contarelles. Moltes d’aquestes històries, que fins fa ben poc corrien de boca en boca, s’han anat perdent al llarg dels anys que van passar a convertir Calonge d’una petita vila eminentment rural a un centre urbà transformat pel turisme i la industrialització. Avui en dia, moltes d’aquelles hortes, masos, camps i boscúries que antigament envoltaven l’antic nucli del poble han estat edificats, il·luminats per llum elèctrics que quasi bé ja no deixen espai per la màgia. Però va haver un altre temps, un temps no gaire llunyà, en que, al caure la nit, el misteri i la por s’ensenyoria d’aquestes rodalies, i en aquestes contrades encara corrien fantasmes... o al menys alguna cosa que s’hi assemblava! Escolteu, sinó, la següent llegenda...

El Fantasma de la Carbassa.

En Gabriel Martín i Roig, a “L’Empordà fantàstic. Llegendes”, recull una peculiar contarella relativa a la vila de Calonge que fou publicada a “La vall de Calonge” de Pere Caner i Estrany, que li fou contada de viva veu per Pere J. Casademont. Aquesta història ens parla d’un peculiar “esperit” conegut com el Fantasma de la Carbassa, que sembla ser que, antigament, s’apareixia als transeünts que, a altes hores de la nit, caminaven en un antic descampat de la zona -avui en dia edificat- conegut com el camí Fondo, passada la riera del Rifred.

Efectivament, sembla ser que molts anys enrere, hi havia un misteriós fantasma que, proveït d’un llençol i una carbassa per barret, es passejava i s’apareixia a tots aquells que, a partir de les dotze de la nit, trescaven pel descampat pels voltants de Calonge, en aquella zona que encara avui en dia es coneguda com el camí Fondo, espantant a tota la gent del barri de l’Illa i els masos propers.

El carrer del camí Fondo.

Una bona nit, dos valents del poble coneguts com en Cabra i l’avi Lonso decidiren capturar el fantasma i posar fi a aquell espectre que tenia atemorida a tanta gent de la zona propera del camí Fondo.

Així, quan es féu fosc, aquests dos personatges s’amagaren darrera unes bardisses del camí esperant que comparegués l’ànima en pena, i quan per fi aparegué el Fantasma de la Carbassa li saltaren al damunt i l’estomacaren de valent desemmascarant-lo definitivament. Es tractava d’una tal Rita “Cinc Hores”, una dona que tenia fama de ser molt dolenta, que sortia disfressada per espantar a la gent, no se sap si per simple divertiment o amb altres intencions. El cas és que, després d’aquella esbatussada, el seu cos quedà tant ple de blaus, que li serví d’escarment i mai més no tornà a fer-se passar per un fantasma.

Esplanada a la vora del camí Fondo.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies que vàrem prendre de la zona del camí Fondo, de la zzona no urbanitzada, que espero que us puguin servir per il·lustrar molt millor aquesta llegenda.

Esplanada a la vora del camí Fondo.

Esplanada a la vora del camí Fondo.

El Rifred, al peu del camí Fondo.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.