Mundos propios: LES SIRENES DE LA TORRE MORA DE PALS

La Torre Mora, situada a la vila i municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà, es troba en mig d’una pineda molt propera a la platja de Pals. Coneguda també com la torre de Pals o la torre de la Platja, aquesta torre probablement formava part d’una antiga masia construïda durant els segles XVI-XVII, de la qual encara es poden observar alguns vestigis, que de ben segur actuava com una de les moltes torres de guaita i defensa que es trobaven per aquells temps en bona part dels municipis costaners catalans, i que servien per protegir-se contra els atacs dels pirates turcs i berebers tant freqüents per totes les aigües del Mediterrani. Avui en dia, a més amés, si visitem aquest lloc, molt a prop de la torre encara hi podem observar les restes d’unes petites construccions anomenades botigues, que es feien servir com a refugi o magatzem. Però més enllà de l’arquitectura o la història, nosaltres ens hem acostat a aquest lloc atret pel misteri de la seva llegenda.

La Torre Mora (Pals).

A la Revista del Baix Empordà, núm. 35 (Desembre 2011-Març 2012), en un article titulat “Pals: una vila de llegendes”, Narcís Subirana Feliu ens parla de les sirenes que recorren la platja de Pals i es reuneixen per les rodalies de la Torre Mora.

Sembla ser que, segons explica la veu popular, a la vila de Pals, un cop a l’any, durant l’hivern, totes les sirenes del món es reunien al voltant de la Torre Mora, i la primera cosa que feien en sortir de l’aigua era treure’s un vel de color blau que duien i el posaven damunt la sorra de la platja. Després d’això, començaven a contar tots els grans de sorra fins a la matinada.

Els pescadors de Pals, que tenien coneixença d’aquesta reunió anual, s’amagaven darrere les dunes de sorra que encara hi ha en aquest lloc -i més que n’hi havia abans!- per tal de poder agafar el vel d’una sirena. I és que aquell que aconseguia un vel es casava amb la sirena a qui pertanyia aquesta peça de roba i així es convertia en un home molt ric. La raó per la qual les sirenes venien a Pals no era pas casual, ja que sembla ser que la seva reina habitava a les illes Formigues i aquesta sirena era la més bonica de totes.

Duna de Pals. "Els pescadors de Pals s’amagaven darrere les dunes..."

Un dia, la reina de les sirenes s’enamorà d’un pastor, i el pastor, en veure-la, també caigué bojament enamorat d’ella. I així, el que semblava un amor impossible es féu realitat. La sirena sortí del mar endinsant-se terra endins i el pastor baixà de la muntanya, i d’aquesta manera fou com es formà l’Empordà.

Si algun dia visiteu l’antiga vila de Pals, que es troba un xic a l’interior, i us passegeu pels seus carrers i places de caràcter medieval, sortireu pel portal de la torre del Rom i us trobareu al Padró. Mirant al nord, si observeu atentament, veureu les muntanyes del Montgrí que separen l’Alt i el Baix Empordà, i si us hi fixeu bé descobrireu el perfil de la sirena encantada: el cap, el pit i la seva cua, que encara acaricia el mar d’on va sortir i que representa les illes Medes.

Pot ser que una de las raons per les quals a Pals ja no hi resten pescadors, a més a més de que el seu hipotètic port quedés soterrat sota les terres arrossegades pel riu Ter, els aiguamolls o albuferes que hi havia a la zona o enfonsat sota les aigües del mar, sigui una altra. Doncs al dir d’alguns, la raó seria aquesta: com antigament venien tantes sirenes a les platges de Pals, finalment tots els pescadors de la zona aconseguiren agafar un vel de sirena, i així tots ells varen acabar feliçment emparellats i convertits en homes rics. I sent ric, qui necessita pescar?

Les illes Medes vistes des de la platja de Pals.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies que varem prendre de la Torre Mora, per tal de que pugueu ambientar-vos millor en aquesta llegenda que us hem explicat.