jueves, 15 de febrero de 2018

LES SIRENES DE LA TORRE MORA DE PALS

La Torre Mora, situada a la vila i municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà, es troba en mig d’una pineda molt propera a la platja de Pals. Coneguda també com la torre de Pals o la torre de la Platja, aquesta torre probablement formava part d’una antiga masia construïda durant els segles XVI-XVII, de la qual encara es poden observar alguns vestigis, que de ben segur actuava com una de les moltes torres de guaita i defensa que es trobaven per aquells temps en bona part dels municipis costaners catalans, i que servien per protegir-se contra els atacs dels pirates turcs i berebers tant freqüents per totes les aigües del Mediterrani. Avui en dia, a més amés, si visitem aquest lloc, molt a prop de la torre encara hi podem observar les restes d’unes petites construccions anomenades botigues, que es feien servir com a refugi o magatzem. Però més enllà de l’arquitectura o la història, nosaltres ens hem acostat a aquest lloc atret pel misteri de la seva llegenda.

La Torre Mora (Pals).

A la Revista del Baix Empordà, núm. 35 (Desembre 2011-Març 2012), en un article titulat “Pals: una vila de llegendes”, Narcís Subirana Feliu ens parla de les sirenes que recorren la platja de Pals i es reuneixen per les rodalies de la Torre Mora.

Sembla ser que, segons explica la veu popular, a la vila de Pals, un cop a l’any, durant l’hivern, totes les sirenes del món es reunien al voltant de la Torre Mora, i la primera cosa que feien en sortir de l’aigua era treure’s un vel de color blau que duien i el posaven damunt la sorra de la platja. Després d’això, començaven a contar tots els grans de sorra fins a la matinada.

Els pescadors de Pals, que tenien coneixença d’aquesta reunió anual, s’amagaven darrere les dunes de sorra que encara hi ha en aquest lloc -i més que n’hi havia abans!- per tal de poder agafar el vel d’una sirena. I és que aquell que aconseguia un vel es casava amb la sirena a qui pertanyia aquesta peça de roba i així es convertia en un home molt ric. La raó per la qual les sirenes venien a Pals no era pas casual, ja que sembla ser que la seva reina habitava a les illes Formigues i aquesta sirena era la més bonica de totes.

Duna de Pals. "Els pescadors de Pals s’amagaven darrere les dunes..."

Un dia, la reina de les sirenes s’enamorà d’un pastor, i el pastor, en veure-la, també caigué bojament enamorat d’ella. I així, el que semblava un amor impossible es féu realitat. La sirena sortí del mar endinsant-se terra endins i el pastor baixà de la muntanya, i d’aquesta manera fou com es formà l’Empordà.

Si algun dia visiteu l’antiga vila de Pals, que es troba un xic a l’interior, i us passegeu pels seus carrers i places de caràcter medieval, sortireu pel portal de la torre del Rom i us trobareu al Padró. Mirant al nord, si observeu atentament,  veureu les muntanyes del Montgrí que separen l’Alt i el Baix Empordà, i si us hi fixeu bé descobrireu el perfil de la sirena encantada: el cap, el pit i la seva cua, que encara acaricia el mar d’on va sortir i que representa les illes Medes.

Pot ser que una de las raons per les quals a Pals ja no hi resten pescadors, a més a més de que el seu hipotètic port quedés soterrat sota les terres arrossegades pel riu Ter, els aiguamolls o albuferes que hi havia a la zona o enfonsat sota les aigües del mar, sigui una altra. Doncs al dir d’alguns, la raó seria aquesta: com antigament venien tantes sirenes a les platges de Pals, finalment tots els pescadors de la zona aconseguiren agafar un vel de sirena, i així tots ells varen acabar feliçment emparellats i convertits en homes rics. I sent ric, qui necessita pescar?

Les illes Medes vistes des de la platja de Pals.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies que varem prendre de la Torre Mora, per tal de que pugueu ambientar-vos millor en aquesta llegenda que us hem explicat.

La Torre Mora amagada entre una pineda...

Part posterior de la Torra Mora.

Restes de la base del mur de  l'antic mas adosat a la torre.

Restes d'una botiga.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí

No hay comentarios:

Publicar un comentario