 |
| La Font de Bell-lloc. |
ELS FOLLETS DE LA FONT DE LA CAPELLA DE BELL-LLOC
A molts pobles de l’Empordà es creia que originalment els follets vivien en populoses i belles ciutats construïdes sota dels dòlmens, aprofitant el seu poder i la seva energia, o bé en arraconades fonts del bosc. Tal és el cas de la Font de Bell-lloc o Font de la Capella de la Bell-lloc de Palamós, que es troba als peus de la riera que hi ha als peus del castell enrunat de Bell-lloc o de Vila-romà. Avui en dia, els boscos d’aquesta zona encara mostren les conseqüències d’un devastador incendi que va patir l’any 2014. Tot i que el terreny poc a poc es va recuperant, encara li queden un bon grapat d’anys perquè aquest territori recuperi l’esplendor del que va gaudir temps enrere. Però allí, fa una anys, el bosc era dens i frondós, i el terreny humit afavoria l’aparició d’aquest tipus dels follets.
 |
| La Font de Bell-lloc. |
A la vora de la Font de la Capella de Bell-lloc encara es conserva la taula i els seients de pedra que, segons explica la tradició, feien servir els follets. S’explica que, després que les ciutats que els follets tenien als dòlmens i les fonts anessin perdent poder, aquest éssers diminuts anaren abandonant aquests indrets i es traslladaren a viure al camp, a masies, horts i pallers, a redós de l’activitat humana.
UNES BREUS NOTES SOBRE ELS FOLLETS
Si parlem de follets, potser mai acabaríem de dir-les totes, doncs a Catalunya abunden moltes llegendes sobre aquests éssers trapelles, que poden arribar a variar molt segons on estiguin situades, tant en la descripció d’aquestes criatures com en el seu comportament o la manera d’eradicar-los quan són massa molestos. Per aquest motiu, miraré de ser breu.
 |
| Un follet amb una papallona (detall d'un dibuix d'Apel·les Mestres). |
Els follets són uns éssers diminuts de figura imprecisa, molt entremaliats, jogassers i treballadors, que generalment solen estar vinculats a una casa o a la família que l’habita. Al dir d’alguns, aquesta mena d’esperits són invisibles perquè no se’ls veu, però se’ls sent i se’ls nota. Al dir d’altres, són visibles, però d’una petitesa tan extrema, que no se’ls arriba a albirar. Sovint se’ls descriu com una mena d’homes petits -tant, que poden passar fins i tot a través del forat del pany de la clau-, però de vegades se’ls descriu com una mena d’animaló. Quan se’l caracteritza amb figura antropomòrfica solen dur una gran barbassa blanca i dur vestits de color vermell i una caputxa, gorreta o barret del mateix color.
Els follets solen voltar per la llar, la cuina, i les quadres o els estables, especialment en hores nocturnes, per bé que un pot trobar-se’ls per qualsevol part de la casa on habiten, les seves rodalies o els boscos. Poden ser una autèntica benedicció per la casa que els té, però també poden resultar força molestos. No se sabia com a guanyar-los ni com perdre’ls! Si se sentien ben tractats tenien cura de la casa, i ajudaven a mantenir-la neta i en ordre: feien els llits, rentaven els plats, escombraven la casa, recollien les eines, i cuidaven el bestiar -que, en aquests casos, tenien el pèl ben llustrós, i fins i tot les crins i les cues ben trenades-. Això que hem dit encara era més cert quan la mestressa de la casa li deixava alguna llaminadura, ja fos menjar o beure (com un platet de llet).
 |
| Un grup de follets (detall d'un dibuix d'Apel·les Mestres). |
De vegades, però, si ho trobaven tot bé, els donava per capgirar-lo tot: movien els mobles, trencaven els plats, escampaven les cendres de la llar de foc, anaven a l’estable i esbatussaven els animals, que quedaven suats i estamordits. Però si un es despertava o es llevava l’endemà al matí, ni hi havia cap plat trencat, ni cap moble fora de lloc, ni cendres pel terra, perquè ells, això sí!, tot lo que desarreglaven ho havien de tornar a arreglar.
 |
| La Font de Bell-lloc, just darrere d'aquesta porta. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario