lunes, 15 de abril de 2019

BRUIXES I DIMONIS A LES GOLES DE LES HEURES

Les Goles de les Heures, a la riera de Merlès, són part de la frontera natural que separen el terme municipal de la Quar, a la comarca del Berguedà, i el terme municipal de Lluçà, a la comarca d’Osona, aquest últim, formant part de la subcomarca natural del Lluçanès. D’una bellesa excepcional, aquesta gola forma un congost profund de parets rocoses de formes arrodonides i sinuoses, resultat de l’erosió feta per l’aigua, formant un indret ombrívol i misteriós on encara es pot escoltar l’antic ressò dels samaniats o reunions de bruixes.


Els gorgs i rieres, especialment quan es troben en llocs ombrívols i apartats, sovint són considerats espais màgics que fan de frontera entre el món quotidià i el món sobrenatural. A Catalunya aquests són un dels indrets preferits per les dones d’aigua i altres esperits femenins de característiques similars, com les goges o les encantades, i, no cal dir-ho, les bruixes, que tot sovint acaben substituint la figura d’aquests esperits més benèvols. Allà on arribava la influència de l’església i s’havia de enfrontar amb la presència d’antics déus i esperits pre-cristians, els esperits masculins eren substituïts per dimonis, i els femenins, per bruixes.

BRUIXES A LES GOLES DE LES HEURES

Si seguim la Ruta de les Bruixes del Lluçanès -un ruta que visita diferents indrets emblemàtics del món de la bruixeria tradicional d’aquestes terres-, més tard o més aviat haurem de visitar les Goles de la Heura, a la riera del Merlès.


Aquest lloc és un exemple dels espais aïllats i amagats on es reunien les bruixes per celebrar els seus samaniats -aquest és el nom que rebien les reunions de bruixes al Berguedà i el Lluçanès- , i no es pas gens difícil d’imaginar-se-les de nit sobre aquella gran resclosa de pedra natural que descansa vora les aigües del gorg de les Goles de les Heures, reunides per fer llurs rituals i activitats de bruixeria i màgia negra.

És sovint en aquest punt on la història i la llegenda es barregen per formar part del conglomerat de la fantasia popular, on s’ajunten fets verídics amb contarelles de per a nens, esdevenint llavors en tradició, convertint a la bruixa en un dels elements més característics de l’imaginari català.

JERÒNIMA PONS, DITA JUANA LA NEGRA

Fantasia o no, el fet és que darrera de la bruixeria com a fantasia popular també s’hi amaga una trista realitat, i una de les parts més negres de la història, com va ser la lamentable persecució a la que moltes dones van ser sotmeses al ser considerades bruixes. Aquestes pobres dones, víctimes d’una societat supersticiosa sovint van ser humiliades, torturades i finalment condemnades a mort sota l’empara legal d’una justícia embrutida per la superstició i el fanatisme religiós.


Fou durant el segle XVII quan fou processada  per bruixeria Jerònima Pons, dita Juana la Negra. L’any 1618, a Sallent, aquesta bona dona fou acusada de bruixeria, i la torturaren perquè delatés a les seves companyes i declarés el mal que havia fet. Sota tortura, finalment confessà que va actuar pel Berguedà, el Bages i el Lluçanès, concretament en la zona de la riera de Merlès, per la Gola de les Heures, provocant golls als què vivien en el molí de Vilartimó i a molta altra gent de la zona. També sota tortura explicà com es trobà amb el dimoni: “... y així quant forem a les goles de les Eures nos isqué lo dimoni en forma de home yla dita Elias oi anà a parlar primer que jo, y li digué Bersabuch assí vós aporto una vassalla y dit Bersabuch respongé: bé sis arribada y contraent se abrassà ad dita Elias y la conegué carnalment per las parts sucias, perque jo ho viu perque nos apartassem de mi y despés se agafà amb mi y també tingué part amb mi per les mateixes parts sucias, si bé jo no y trobé contento...”

La tortura i la declaració continuaren i esmenà a les bruixes que l’acompanyaven, entre les quals cità a na Canalias, que era la muller d’un vell ermità, a na Vinyas i a unes quantes més; al final fou condemnada a morir a la forca.

LA FONDÀRIA DEL GORG DE LES GOLES DE LES HEURES

Conta la rondalla que un passavolant curiós va voler saber la fondària del Gorg de les Goles de les Heures, així que va lligar una pedra en un cordill i la va deixar caure dintre les seves aigües. Al cap d’una bona estona d’anar deixant cordill aigües avall, tot d’una va sentir una veu fosca sortint de dintre el gorg, que li deia:

- Descabdella que descabdellaràs, que el fons de la Gola de les Heures mai arribaràs!


DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes fotografies que vàrem prendre de les Goles de les Heures que espero que us serveixin per poder-vos ambientar una mica més en les llegendes que us hem explicat.












Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario