UN ORIGEN MISTERIÒS
D’entrada, el mateix origen del pantà de Can Bogunyà forma part del seu misteri, ja que no se sap ben bé quina va ser la data exacte de la seva construcció, ni amb quina finalitat exacta es va construir. Uns diuen que el pantà es va aixecar cap a finals del segle XIX, tot i que el més probable es que la data fos al voltant de l’any 1907.
L’adjudicació d’aquesta obra s’atribueix, a dir d’alguns, a l’antic amo de la finca de Can Bogunyà amb la finalitat d’abastir-se d’aigua per regar els extensos camps de conreu de la seva masia. Altres, però, assenyalen que la va construir un tal Andreu Marí per tal de dur l’aigua a la propera ciutat de Sabadell, basant-se en el fet de que una de les principals mines d’aigua de Terrassa, la Vinyals, ja va ser comprada l’any 1872 per aquest mateix personatge.
Però fos quina fos la utilitat original d’aquest pantà, i fos qui fos la persona que va encarregar la seva edificació, el cert és que ben aviat va quedar oblidada, per passar a convertir-se ben aviat en un lloc d’esbarjo popular. Era l’inici de la dècada dels anys 20 del segle XX, i la gent va començar a visitar aquest indret per pescar, banyar-se, fer un dinar o berenar, i fer passejades o excursions pel seu voltant. Aquest èxit popular, però, amb el transcórrer dels anys quedaria enterbolit per tota una sèrie de fets inexplicables, que si bé alguns d’ells tenen una bona base real i una bona explicació, poc a poc es van anar barrejant amb la fantasia i imaginació, per esdevenir així en llegenda.
MORTS MISTERIOSES VORA EL PANTÀ
Si alguna cosa ha ajudat a crear una llegenda negra al voltant del pantà de Can Bogunyà, és la gran quantitat de morts que hi ha hagut dins les seves aigües i pels seus voltants les seves rodalies. Morts accidentals, suïcidis i assassinats... no en falta cap a la llista. I si per això fos poc, també es parla d’estranyes desaparicions per la zona! Alguns d’aquests fets són reals i fins i tot han sortit a la premsa, però la llegenda ha desvirtuat els fets, canviant, traient i afegint d’aquí i d’allà, de manera que es fa difícil separar la realitat de la ficció.
Sembla ser que la primera mort al llac va succeir el 19 de juny de 1910. Tres germans - Juli, Joan i Samuel Paüls- van tirar-se a l’aigua sense saber nedar. Un xicot, Ramon Salas Ballbé, que estava prop del lloc es va llençar a l’aigua per rescatar-los, aconseguint salvar els dos primers; malauradament, el Samuel morí ofegat. En reconeixement a aquest acte heroic, el 26 de desembre de 1915, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País acordà concedir a Ramon Salas un premi procedent de la Fundació Josep Mora Blich.
Uns anys després, el 26 de juliol de 1925, tres joves es van presentar a la comandància de la Guàrdia Urbana per informar que, junt amb un altre company, Antoni Ballbé i Boada, de 27 anys, es trobava banyant-se al Llac Petit i que, quan aquest últim es va endinsar a l’aigua i es va capbussar, va desaparèixer. Segons els seus companys, no sabia nedar. La policia va declarar que la causa de l’accident va ser l’estat de brutícia i l’espessor de les algues que havien envaït el pantà, sense descartar un suïcidi. Segons Francesc Sàbat, que va ser alcalde de Terrassa per la CNT durant la Guerra Civil, Antoni Ballbé i Boada era un noi d’idees llibertàries i escrivia treballs per a la revista àcrata, Inquietud. En algun altre lloc es refereix que el mort era, Antolí Ballbé, un noi de 17 anys, que va morir ofegat.
El setembre del 1957 es troba un nou cadàver surant a les aigües del llac. És un home d’uns 60 anys vestit de pagès, a qui no es va poder identificar.
El mes d’abril del 1970, en un abocador de brossa pròxim al llac, s’hi troben les restes d’un lleó i de dues lleones decapitats els cossos dels quals algú havia abandonat allà.
A final de la dècada dels anys 80 es produeix una altra troballa macabra a les rodalies del llac: és el cos d’un home mort per un tret que estava estirat al costat d’una escopeta de caça, que segons deien tenia el canó retallat. La justícia ho va considerar com un cas de suïcidi.
L’any 1991 es troba el cos d’una noia de 16 anys escanyada en un dels camins que porta al llac.
L’any 1992, prop del pantà es localitzen les restes d’un jubilat que havia desaparegut del seu domicili feia tres mesos i del qual ningú va poder explicar què hi feia allà.
L’any 1993, un any després, es troben les despulles d’Antoni Bruch, un mosso d’esquadra de Sant Cugat del Vallès a qui algú havia robat la pistola reglamentària. Tenia la mandíbula trencada per un fort cop i un tret al cap.
L’any 1994 es van escorcollar els voltants del llac buscant el cos del difunt Jaume Martínez, un joier a qui dos desconeguts van matar a trets en un carrer de Terrassa per després fugir amb el seu cadàver en l’automòbil de la víctima. No es refereix que es trobés el cos.
L’1 de setembre de 1999, Elhouari F., un nen d’origen magrebí de 10 anys que havia anat d’excursió amb els seus germans, desapareix. Quan els seus germans van trobar-lo a faltar van donar avís a les autoritats. Després d’unes hores d’exhaustiva recerca, els submarinistes finalment troben el cos despullat del menor, enfonsat al fons de l’embassament. Ha mort ofegat. Ara bé, una altra versió diu que el dia en que això va succeir era el 2 de setembre, quan quatre nois que havien anat d’excursió a prop del llac -no es refereix enlloc que fossin germans- van decidir pujar a un turó pròxim. Un d’ells, de 10 anys, es va quedar al costat del llac, i quan els seus companys van retornar al llac, el menor estava surant despullat en el pantà. La policia que va investigar el cas va dictaminar que s’havia tret la roba per banyar-se i que s’havia ofegat.
El 12 d’abril del 2006, un caminant denuncia que hi ha un cadàver surant al llac. Poc després van arribar al lloc el bombers i les patrulles de la policia Una vegada treuen el cos de l’aigua es comprova que es tracta d’un home de 35 a 40 anys, que està embolicat amb una lona, lligat de mans i peus, i té una corda lligada a una pedra. El mort presentava signes evidents d’haver estat assassinat. El cos no es va poder ser identificat, ni ningú va denunciar cap desaparició.
I probablement, si busqueu bé, sentireu parlar d’altres morts i desaparicions. El boca a boca a fet molt, i internet encara hi ha ajudat més.
COTXES I MOTOS AL FONS DEL PANTÀ
Oblidat per un temps, entre les dècades del 1960 i 1970, el Llac Petit es va tornar a posar-se de moda com a destí de berenars i excursions familiars, i molts joves de les poblacions veïnes utilitzaven aquest indret per acampar els caps de setmana. A causa d’això, el paisatge va començar a degradar-se ràpidament; a part de les deixalles que deixaven molts d’aquests visitants, molta altra gent venia a també per desfer-se de la seva brossa, i en pocs anys, aquestes escombraries van estar a punt d’obturar les rieres que desaiguaven al llac.
L’abandonament i degradació d’aquest espai va propiciar que el lloc ben aviat es convertís en un cau per drogoaddictes i petits delinqüents. Era l’època de l’heroïna i les xeringues. Es deia que el fons del llac era ple les restes dels cotxes i motocicletes, entre molts altres objectes, que aquests robaven i enfonsaven allà per fer-los desaparèixer, convertint-lo en verdader cementiri de vehicles.
És probable que fos en aquesta època quan va començar a crear-se la mala fama de Can Bogunyà, com a lloc inhòspit i tèrbol, perillós i gens recomanable.
Malauradament, encara avui en dia, l’incivisme d’alguns visitants embruta el paisatge, per un altre costat encantador, amb els plàstics, llaunes, ampolles, burilles i altres restes que deixen abandonats. Per això, alguns grups de voluntaris de Terrassa van a fer neteja de tant en tant, arreplegant tota la brossa que aquests altres irresponsables deixen abandonada per l’indret.
JOCS MORTALS D’INFANTS
Anys enrere, sembla ser que alguns nens de la contrada tenien per costum anar a la zona del llac amb bicicleta per jugar. Un d’aquests “jocs” consistia en passar amb bicicleta per sobre de l’estret mur de la resclosa, amb el conseqüent perill de caure o bé a l’aigua -amb el perill d’ofegar-se accidentalment si això succeïa-, o bé contra les roques de daltabaix, cosa que passar probablement hauria acabat amb un fatídic accident mortal.
Avui en dia el pas pel cim de la resclosa està barrat, encara que això no impedeix necessàriament l’entrada.
BOIRES, OMBRES I FANTASMES...
Alguns testimonis diuen que vora del llac es produeixen estranyes aparicions: es parla de boires sinistres i aparicions d’estranyes ombres i fantasmes durant la nit. Hi ha qui diu que fins i tot s’escolten veus, i s’experimenten olors desagradables i canvis sobtats de temperatura, a més d’inexplicables alteracions en el camp magnètic.
No és estrany, doncs, que aquest lloc també s’hagi convertit en un dels llocs predilectes de grups esotèrics, espiritistes i caçadors de fantasmes, que visiten els seus voltants per captar les estranyes energies que, segons ells, desprèn aquest lloc. Al seu parer, l’indret està carregat d’energia favorable per a aquest tipus de fets, i hi ha grups que el visiten per realitzar meditacions i invocacions.
LA MISTERIOSA BÈSTIA DEL LLAC
No falta qui diu que dins del llac, sota les seves aigües, hi ha un monstre o una bèstia estranya. És sorprenent que un llac tant petit pugui donar origen a un monstre aquàtic, però és cert que si bé el pantà és petit, les seves aigües verdoses són força tèrboles, i un no pot albirar que s’amaga o s’arrastra a bona part de les seves aigües, i ja no diem al seu fons. Amb això ja n’hi ha prou per deixar volar la imaginació.
Si algun dia visiteu el pantà de Can Bogunyà i ja fa caloreta, fàcilment podreu comprovar que de bèsties no en falten; el lloc està replet de tortugues d’aigua al·lòctones que algú ha abandonat allà imprudentment, i en aquelles aigües l’espècie ha arribat a prosperar bé. Tot i així, és d’un altre tipus de bèstia de la que la gent parla.
Un tal Christian, en una data inconcreta, refereix per internet: “Suelo llevar a mi perro, como mucha más gente, pero hace cosa de un mes escuché que vieron un perro que, mientras nadaba, se sumergió de golpe y desapareció. Si es cierto, no descarto que alguien haya soltado algún caimán también, o algo asi. Si alguien sabe algo, iría bien que compartiera esa información.”
Ja veieu, així s’inicia una llegenda!
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A continuació us deixo algunes de les fotografies que vàrem prendre del pantà de Bogunyà que espero que us serveixin per poder-vos ambientar una mica més amb el seguit de llegendes que us hem explicat.
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario