Les Fonts de Salitja són el sobreeixidor natural del volcà de la Crosa, d’on surt la riera de les Fonts, afluent del riu Onyar. La font ja és documenta en l’any 1019, tot i que, naturalment la seva existència és molt anterior, fins al punt que un cartell informatiu de la zona resa així: “És molt possible que en temps passats, en aquest indret hagués existit un antic culte pagà relacionat amb l’aigua com a element de la natura. A partir del segle VII, aquestes litúrgies paganes que havien sobreviscut des d’èpoques prehistòriques, varen ser activament combatudes per la religió cristiana i en molts casos incorporades al culte marià. No seria estrany doncs que la invocació tradicional que es fa a la Mare de Déu de les Fonts per aturar la sequera i les inundacions o per guarir determinades malalties, tingui un origen molt remot.”
L’ermita de la Mare de Déu de les Fonts, tot i així, fou construïda al voltant del segle XVII, no és, per tant, excessivament antiga, si la comparem amb altres edificacions de similars característiques que, efectivament, van ocupar el lloc d’antics cultes anteriors al cristianisme.
El que sí és cert, és que aquesta advocació es va fer seu el brollador natural de les Fonts, on sembla, per més informació, que antigament hi havia un safareig, i com molt altres ermites dedicades a la Verge, es va rodejar de la seva pròpia llegenda, possiblement creada no tant per les figures eclesiàstiques com pel propi poble que li rendia culte.
Anem per la llegenda, doncs!
Segons explica aquesta, sembla ser que un bou de Can Rata –una de les cases pertanyents a la parròquia de Salitja, encara que administrativament és depenent de Sant Dalmai- s’escapava cada nit i sempre que l’anaven a buscar l’acabaven trobant al mateix lloc, a prop d’un brollador natural d’aigua.
Un dia, els habitants de Can Rata, amb la mosca al nas, estranyats d’aquest comportament, varen decidir burxar al terra de la mateixa font a veure que coi hi havia en aquell lloc perquè l’animal hi anés cada dia, i allí van trobar la imatge d’una Verge. De seguida que la van veure, van carregar-la i varen decidir portar-la a l’església parroquial, a Salitja, però misteriosament aquesta va desaparèixer.
Novament el bou la va trobar a la font, i els de Can Rata novament la varen portar a l’església de Salitja, però la Verge va tornar a desaparèixer de nou. I això es va repetir un cop i un altre, fins tres vegades. Llavors els salitgencs van entendre que havien d’erigir una capella en aquell lloc i fou aixecada l’ermita, d’on sembla ser que la Mare de déu de les Fonts –doncs aquest és el nom que li van donar-, ja no es va moure més.
El brollador on va ser trobada és el que actualment coneixem com el brollador de les Fonts de Salitja, o simplement el brollador de Mare de Déu de les Fonts, que avui en dia trobem tot just al costat esquerre de l’ermita si un la mira des del davant.
Sembla ser que abans de 1936, l’ermita tenia dues imatges, la més petita de les quals era d'alabastre, i era la que, segons la llegenda, un bou va trobar a la font, motiu pel qual es va erigir la capella. Amb la Guerra Civil, aquesta imatge es va perdre, i fou substituïda per la imatge actual, que va ser una ofrena d’una família de la contrada cap allà la dècada del 1950.
I una última nota més. Si pregunteu a als habitants de Can Rata i altres cases de la zona de quin poble són, tenen una antiga dita que diu “Som de Sant Dalmai però, per a bateigs i enterraments, som de Salitja”. Per raons històriques que vénen de molt lluny, tot i haver estat sempre parroquians de Salitja, han depès administrativament de Sant Dalmai. Aquesta situació tan singular va originar, a la segona meitat del segle XVIII, quan encara existien les jurisdiccions senyorials, molts maldecaps als qui vivien en aquests masos. I encara es dona el cas de que hi ha el que diu que “Els d’aquestes cases som molt especials, perquè som del poble de Sant Dalmai, de l’església de Salitja i del municipi de Vilobí”.
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario