domingo, 1 de noviembre de 2015

LA LLEGENDA DELS ENCANTATS

Durant el mes d’octubre de l’any 2015 vaig visitar el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquesta visita em va conduir, precisament, a l’esmentat estany, des d’on es pot contemplar un dels pics més característics de la zona, els Encantats. Aquesta muntanya ens permet rememorar una de les llegendes catalanes més conegudes, la llegenda dels Encantats, que ens explica l’origen del seu nom. Com tota llegenda, d’aquesta història existeixen diferents...


Aixecant-se tot just davant de l’estany de Sant Maurici, els Encantats és una gran formació muntanyosa formada per dues grans agulles -el Gran Encantat (2.748,7 metres d’alçada) i el Petit Encantat (2.734,3 metres)- separades per una enorme enforcadura (2.630,7 metres). Si bé podem contemplar els Encantats des del peu de l’estany de Sant Maurici, és seguint el camí que bordegen les seves aigües, que condueix a l’estany de la Ratera, molt més amunt, des d’on podrem observar els Encantats en tota la seva plenitud.

De la llegenda dels Encantats, com de moltes altres, existeixen diferents versions. Si bé totes parteixen del mateix tret comú, parlant-nos de dos caçadors  que no volent guardar respecte per una diada santa, van llançar-se al bosc enduts per la fal•lera de caçar, quedant finalment encantats i convertits en pedra a causa de la seva irreverència religiosa, no totes s’expliquen de la mateixa manera. Sigui com sigui, a continuació passaré a explicar-vos aquesta història, tot desgranant-ne les seves petites diferències, i que cadascú triï la que més li plagui. Comencem, doncs!

Segons uns, aquesta història succeí un Dijous Sant, segons altres, va passar el dia de la festa de Sant Maurici, patró d’Espot, que és precisament la població més propera a l’estany que rep el mateix nom, davant la qual, com ja us he dit, avui dia s’hi troba la muntanya dels Encantats. Dit i fet, potser la data o diada que es celebrava no té tanta importància com el fet que sembla que aquell dia tot el poble d’Espot s’havia adreçat en romeria a l’ermita que tenien dedicada al sant, que per aquells temps no es trobava on hi ha l’actual ermita de Sant Maurici d’Espot (ja a prop de l’estany), sinó a prop però una mica més al nord-oest d’aquesta. Un cop allà, van començar el solemne ofici de la missa.

El cas és que, aquell dia, dos caçadors –forasters, al dir d’uns-, rondaven per aquells verals buscant una peça, sense respectar aquella diada santa. Quan van veure tota aquella gentada escoltant la missa al voltant de l’ermita, van començar a fer burla de tothom, rient-se d’uns i altres, comentant de la fotesa de que perdessin el temps adorant l’estàtua de pedra del seu sant, que era tan sols una figura de pedra que ni se’ls escoltava, mentre podrien estar caçant com ells ja feien. Aquestes paraules, sembla ser, van ferir a alguns devots, que se sentiren dolguts al veure que se’n reien del seu sant patró, i encara hi ha qui diu que alguns van pregar perquè aquella burla no quedés sense càstig.


Després d’haver fet befa i broma, els dos caçadors van continuar ascendint muntanya amunt amb el seu gos a la recerca d’una bona peça de caça, i aviat els sorgí un isard com no havien vist mai, de pèl ben lluent i bell, i amb unes banyes ben grosses. Una meravella d’animal! En veure’l, els dos caçadors iniciaren la persecució i l’isard s’enfila muntanya amunt! Tan se val, que per molt que l’isard corrés, els dos caçadors i el seu gos li anaven al darrera, però per molt que l’empaitessin, mai l’acabaven d’atrapar. L’isard va començar a pujar muntanya amunt, per les costes més abruptes, però tot i que cansats, els caçadors no es rendiren i el perseguiren, fins que l’isard arribà al cim de la muntanya, a l’enforcadura dels dos pics, i allà el perderen de vista sense saber on pogués haver anat o pogués haver-se amagat tan magnífica peça.

Fou en aquell precís moment, quan els caçadors i el seu gos arribaren a l’enforcadura d’aquelles dues agulles de pedra, quan a l’ermita, molt més avall, el capellà va alçar a Déu (això és, quan arribà el moment de l’elevació de l’hòstia). A l’instant, caigué un llamp allà mateix, sobre els dos caçadors, que els deixà petrificats, gos inclòs, convertits per sempre més en estàtues de pedra.

I és en aquest punt on alguna gent encara no es posa d’acord, ja que uns us diran que els dos caçadors encantats –i el seu gos- es troben just a l’enforcadura dels dos cims, mentre que d’altres us asseguraran que els dos caçadors són els dos cossos gegants que formen els dos pics o agulles que s’eleven de la muntanya. Sigui com sigui, si us i fixeu bé, o feu servir uns prismàtics, avui en dia encara podreu veure les seves figures retallant-se nítides allà dalt, convertits en pedra, i és per això mateix que a aquesta muntanya se l’anomena Els Encantats, perquè, ja siguin les petites roques o elevacions que es troben tot just en mig de l’enforcadura que separa aquests dos pics, o ja siguin aquests dos pics mateixos, talment són com dues figures humanes aixecades.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario