| El Cavaller de Vìdrà. |
“Jo ho havia vist de petita. Allà a una casa hi havia un nen que estava malat. Van començar a dir que aquell nen estava embruixat. Als seus pares els deien que miressin de saber qui l’havia embruixat. Per saber-ho havien d’agafar tres gats i ficar-los a dintre un sac. N’hi havia d’haver un de negre, un de blanc i un de borell. Els gats borells eren aquells que tenien una mica de color del conill de bosc. Llavors havien de fer voltar aquell sac, ben voltat, marejar-los i llavors els engegaven. I, és clar, aquells gats marxaven d’allà on tenien la cara. On anava de dret el gat negre, era on hi havia la bruixa.
| El Cavaller de Vidrà. |
Aquella vegada el gat negre va anar de dret a una casa on, pobra gent, potser eren ben innocents. Oh, hi van tenir unes batalles! Marededéu! A la dona li deien que era la bruixa i l’amenaçaven que si no es posava bé la criatura, la matarien. I que aquí, i que allà, aquella pobra dona els deia:
- Nosaltres no tenim res a veure. Si el nen es posa bé, millor. I si no, no hi podem pas fer res.
Això va passar a Vidrà. Me’n recordo molt bé. El nen es va curar.”
| Església de Sant Hilari de Vidrà. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario