LA SIRENA DE SÒL DE RIU O SÒL-DE-RIU

La desembocadura del riu de la Sénia, coneguda com Sòl de Riu o Sòl-de-riu, marca el límit de la costa de  les comarques del Montsià, a Catalunya, i el Baix Maestrat, al País Valencià, sent aquest riu la frontera natural que separa aquestes dues comarques fins arribar a varis kilòmetres a l’interior. En el punt català on costa i mar s’ajunten, arriben els límits de la població de les Cases d’Alcanar, dins del municipi d’Alcanar, que té una amplia tradició marinera, dins de la qual hi ha inclosa la llegenda de la sirena de Sòl de Riu.

Sòl de Riu o Sòl-de-riu, la desembocadura del riu de la Sénia.

Antigament, la manca d’aigua corrent a les Cases d’Alcanar propiciava que les dones anessin a fer la bugada a la desembocadura del riu de la Sénia, l’anomenat Sòl-de-riu, indret que es caracteritzava per la seva aigua neta, un espai natural ubicat just a la frontera entre Catalunya i el País Valencià. Segons explicaven, les mestresses que anaven allà, en varies ocasions havien sentit la veu bonica i melodiosa d’una sirena cantant. Fins i tot els, els mariners de les Cases d’Alcanar que navegaven per aquesta zona sembla ser que l’havien contemplat, ressaltant tant la dolcesa de la seva veu com del seu físic, descrivint-la com una dona bellíssima que tenia una cua llarguíssima de molts colors, i uns ulls d’un color blau tan brillant que il·luminaven tot el que la sirena veia. Tot i que la tradició no fa esment del caràcter d’aquesta criatura, hi ha qui diu que cantava per encantar els homes, que atrets per la seva veu i la seva bellesa se li acostaven. Sembla ser que en honor a ella s’havia compost una cançó de la qual no en consta cap referència escrita.

Sirena (Il·lustració de Victor Nizovtsev).

No hi ha cap referència que pugui determinar l’origen exacte d’aquesta llegenda. Tanmateix, sí que es pot afirmar que des del segle XIX s’explicava i formava part de la tradició marinera de la població d’Alcanar. Persones centenàries, actualment, recorden haver-la escoltat dels seus avis, nascuts en aquesta època. No obstant això, avui en dia és desconeguda pel públic en general, malgrat haver estat recollida per autors com Joan-Josep Sancho o Agustí Bel.

Sòl de Riu, entre les comarques del Montsià i el Baix Maestrat.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes fotografies que vàrem prendre de Sòl de Riu o Sòl-de-riu, durant la nostra visita per les terres de l’Ebre, que espero que serveixin per il·lustrar millor aquesta llegenda que us hem explicat.

Sòl de Riu a tocar de mar.

Sòl de Riu, zona natural protegida.

Sòl de Riu: si no hi ha aigua, hi ha platja...

A tocar de mar...

Entrant al Baix Montsià.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.