Sembla ser que antigament el Roure de la Senyora havia estat conegut amb el nom del Roure Bonic. Aquest nom, al dir d’alguns, li provenia no només pel seu imponent aspecte, ja que és un dels roures de soca ben gruixuda i amb més capçada de Catalunya, sinó pel fet de que cada primavera reverdejava mostrant-se en tot el seu esplendor, enamorant a tot aquell que el mirava.
El cas és que la tradició ens explica que Lotgarda de Perdals (o de Pedrals, segons qui us ho expliqui), la senyora del Vilar de Sant Boi del Lluçanès, una casa pairal molt propera a aquest arbre, tenia molta estimació per aquest roure i passava llargues estones a la seva ombra llegint o fent labors de ganxet. D’aquí que el seu nom passés a ser conegut popularment com el Roure de la Senyora o Roure del Vilar.
Lotgarda de Pedrals fou una rica pubilla de Puigcerdà que vers l’any 1850 es casà amb l’hereu Antoni de Vilar, ajuntant així dos immensos patrimonis que s’estenien per les comarques d’Osona, el Ripollès i la Cerdanya, de manera que, segons la memòria popular, els propietaris del Vilar podien anar des de la casa del Vilar fins a Puigcerdà passant sempre, només, pels seus propis terrenys.
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A continuació deixo algunes fotografies que vàrem prendre del Roure de la Senyora que espero que us puguin servir per il·lustrar millor aquesta llegenda, així com prendre consciència de la seva immensa mida d’aquest arbre.
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario