LA LLEGENDA DE LA CAMPANA DE SANT GERVASI I LA VILA ENFONSADA SOTA EL MAR

Vilanova i la Geltrú, a la comarca del Garraf, és una ciutat -i municipi- rica en llegendes, moltes d’elles relatives al món mariner. Ja han passat molts anys des de que els pescadors deixaven reposar les seves barques a la sorra de la platja i estenien les seves barques a la zona on avui en dia trobem el Passeig de Ribes Roges i el Passeig Marítim, però tot i així no ha deixat mai de ser una vila de forta tradició marinera, com són testimoni la seva llotja i el seu port. Vaig viure molts anys a Vilanova i la Geltrú, bona part de la meva infància i tota la meva adolescència, i durant aquells anys vaig escoltar moltes d’aquestes històries i llegendes. Avui m’agradaria compartir amb vosaltres algunes d’aquestes llegendes marineres, concretament les que fan referència a la campana de Sant Gervasi, una Mare de Déu submarina i una mítica ciutat enfonsada sota el mar.

La campana de Sant Gervasi, enfonsada sota el mar.

LA CAMPANA DE SANT GERVASI

Del Costumari català, segons Joan Amades: “ Els vells pescadors de Vilanova i la Geltrú deien que davant de les roques de Sant Gervasi immediates a la població hi havia una grossa campana enfonsada que mai ningú no havia vist, però que més d’un d’ells l’havia sentida tocar al bell punt de caure les dotze del migdia d’avui (29 de juny, Sant Pere), que era l’únic moment de l’any que tocava.”

Sobre la punta de Sant Gervasi.

Aquesta llegenda fàcilment pot anar lligada amb la de la suposada existència d’una imatge de la Mare de Déu de les Neus al fons del mar, i al d’una mítica ciutat enfonsada sota les mateixes aigües, de les quals les ruïnes del  poblat ibèric de Darró -dins del terme de Vilanova, ben bé a tocar de mar-, serien només les petites romanalles d’aquesta vila submergida sota el mar.

Direcció cap a la punta de Sant Gervasi.

UNA VERGE SOTA EL MAR

En els anys de la meva infantesa a Vilanova i la Geltrú, quan anava a estudiar al Col·legi Samà, havia sentit parlar en nombroses ocasions de l’existència d’una estàtua o escultura d’una Verge situada en mig d’un gran prat submarí que es trobava davant de la platja de Vilanova i la Geltrú, molts metres cap a l’interior del mar. Algunes persones asseguraven, a més a més, que en aquest prat submarí hi havien les restes d’una ciutat enfonsada, en mig de la qual hi havia un campanar, i que la Mare de Déu descansava just al cim d’aquest. I encara hi havia qui assegurava que, algunes nits, en aquella zona s’hi podien veure llums al fons del mar, entreveient així les restes fantasmagòriques de la vila enfonsada -campanar inclòs- i es podia escoltar el repicar d’una campana. És possible que aquesta campana fes referència a la ja esmentada llegenda del la campana de Sant Gervasi.

La mar Mediterrània, davant les platges de Vilanova i la Geltrú.

Si bé la major part de vegades que m’havien parlat de l’existència d’aquesta misteriosa escultura submarina, ho feien com si aquesta es trobés allà, en el fons del mar, des de temps immemorials, alguns m’havien assegurat que aquesta Verge  l’havien posada allà els mateixos pescadors de Vilanova i la Geltrú, per tal de que els protegís de tot mal i garantís la pesca de la qual vivien, tractant-se per tant de la Mare de Déu de les Neus, patrona de Vilanova i la Geltrú.

Al fons, a la dreta, les puntes de Sant Gervasi i de Santa Llúcia.

LA MÍTICA CIUTAT SUBMARINA DE DARRÓ

A la vora de la platja de Sant Gervasi, just al final del Passeig de Ribes Roges, hi ha les ruïnes de l’antic poblat ibèric pre-romà de Darró. Aquest poblat va romandre enterrat sota les sorres de la platja que s’havien anat dipositat durant molt de temps, al llarg dels anys, fins que s’hi van realitzar les primeres prospeccions arqueològiques l’any 1955, i més tard, entre els anys 1986 i 2005, aquestes es van consolidar i adequar per ser visitades.

Les ruïnes de Darró.

Però més enllà de la realitat de l’existència d’aquest poblat, moltes vegades he sentit dir que aquestes ruïnes no serien només que la punta visible d’una enorme ciutat que s’estén molt més enllà del que veiem avui dia, cap a l’interior del mar. I encara hi ha qui avui en dia assegura que Darró no seria només l’extrem de la mencionada ciutat, i que la major part de la mateixa descansa avui en dia sota les aigües, en una terra que molts anys enrere es trobava per sobre del nivell del mar, just davant de la zona on avui en dia es troben la platja i el turó de Sant Gervasi. I encara hi ha qui lliga l’existència d’aquesta mítica ciutat amb les anteriors llegendes que ja he mencionat, que fan referència a la campana de Sant Gervasi, a l’existència d’una Mare de Déu submarina, i les restes d’una ciutat fantasmal que encara algunes nits pot ser observada sota les aigües.

Sota aquestes aigües, una ciutat submergida.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.