El castell de Miravet es troba al cim del turó que domina la vila i municipi de Miravet, a la comarca de la Ribera d’Ebre, just per sobre de les aigües d’aquest riu. Construït pels musulmans al segle IX, aquest castell va ser un dels darrers reductes islàmics de Catalunya, fins que fou ocupat l’any 1153 per Ramon Berenguer IV, que el va entregar a l’Orde del Temple. Passaria així a convertir-se en la seu d’una de les comandes catalanes més importants d’aquesta ordre. Va ser durant aquest període quan el castell es va ampliar, tot donant-li la imatge que, a grans trets, ha arribat fins a dia d’avui, convertint-se en un autèntic i innovador castell monestir d’estil romànic cistercenc, que responia a un model de construcció militar creat a Terra Santa i difós a l’Occident europeu pels templers. A inicis del segle XIV, amb la dissolució dels templers, i després d’un llarg setge per part de les tropes reials, va passar a mans dels hospitalers. Per la seva situació estratègica encara gaudiria de protagonisme en diferents moments històrics, com la Guerra dels Segadors (1640), la de Successió (1701-1715), les guerres carlines del segle XIX i la Guerra Civil Espanyola. I, és clar, a un castell d’aquestes característiques no li podien mancar tot un seguit de llegendes, algunes de les quals us explicarem a continuació.
|
El castell de Miravet. |
SOBRE LA CAIGUDA DELS MOROS DEL CASTELL DE MIRAVET
El poble Miravet diu que els moros van construir aquest castell i que els cristians no sabien com treure’ls del seu interior. Fins que un dia, per obra de miracle, les aigües de l’Ebre van pujar fins inundar completament el castell i ofegaren tots els qui havien dintre. Quedà, per tant, abandonat i en poder dels cristians. Altres variants de la tradició, en canvi, diuen que originalment eren els cristians els amos del castell i els moros els qui l’assetjaven.
|
El castell de Miravet. |
SOBRE LA CAIGUDA DELS TEMPLERS DEL CASTELL DE MIRAVET
Després de que els moros fossin expulsats d’aquestes terres, el castell va passar a mans dels templers. Quan es conegué el contingut de la butlla pontifícia que dissolia aquesta ordre i abans que els templers tinguessin temps d’abandonar el castell de Miravet, el poble es va avalotar contra els frares. Units, els habitants de molts pobles veïns a Miravet, que estaven ressentits dels monjos militars, van entrar al castell amb l’intent de matar-los a tots. Els guerrers es van resistir defensant-se desesperadament de cambra en cambra i de pati en pati fins arribar al lloc més profund i amagat del castell, d’on ja no podien passar més i no els quedava més terreny per recular. Allí foren atrapats pels avalotats, que en van fer xixina. És fama que durant segles es va sentir el tuf dels cadàvers insepults i encara avui dia es veu una grossa taca negrosa al sòl d’una part d’aquest castell, que va fer el gran bassal de sang que durant molt temps hi va haver allí. Aquest lloc és conegut com la Plaça de la Sang.
Segons explica una tradició, en ésser dissolta l’ordre del Temple, van esquerdar-se les llindes i els timpans de totes les seves esglésies.
|
El castell de Miravet. |
LES BRUIXES DEL CASTELL DE MIRAVET
Hi ha pobles on les dones ja neixen bruixes, on la bruixeria passa de mares a filles com una herència de maledicció, sense que, per tant hagin de signar cap contracte previ amb el Diable, doncs la condició de bruixa ja els hi ve donada. Sembla ser que aquest és el cas de les dones de Miravet, que tenen un gran renom de bruixes, fins el punt que hi ha una dita o corranda popular molt coneguda que diu:
“Gent de Mora, gent traïdora.
Aviseu els de Falset
que les bruixes es barallen
al castell de Miravet.”
|
Vista del casc antic de Miravet des del castell. |
Més enllà d’això, també es creu que el castell de Miravet és un cau de bruixes -tot i que en aquest cas no s’especifica si aquestes bruixes provindrien del mateix poble o bé d’altres indrets més llunyans-, i que en el mateix també hi viuen altres éssers endimoniats, com veurem a continuació.
ELS FANTASMES I ESPERITS DEL CASTELL DE MIRAVET
Al castell de Miravet no li falta la seva pròpia corrua d’éssers fantàstics; a les ja esmentades bruixes s’hi uneixen alguns altres horrors, a manera de fantasmes, pors o esperits, com el fantasma del Mestre de l’Orde del Temple, la Cameta Coixa i la Gateta Negra, dels que seguidament us donarem més detalls.
|
Pati d'armes del castell de Miravet, amb l'església de Sant Martí |
EL FANTASMA DEL MESTRE DE L’ORDE DEL TEMPLE
Al castell de Miravet, cada 28 de desembre, a les dotze en punt de la nit, tal com mana la tradició, apareix el fantasma del Mestre dels cavallers templers que foren immolats en aquest castell, i amb el seu mantell blanc de la creu vermella, recorre la fortalesa i convoca els seus companyons per anar a reconquerir els Sagrats Llocs, però com que no compareix ningú, torna a la seva tomba decebut. Potser farem bé de recordar que el 28 de desembre és el dia dels Sants Innocents, però broma o no, aquest fantasma forma part de la tradició del castell.
|
El castell de Miravet, interior de l'església de Sant Martí. |
LA CAMETA COIXA
Durant molts anys va circular pel poble la llegenda que explicava que al castell de Miravet hi vivia la Cameta Coixa. Sembla ser que aquesta era una invenció que anava dirigida als nens i joves de la vila per tal d’evitar que aquests pugessin al castell, ja que per aquells temps el seu estat de conservació era ruïnós, i al perill d’esfondraments a més a més potser s’hi podia afegir el perill de bombes sense esclatar.
Mentre que uns deien que la Cameta Coixa era una velleta, altres explicaven que era una mena de cabra amb tres potes. Però bé fos dona o animal, sembla que aquesta mena de criatura sempre estava afamada i es menjava a tots els xiquets i les xiquetes que s’acostaven a la seva fortalesa.
|
El pati d'armes del castell de Miravet. |
LA GATETA NEGRA
Una altre mena d’esperit d’aspecte animal que resideix en el castell de Miravet és el de la Gateta Negra. Sembla ser que quan els habitants de la vila de Miravet pretenien atemorir als seus veïns del poble de Ginestar, que es troba a la riba oposada del riu Ebre, cridaven ben fort: “-Veniu, veniu, que us ensenyarem la Gateta Negra!”.
|
Vista interior del castell de Miravet. |
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A
continuació deixo algunes de les fotografies que varem prendre del castell de
Miravet, actualment restaurat i visitable, per tal de que pugueu situar també en el mateix part de les llegendes que us hem explicat.
|
El castell de Miravet. |
|
El castell de Miravet. |
|
Zona de la barbacana, a l'entrada del castell de Miravet. |
|
Portalada principal del castell de Miravet. |
|
El castell de Miravet, terrassa inferior. |
|
El castell de Miravet, terrassa inferior. |
|
El castell de Miravet, terrassa sud. |
|
Vistes de l'Ebre des del castell de Miravet. |
|
Part interior de la cavallerissa del castell. |
|
El castell de Miravet, recinte jussà. |
|
El castell de Miravet, porta d'accés interior. |
|
El castell de Miravet, cos de guàrdia. |
|
Accés al pati d'armes. |
|
El castell de Miravet, pati d'armes. |
|
El castell de Miravet. |
|
El castell de Miravet, refetor o menjador comú. |
|
El castell de Miravet, finestra. |
|
El castell de Miravet, graner. |
|
El castell de Miravet, graner. |
|
El castell de Miravet, graner. |
|
El castell de Miravet, celler. |
|
El castell de Miravet, finestra de la galeria amb visa al pati d'armes. |
|
El castell de Miravet, galeria i, a la dreta, porta de l'església de Sant Martí. |
|
La porta de l'església de Sant Martí, |
|
Interior de l'església de Sant Martí. |
|
Interior de l'església de Sant Martí. |
|
Rosassa de marbre de l'església de Sant Martí. |
|
Escala de cargol d'accés a la terrassa superior. |
|
El castell de Miravet, terrassa superior. |
|
Vistes des del castell de Miravet. |
|
El castell de Miravet, vista exterior del refetor o menjador comú. |
|
Accés al pati d'armes. |
|
Sortint del castell... |
|
El castell de Miravet, torre. |
|
El castell de Miravet, zona de la barbacana. |
|
El castell de Miravet. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant
aquí.
Excelente fotografías
ResponderEliminar