LA LLEGENDA DE LA MARE DE DÉU DE L’HORTA

L’ermita de la Mare de Déu de l’Horta, construïda al segle XVI, es troba al municipi d’Ivars d’Urgell, a la comarca del Pla d’Urgell, i està inclosa dins de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La Verge que allà s’hi venera, com moltes altres figures religioses d’aquestes característiques, té la seva pròpia llegenda i s’adscriu dins del grup del que s’anomena marededéus trobades. Descobrim la seva llegenda...

Ermita de la Mare de Déu de l'Horta.

Segons explica la llegenda, la Mare de Déu de l’Horta va ser trobada per un pastor de Barbens anomenat Perles (o bé que provenia de la casa Perles), dins d’un frondós om del Camí dels Pouets, en mig de l’horta (és a dir, els camps) d’Ivars d’Urgell.

Davant aquest descobriment, el pastor va anar al poble d’Ivars d’Urgell a comunicar la seva troballa, i els d’allà la van anar a buscar i se la van endur a l‘església del poble portant-la en processó, on la van instal·lar, però quina no fou la seva sorpresa quan la van anar a visitar de nit -alguns diuen que al dia següent-, i aquesta havia desaparegut! Només hi van trobar el vestit! La Verge s’havia tornat a l’om on l’havien trobada.

Nau de l'ermita de la Mare de Déu de l'Horta.

La gent va pensar aleshores que la Mare de Déu no es volia moure de l’horta on es trobava aquell arbre, i que era el seu desig quedar-se allà, i per això, finalment, van decidir aixecar una ermita en aquell mateix indret, que encara que actualment està unit al poble d’Ivars d’Urgell, en aquells temps només era un descampat als afores.

La Mare de Déu de l'Horta.

S’explica que el mantell de la Mare de Déu de l’Horta era emprat per ajudar a les parteres en el trànsit del part, i que molts malalts que l’havien visitada eren guarits miraculosament. I quan la secada i la fam amenaçava aquestes contrades, la Verge era visitada a l’ermita processionalment, i el cel es mostrava molt generós i amorós deixant la terra ben regada per obtenir fruits i flors.

A més, s’assegurava que al peu d’aquell mateix arbre on la van trobar, va brollar una fonteta que donava un aigua de virtuts remeieres i miraculoses, raó per la qual els pelegrins que la visitaven en bevien amb avidesa, ja que es tenia la creença de que guaria.

Ermita de la Mare de Déu de l'Horta.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.