LLEGENDES DE LA ROCA D’EN TONI O DEL DOLMEN DE CAN BOQUET

La Roca d’en Toni o dolmen de Can Boquet és un monument megalític de caràcter sepulcral que es troba situat a l’interior del Parc de la Serralada Litoral, dins del terme municipal de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme. Fàcilment accessible amb cotxe a través de diferents pistes forestals, podrem trobar aquest dolmen darrera d’ un petit perímetre emmurallat que hi ha a la vora d’una bifurcació de pistes forestals  i un aparcament de terra. Tot i que cap l’any 1920 encara es conservaven vestigis de l’antic túmul i del cromlec de l’antic conjunt funerari que hi havia hagut en aquest lloc, actualment, només en queda l’anomenat dolmen, que popularment se anomena Roca d’en Toni, segurament pel fet que, segons consta en registres del segle XIX, l’antic propietari dels terrenys era el pastor Toni Puig. A continuació, passem a descobrir algunes de les seves llegendes...

LA ROCA D’EN TONI I EL PONT DEL DIABLE DE MARTORELL

Segons explica una llegenda, la coberta del dolmen de la Roca d’en Toni de Vilassar de Dalt era en principi una gran pedra que, procedent del Montseny, el diable portava a coll cap a Martorell per acabar de construir el pont romà conegut com el Pont del Diable.

Aquesta llegenda, molt coneguda i amb moltes variants situacionals i de lloc, explica com, prop del riu Llobregat, hi havia un hostal on no tenien cap pou per proveir-se d’aigua. Per això, una serventa s’havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l’aigua a l’altra banda del riu, a una font que hi havia allà. Un dia en què el riu baixava molt ple, la noia va exclamar que més valdria donar-se al dimoni que no pas haver de fer tants viatges a la font. A l’instant se li presentà un cavaller, que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa va acceptar, i el diable -doncs no era altre el cavaller- es posà a treballar a bon ritme. Només li faltava una pedra per posar, i la matinada s’acostava. Quan ja s’apropava amb la darrera pedra, la que acabaria el pont, el gall va cantar anunciant el nou dia. I el diable, que només pot treballar de nit, va deixar caure la pedra amb ràbia, ja que no havia pogut acabar el pont i, per tant, no es podria fer amb l’ànima de la serventa. Com ja hem dit, aquesta pedra, segons una de les versions, és la coberta del dolmen de la Roca d’en Toni de Vilassar de Dalt.

ELS NENS DE VILASSAR DE DALT VENEN DEL DOLMEN DE CAN BOQUET

Una antiga tradició assegura que els nens de Vilassar de Dalt surten de l’interior de la construcció del dolmen de Can Boquet, és a dir, que neixen de l’interior del dolmen.

Segons algunes creences populars arreu d’Europa, els megàlits són considerats monuments especialment protectors dels vius respecte de les accions nocives del mort o els morts que hi han enterrats allà. Fixades a la pedra, les ànimes desl morts només poden exercir bones influències, que en aquest cas en concret es materialitzen amb els ritus de la fertilització. Així, resulta molt habitual que, tradicionalment, en les zones on hi ha aquest tipus de construccions, les dones s’esmunyin o es freguin contra els megàlits (especialment aquells de forma fàl·lica), o bé que llencin pedres al damunt de les lloses superiors dels dòlmens, ja sigui per trobar casador, o per esdevenir gràvides, que és el més habitual.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.