 |
| La Roca Monera. |
S’explica que, fa molts anys, una bonica pastora, coneguda com la Tineta, acostumava a pasturar el seu ramat sota la Roca Monera, a tocar del riu Brugent. Aquesta pastora s’enamorà del pagès Perot, que treballava unes terres properes, i aquest amor era correspost, de manera que la noia era feliç i, a les hores de festeig amb en Perot, sota l’ombra de la Roca Monera, ambdós feien plans de futur.
Però un dia, el senyor del castell de Farena, que tenia uns molins riu avall, va trobar-se casualment la jove pastora i va quedar impressionat de la seva bellesa. Des d’aleshores, el cavaller només buscava pretextos per tornar-la a veure. Quan finalment va esbrinar l’estima que la Tineta sentia pel Perot, envià aquest darrer a la cort de Barcelona a dur un missatge, per així separar-lo de la pastora i aconseguir un camí planer pels seus propòsits. El senyor sabia que allunyant el Perot de la contrada, tindria la seva ocasió per apropar-se i guanyar-se a la Tineta, i així la perseguia, fent-li promeses d’amor.
 |
| El castell de Farena, o el Castellot. |
La Tineta cada dia estava més desesperada i deia i repetia al senyor del castell que havia jurat fidelitat al Perot. Però la desordenada i malaltissa passió del senyor anava en augment, i aquest ja no podia controlar-se. Llavors, veient que a les bones no podia fer seva a la Tineta, va voler-ho fer a les males. Per això, un dia que ella s’estava damunt la Roca Monera, l’anà a trobar i amenaçà de tancar el Perot a la presó del castell de Farena sinó accedia als seus desitjos. En veure que ella el defensava, el cavaller s’enfurismà, no pogué aturar-se i la volgué agafar per prendre-la allà mateix. Ella, al sentir la luxúria amb què la volia, corregué atemorida fins que va arribar a l’extrem de la roca i, abocada al buit, no podia escapar.
El cavaller, embogit de desig, veient que tenia a la Tineta arraconada arran de l’espadat, sense cap possibilitat d’escapatòria, ja la veia seva. Però la Tineta, morta de por, li cridà que si s’acostava a ella es llençaria daltabaix. I així va ser: al temps que el senyor l’agafava de la cintura, la pastora es va deixar caure d’espatlles al buit i arrossegà al luxuriós cavaller amb ella. Tots dos caigueren al riu, al peu de la Roca Monera. Les aigües acolliren tots dos cossos, però el de la Tineta no arribà a tocar el fons, ja que unes mans amoroses, d’unes fades del riu, la protegiren i la portaren a la riba, mentre que el cos del cavaller era empès corrent avall, rebatent-se contra els rocs.
 |
| La Font de la Roca Monera. |
El cos de la Tineta, protegit fora de l’aigua, entrà en calor i retornà a la vida, i des del camí de Farena sentí com la cridaven: era el seu estimat Perot, que tornava! Si visiteu algun dia el petit poble de Farena i passegeu pels seus carrers, trobareu fàcilment la Font de la Roca Monera en l’anomenat, precisament, carrer de la Font, on hi ha una fot amb un petit mural enrajolat que recorda i il·lustra aquesta llegenda.
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A continuació deixo algunes fotografies que vàrem prendre pel petit poblet de Faena, on s’inclouen elements de la llegenda que us acabem d’explicar, que il·lustren millor part d’aquesta llegenda.
 |
| Farena. |
 |
| La Roca Monera vista des de Farena. |
 |
| La Font de la Roca Monera. |
 |
| La Font de la Roca Monera, detall on s'il·lustra la llegenda. |
 |
| El castell de Farena, o el Castellot. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario