LA LLEGENDA DE L’OLLA D’OR DE VIU DE LLEVATA

Viu de Llevata és un poble que pertany al terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l’Alta Ribagorça, que es troba situat al cim d’un tossal allargassat on hi hagué l’antic castell de Viu de Llevata, del que actualment només queden les restes d’uns quants murs, i que també conté l’església parroquial romànica de Santa Maria de Viu de Llevata, les restes de la capella romànica de Santa Llúcia de Viu de Llevata, i la capella en ruïnes de la Mare de Déu del Carme. Aquesta llegenda, però, fa referència a l’antic monestir d’un priorat benedictí que hi hagué per aquesta zona, l’emplaçament del qual encara no és del tot conegut ni ha estat confirmat.

L'església de Santa Maria de Viu de Llevata.

L’emplaçament de l’antic priorat benedictí de Sant Joan de l’Espluga de Viu és encara controvertit, atès que alguns estudiosos l’han situat al mateix roc on hi hagué el castell, i damunt del qual actualment reposa el poble, mentre que d’altres el situen al nord de Viu de Llevata, a l’altra banda del barranc de Viu, a la partida de l’Espluga o del Solà, on encara és viu el record d’antigues construccions que hi havia per la zona, ara desaparegudes.

S’explica que molt temps enrere hi havia un monestir a Viu, on hi havia uns quants monjos que sabien fer quelcom que l’altra gent de la contrada no sabia, com ara certes manualitats, llegir o escriure. Com que l’alcalde del poble, igual que molts altres, no sabia llegir, quan rebia alguna carta la donava als monjos perquè aquests l’hi llegissin el contingut.

El barranc de Viu, probable emplaçament de l'antic monestir.

Bé, el cas és que, en una ocasió, va rebre una carta i la va dur als monjos com tantes altres vegades havia fet, i en ella es deia que estava a punt de començar la guerra, i que calia que l’alcalde comencés a reclutar homes.

Llegida la carta pels monjos, i previnguts per ella de la mala nova, aquests van decidir agafar el més just i necessari a tota presa, i van emprendre el camí de la muntanya, però no sense abans deixar enterrada al racó on tenien la mula una olla plena d’or, deixant-la al càrrec d’un servent, perquè la guardés.

L'església de Santa Maria de Viu de Llevata.

Molt espavilat no deuria ser, aquest servent, ja que expliquen que l’home anà a la taverna i que, trago aquí, trago allà, el vi li va fer contar allò que si hagués estat seré no hagués contat mai, és a dir, on era l’olla plena d’or.

A l’endemà, l’home va trobar un forat al lloc on havia estat l’olla enterrada, i  d’aquesta no se’n va saber mai res més.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes quantes fotografies que vàrem prendre a Viu de Llevata per il·lustrar molt millor aquestes llegendes.

L'església de Santa Maria de Viu de Llevata.

El campanar de l'església de Santa Maria de Viu de Llevata.

Portalada de l'església de Santa Maria de Viu de Llevata.

El cementiri de Viu de Llevata.

Detall del cementiri.

El turó del Castell, a Viu de Llevata.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.