LA LLEGENDA DEL RUC I EL CAMPANAR DE SOLSONA

Si visitem el casc antic de la ciutat de Solsona, a la comarca del Solsonès, en un punt del carrer del Castell que és conegut popularment com la Plaça del Ruc trobarem l’antic Campanar d’Isanta, que també és conegut com la Torre de les Hores. El nom d’aquesta plaça on trobem el campanar prové d’una de les celebracions més reconegudes d’aquesta població, la Penjada del Ruc, que es celebra durant les festes de Carnaval, on es rememora una de les llegendes més populars dels solsonins, que explicarem a continuació.

El Campanar d'Isanta.

Els solsonins i solsonines són coneguts popularment com mata-rucs. El motiu d’aquest sobrenom es troba en una vella llegenda de caire humorístic, de la que podreu escoltar diferents versions segons qui us l’expliqui.

Sembla ser que fa molts anys, a la ciutat de Solsona, ves saber ben bé per quin motiu, van fer fora el bisbe a cops de ceballots i, per aquest acte, Déu Nostre Senyor els va castigar amb set anys de secada. Ja podeu comptar si les van passar magres!

La Plaça del Ruc i la Torre de les Hores (Campanar d'Isanta).

Quan per fi va tornar a ploure, la mala fortuna va fer que la primera herba verda sortís dalt del campanar d’Isanta, amb tanta força i exuberància que els solsonins temeren que aquesta els esberlés el campanar. Fos com fos, per celebrar la fi de la sequera i eliminar aquella mala herba i deixar el campanar ben net, els notables de la ciutat decidiren fer pujar un ruc campanar -hi ha qui diu que era l’ase de l’alcalde- dalt de la torre, però com la porta i l’escala eren tan estretes i la bèstia no hi passava, els més entesos i espavilats de la ciutat finalment van decidir que la millor manera de pujar aquell animal era mitjançant una corriola, però no se’ls va acudir una altra cosa que penjar-lo del coll.

Així doncs, van lligar una corda al coll del ruc i el van fer pujar cap a dalt del campanar, on hi havia aquella mala herba, i mentre més el pujaven, més l’escanyaven, el que feia que ensenyés les dents. I els d’a baix que s’ho miraven anaven dient tot satisfets “Mireu! Mireu com riu el ruc de content!”.

El ruc de Solsona en un mural de la Plaça de Sant Joan.

Tot d’una, mentre la pobra bèstia agonitzava, amb la força escapant-se ja del seu cos, el ruc no va poder aguantar més la bufeta i la va buidar sobre tots els presents!

I és per aquesta feta que als solsonins encara avui en dia els diuen mata-rucs.

En motiu d’aquesta llegenda, els solsonins, fent ús del sentit de l’humor, van començar a realitzar la Penjada del Ruc a la Torre de les Hores o el Campanar d’Isanta durant les festes de Carnaval, el dissabte a la nit, lògicament, no amb una bèstia de carn i ossos, sinó amb un ruc de cartó pedra i peluix, que està dotat d’un mecanisme que serveix per simular l’última micció de la pobra bèstia de la llegenda.

El Campanar d'Isanta.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.