LLEGENDES DEL PONT DEL DIABLE DE CARDONA

Cardona, a la comarca del Bages, sempre ha format part del meu cor, ja que allà vaig passar bona part de la meva infància, i és el lloc on, a cal Paperer, a les ribes del riu Cardener, vaig aprendre a estimar la natura i escoltar històries explicades sota la llum dels estels. Cardona és una vila comtal i de gran història, però també rica en llegendes, la majoria de les quals giren al voltant del seu impressionant castell o al voltant d’alguns dels personatges que l’habitaren o que formen part del seu llinatge. Hi ha però, moltes altres llegendes, i una d’elles -de fet unes quantes- giren al voltant de les restes inacabades del Pont del Diable de Cardona.

El Pont del Diable de Cardona.

ORÍGENS ROMANS LLEGENDARIS

Tot i ser una construcció de la primera meitat del segle XV, es diu que part de les pedres del Pont del Diable foren bastides molt abans pels mateixos romans que arribaren a la península segles enrere.

LA JUGUESCA ENTRE EL DIABLE I SANT JOAN

Sobre la construcció d’aquest pont, diu la tradició popular que antigament el pas del riu Cardener en aquest punt era molt perillós i més d’una vegada les seves aigües s’havia emportat aigües avall a algun vianant o romeu. A una banda del pont es trobava la capella de Sant Joan, un dels llocs més concorreguts de la zona perquè s’hi unien els camins de Solsona, San Llorenç de Morunys, Berga i Manresa amb els camins de Cardona, Calaf i Torà. En aquest indret eren molts els traginers que honoraven el sant i s’estaven de blasfemar. El dimoni, tot això s’ho mirava amb mals ulls i per aconseguir allunyar els viatgers de la capella dedicada al sant, va començar a construir, una mica més avall, un enorme pont amb el qual faria el camí dels traginers més curt i més fàcil. En algunes versions aquesta tasca era realitzada pel diable tot sol, mentre que en altres, ho feia amb l’ajuda d’un estol de dimonis, uns quants dels quals carregaven pedres des del Montseny o Montserrat, mentre que els altres anaven construint el pont amb la major rapidesa.

El Pont del Diable de Cardona.

Sant Joan, en veure les males idees del dimoni, va aconseguir que el Senyor li enviés un estol d’àngels per fer un pont al costat de la seva capella. A mitjanit, quan el diable tenia la seva obra a mig fer, sant Joan ja havia acabat la seva, de manera que el dimoni va marxar cap l’infern avergonyit, tot i que hi ha qui afirma que es va amagar dins de l’interior del Pont del Diable mateix.

Altres versions d’aquesta llegenda expliquen que tot va ser una juguesca per part del diable i de sant Joan, en la qual, durant una sola nit, tots dos contrincants havien de construir un pont estable i havien d’acabar-lo abans que sortís el sol o cantés el gall. Es diu que fou Sant Joan el qui, amb ajuda dels àngels, va aconseguir acabar el magistral pont de sant Joan. Així el diable se’n va anar a l’infern, des d’on es diu que els dies de tempesta encara se sent com protesta.

El Diable.

I encara hi ha qui relaciona aquest fet a la llegenda de la Pedra Llarga de Palau-solità i Plegamans, a la comarca del Vallès Occidental; concretament a prop de la riera de Caldes, on antigament hi havia la masia de Can Cortès. Sembla ser que la mestressa d’aquest mas, sense conèixer exactament la raó d’aquesta activitat frenètica del diable, que anava carregant pedres amunt i avall, va rumiar una solució, i sens pèrdua de temps va anar al corral i va llençar una galleda d’aigua sobre el gall que dormia. L’animaló, espantat, va llençar un quiquiriquic fort i fora d’hora que va ser respost per tots els galls del veïnat, tot i que encara no era de dia. Precisament quan el dimoni gros passava per aquells voltants, carregant un pedra enorme al coll, va cantar el gall d’aquesta masia, de manera que el dimoni, pensant que ja era de dia i que havia perdut la partida, enrabiat, va llençar un renec i va deixar caure la pedra amb tal ira que quedà clavada set canes en la terra ben a prop d’aquell mateix mas.

LA DESTRUCCIÓ DEL PONT DEL DIABLE PER PART DELS CARDONINS

És evident que el Pont del Diable de Cardona mai s’acabà de construir, però no hi ha cap noticia de quin fou el motiu de que la seva obra no es finalitzés. Hi ha qui diu que aquest pont podia haver tingut fins i tot cinc o sis arcs, dels quals no queda cap rastre avui en dia.

El Pont del Diable vist des del castell de Cardona.

Una explicació popular de l’estat inacabat del pont que no té res que veure amb el diable explica que els ducs de Cardona construïren el pont amb l’objectiu de fer pagar pontatge tant als romeus que anaven al Monestir de Montserrat, la Basílica del Pilar de Saragossa o a Sant Jaume de Galicia, així com als habitants de la vila. Aquest fet va indignar els cardonins de tal manera, que en llur fúria van enrunar la part del pont que manca avui dia com a mostra de rebuig, motiu pel qual no es continuaren les seves obres i quedà inacabat.

FENT RONDINAR AL DIABLE

A finals del segle XIX i principis del segle XX els nens de Cardona s’entretenien a fer rondinar el dimoni sota les arcades del Pont del Diable que hi ha als peus del mateix poble. En realitat, el rondineig del dimoni no era una altra cosa que l’eco que retornava les pedres del pont quan es dirigia la veu cap a la seva direcció.

Recordo que quan jo vivia a Cardona, havia sentit dir que l’eco era originat per uns esperits que estaven damnats a repetir tot allò que sentien, pel que era considerat de mala educació cridar, però no sabria dir si això podria estar relacionat amb aquesta vella costum.

El Pont del Diable de Cardona.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.