LA DEFENSA DEL CASTELL DE CENTELLES
Feia molt temps que la noble família de Centelles estava assetjada dintre del castell per un gros estol de moros i no trobava manera de desfer-se’n. El castellà tenia una filla molt preciosa. Un dels seus patges se’n va enamorar perdudament i bojament, tant que, no podent resistir el foc amorós que sentia, va demanar-la al seu pare. Aquest, indignat per tal gosadia, el volia fer penjar; però es detingué, puix, com que era jove i brau, bon goig se’n podria veure per a la defensa del castell.
La negativa del cavaller no va pas fer minvar l’amor del patge, que com més anava més s’encenia. El noble decidí fer una proposició al seu servent; fou donar-li la mà de la seva filla si en el terme d’un any aconseguia salvar el castell del setge sarraí; però si no ho aconseguia el faria penjar. El patge s’hi avingué. Va provar moltes maneres de defensa per tal d’alliberar-se dels moros; però totes eren inútils i com més provava aquells es feien més forts i atacaven amb més fúria. El terme de temps ja era a punt d’expirar i la situació no millorava.
El patge tingué una idea, que posà a la pràctica com darrer recurs. Prengué cent moltons d’un ramat que el castell conservava i posà al cap de cada un una grossa teia i un vespre els va aviar tots muntanya avall. Els moros, en veure aquella munió de flames que estava a punt de caure’ls al damunt, van fugir a la desbandada, abandonant al camp armes i bagatge i deixaren lliure el castell. El patge, en premi per la seva ardidesa, rebé la mà de la donzella. El castell, que fins aleshores s’havia dit de Sant Martí, prengué el qualificatiu, no pas de Centelles, com escriuen i diuen els savis, sinó de cent teies, com diu el poble, en record de les cent teies que els moltons portaven clavades a les banyes.
Hi ha una variant que agafa el fet en sentit invers. Els qui estaven encastellats eren els moros, i els cristians els assetjaven volent-los treure del castell; però no podien aconseguir-ho per més esforços que feien. Un dia sant Martí, antic patró de la cavalleria catalana abans d’ésser-ho sant Jordi, i segons altres sant Miquel, capità de les forces del cel, volgué protegir els cristians i es valgué de l’ardit explicat.
EL TÚNEL SECRET DEL CASTELL DE SANT MARTÍ DE CENTELLES
És creença molt estesa que l’avenc dit de Centelles, que es troba prop del castell, és tan pregon que té una sortida al peu del riu Congost. Els castellans se’n serviren més d’una vegada per proveir el castell de queviures quan aquest era assetjat per fam, puix que també se’n conta la llegenda del setge per la gana.
EL TRESOR DEL CASTELL DE SANT MARTÍ DE CENTELLES
El tresor del castell de Centelles és guardat per uns encantats, brilla a les nits -de vegades fent només unes llumenetes, de vegades com un sol- i, tanmateix, quan hi acut l’home intrèpid, no troba ni tresor, ni encantats ni castell.
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A continuació deixo algunes fotografies del castell de Sant Martí de Centelles, que us poden servir per complementar aquesta llegenda.
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario