El castell de Falgons és un edifici de planta quadrangular, amb quatre torres de reforç que surten dels angles i pati central, i la seva data de construcció podria ser el segle XI. Tres de les torres i part de la base dels murs d’aquest castell han estat datats del segle XIII; el pati interior l’acosta a la tipologia pròpia dels castells medievals però els elements més significatius (portes, finestres, etc.), en canvi, ens condueixen directament a l’obra dels segles XV i XVI. La seva especial història fa que el castell tingui la disposició d’un gran casal residencial i que el castell actual sigui el resultat de nombroses reformes, amb una planta quadrada sensiblement geomètrica i poc habitual.
El castell de Falgons ha anat estretament lligat al llinatge dels Cartellà, que des de principis del segle XII fins al segle XVIII va pertànyer a aquesta poderosa família, que va arribar a posseir molts altres castells, com el d’Hostoles i el de Rocacorba, entre d’altres.
CARLEMANY I LA NISSAGA DELS CARTELLÀ
Els orígens del llinatge dels Cartellà són confusos i embolicats, ja que la llegenda els fa remuntar fins al temps de Carlemany (742-814), en la que Arnau de Cartellà va acompanyar a aquest rei franc en l’alliberació de Girona contra el setge dels sarraïns. Sigui com sigui, damunt de la porta d’entrada del castell de Falgons hi ha l’escut dels Cartellà amb la llegenda “Ave Maria, Gratia Plena, Dominus Tecum”, divisa que segons ens explica la tradició, fou concedida per Carlemany al llinatge dels Cartellà.
GUILLEM GALCERAN II DE CARTELLÀ: EL COMTE DESPERTAFERRO
De tota la nissaga dels Cartellà, el més il·lustre va ser Guillem Galceran II de Cartellà (aprox. 1230-1309) del que Ramon Muntaner deia en la seva Crònica que era un dels millors cavallers del seu temps, tot comparant-lo amb Lancelot del Llac. Guillem Galceran II de Cartellà va combatre a la Guerra de Sicília (1282-1289) i fou considerat el primer gran capità dels almogàvers, raó per la qual ha passat a la història amb el sobrenom de Comte Despertaferro, precisament en honor al crit de guerra dels almogàvers.
Ramon Muntaner explica que Guillem Galceran II portà armes fins els setanta anys i Déu li feu la gràcia de morir, als vuitanta anys, entre els seus, a Hostoles, a la mateixa cambra on va néixer; es sap, però, que va passar els darrers anys de la seva vida precisament a Falgons, amb la seva filla Ermessenda.
El segon diumenge de setembre de cada any es commemora a l’oferiment de les relíquies del màrtir Sant Ferriol al temple de Sant Vicenç de Falgons. La llegenda ens diu que el Cavaller Guillem Galceran II de Cartellà, va oferir les relíquies del màrtir Sant Ferriol, portades des de Sicília, al temple de l’indret on va néixer, Falgons. El Castell participa de la festa com a punt d’inici d’una cavalcada o processó que va fins al temple en homenatge a aquest fet.
EL BARÓ I LA BARONESSA DE FALGONS
Fa molt i molt de temps, quan encara en el castell de Falgons hi havia el baró i la baronessa, un dia que el baró tornava de les seves llargues creuades es va trobar la baronessa fent-li el salt. El baró va enfilar-se per les parets i va desterrar la baronessa del castell per sempre més al mas Bertrà -no gaire lluny del castell, a només 1,7 km del castell si anem per carretera, i 0,4 si hi anéssim en línea recta-, perquè hi visqués la resta dels seus dies. I com a càstig va posar-li la condició que cultivés un jardí i cada dia de la seva vida portés flors al castell. Aquest jardí, avui en dia, encara existeix al mas Bertrà.
LA VIRTUT DE LES DONES DE FALGONS
La fama que tenen les dones de Falgons de prudents, honestes i virtuoses es remunta a molts segles enrere, i en certa manera va lligada al castell de Granollers de Rocacorba – que es troba a 4,5 km si hi anéssim en línea recta, però a uns 50 km si agafem la carretera- i naturalment al veïnat de Falgons i el seu castell.
Conta la llegenda que al castell de Granollers de Rocacorba s’hi celebraven unes festes escandaloses, principalment en temps de pau, encara que només dirigides als potentats del crim i del vici. S’hi organitzaven balls descaradament deshonestos, en el qual les noies més gallardes de la baronia, si us plau o per força, dansaven nues. El senyor enviava als seus emissaris a reclutar, d’entre els seus dominis, les noies més belles per a les seves escabroses orgies. Com que hi va haver una època en la qual Granollers de Rocacorba i Falgons, amb llurs castells, pertanyien al mateix baró, els servidors d’aquell poble acudien també a aquesta darrera localitat per complir la seva missió de reclutar noves víctimes pels seus plaers luxuriosos.
La gent de Falgons, de costums nets i ingenus, temia el caràcter despòtic del senyor, però no gosava enfrontar-s’hi obertament. Tanmateix, les noies de Falgons van saber com fer-ho per no desafiar obertament la seva tirania: se les van enginyar per amagar llur bellesa i quan els emissaris del baró acudien al poble en busca de noves donzelles, sortien amb la cara tan lletja, bruta i estranya com podien. D’aquesta manera, cap d’elles no era mai elegida.
D’aquí ve aquella creença de la qual ja ens parlava en Joan Amades, que diu que abans hom tenia a la gent de Falgons per la més lletja de tota la rodalia, però a les seves dones se les tenia per les més honrades, puix que preferien ésser lletges que desvergonyides. I encara hi havia qui afegia que les noies de Falgons anaven a ballar brutes a Granollers de Rocacorba perquè cap malcarat s’hi acostés i les tragués a ballar.
APARICIONS FANTASMALS DEL CASTELL DE FALGONS
Del castell de Falgons s’explica que també té les seves pròpies aparicions misterioses o fantasmals; es parla de l’existència d’una misteriosa taula parada, sense comensals, però amb tot a punt per fer-hi un bon àpat, guarnida amb tota una coberteria d’or que és enterrada en un indret desconegut de la fortalesa, i tot i que hi havia qui deia que l’havia vista, mai l’havia sabut trobar una altra vegada.
Ja en temps més moderns, també conten que en algunes fotografies preses dins del castell han aparegut ombres estranyes darrere dels protagonistes, espectres que no s’han volgut perdre l’ocasió de sortir retratats.
I UNA MÉS! LA LLEGENDA DEL MAL CAÇADOR
En alguns masos de Falgons, quan era arribada la nit, i s’escoltaven lladrucs imprevistos, algunes padrines no s’estaven de recordar: “Aquesta nit he sentit el Caçador, que passava amb els gossos...”. Es referien al Mal Caçador, l’ànima damnada d’ un caçador empedreït, que no pensava res més que a caçar, i que feia temps que anava darrera d’una llebre blanca molt grossa, que al dir d’alguns era el mateix Diable. Portat per l’afany de la cacera, en anar un dia a l’ofici de la missa, es va posar a la porta del temple per tal de trobar-se més aviat al bosc en acabar la funció i anar a caçar a l’anomenada llebre. Tot d’una, va passar pels seus peus la llebre blanca, i, sense recordar-se’n del sant sacrifici de la missa, li va engegar un tret, que va sonar, just, al moment de l’elevació de l’hòstia, el cos de Crist. Per aquest sacrilegi fou damnat a haver de caçar per tota la vida, mentre el món serà món, i contínuament volta, seguit d’un allau de gossos que lladruguen i clapeixen sense descans.
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario