jueves, 31 de mayo de 2018

LA LLEGENDA DE LA MARE DE DÉU DELS ARCS DE CLARAVALLS

L’ermita de la Mare de Déu dels Arcs de Claravalls, està situada a la Plaça de la Ravaleta del petit poble de Claravalls, al municipi de Tàrrega, a la comarca de l’Urgell. Tot i que l’edifici és del segle XVIII, en el seu interior hi ha una talla de pedra de la Verge dels Arcs que és una reproducció de la talla original del segle XIV. Joan Bellmunt, en el seu llibre 500 històries i llegendes de les terres de Lleida, ens explica la llegenda de la Mare de Déu dels Arcs de Claravalls.

L'ermita de la Mare de Déu de Claravalls.

Conten que una pastora que pasturava bous, la qual era coneguda com la “Bovera”, es va adonar que un bou anava sempre en un mateix lloc, on feia grans capbussades, i alçava el cap vers el cel tot fent forts bramuls. La pastoreta, encuriosida per aquest fet que es repetia feia uns dies, s’acosta vers aquell lloc on hi havia el bou, i apartà unes maleses que hi havia. En apartar-les pogué veure una balma o cova (al terme de Claravalls) i, allí, va poder veure una imatge de la Mare de Déu voltada d’unes arcades que havien format els troncs i arrels dels arbres i malesa que tapaven la cova.

Quan la pastora ho comunicà al poble van anar-hi tots, i van decidir aixecar-li una capella, allí mateix a la balma, i la van anomenar la Mare de Déu dels Arcs, en record de les arcades que havien format els matolls i les arrels dels arbres al seu voltant.

La devoció del poble de Claravalls i dels de la rodalia va ser gran, i van decidir que a una imatge de tanta devoció li corresponia una capella més gran i no tan lluny del poble, amb la qual cosa van decidir aixecar-n’hi una altra, en un lloc més proper.

Creu de terme de Claravalls, vora l'ermita, amb la imatge de la Mare de Déu.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies de l’ermita de la Mare de Déu de Claravalls, la creu de terme que es troba a la seva vora, i una imatge de la Mare de Déu dels Arcs, que espero que us ajudin a il·lustrar un xic més la llegenda que us hem explicat.

L'ermita de la Mare de Déu de Claravalls.

La Mare de Déu de Claravalls.

Detall de la imatge de la Mare de Déu a la creu de terme de Claravalls.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

miércoles, 30 de mayo de 2018

LA LLEGENDA DEL CASTELL DE CALONGE DE SEGARRA I L’ESGLÉSIA DE SANTA FE

El castell de Calonge de Segarra -ja documentat en el segle XI- es troba al cim d’un petit turó situat dins del terme municipal de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia. Al peu d’aquest mateix cim, descansa l’antiga església parroquial de Santa Fe de Calonge de Segarra, dedicada a Santa Fe, verge i màrtir d’Aquitània del segle III. Avui en dia, del castell només queden un seguit de ruïnes i construccions malmeses, mentre que l’edifici de l’església resta ben conservat a causa de diverses reformes i modificacions fetes al voltant de l’estructura romànica original.

Calonge de Segarra.

Segons explica una llegenda, sembla ser que ja feia temps que el castell de Calonge de Segarra estava assetjat per forces enemigues, i començaven a escassejar les municions i els queviures. Davant les penúries i el mal tràngol que patien, i no sent possible que pels seus caps passés la idea de la rendició, finalment els estadants del castell van demanar ajuda al cel, prometent que, si es veien lliures del setge, aixecarien en aquell mateix indret un temple dedicat a Santa Fe.

Llavors, els vingué la inspiració de baixar cap el riu Bregós per una llarga mina que hi havia oculta (i que encara hi ha qui assegura que hi és), que anava des del castell fins al molí de la Senyora, a peu del rierol. En arribar a les seves aigües, es van posar a pescar i la sort els afavorí amb una pesca tal que varen retornar al castell pel mateix camí, carregats de peix fresc amb el que omplir la panxa.

El castell de Calonge de Segarra.

Davant d’això, el governador del castell no s’ho va rumiar pas gaire, i va enviar un bon plat de peix al capitost enemic, que, quan el va tenir davant, se’l mirà de fit a fit i digué als seus homes: “Després de tant temps encara tenen peix fresc? Aixequem el setge que no hi ha res a fer!”. I dit i fet, l’enemic va marxar.

Finalment la gent del castell van complir la seva promesa alçant l’església de Santa Fe de Calonge, que pràcticament reposa als peus de les ruïnes del castell.

Església de Santa Fe de Calonge de Segarra.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies de Calonge de Segarra, amb el seu castell, l’església de Santa Fe de Calonge i algunes imatges dels seus voltants, que espero que us ajudin a il·lustrar un xic més la llegenda que us hem explicat.

Calonge de Segarra.

Les restes del castell de Calonge de Segarra.

Les restes del castell de Calonge de Segarra.

Les restes del castell de Calonge de Segarra.

Les restes del castell de Calonge de Segarra.

Les restes del castell de Calonge de Segarra.

Restes del castell de Calonge de Segarra.

Restes del castell de Calonge de Segarra.

Església de Santa Fe de Calonge de Segarra.

Església de Santa Fe de Calonge de Segarra.

L'església de Santa Fe de Calonge de Segarra i la Casa del Mestre.

La rectoria de Calonge de Segarra.

La rectoria de Calonge de Segarra.

La Casa del Mestre.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

LA LLEGENDA DEL CASTELL DE SANTA PERPÈTUA DE GAIÀ

El conjunt arquitectònic del castell de Santa Perpètua de Gaià -en el municipi de Pontils, a  la comarca de la Conca de Barberà- està situat al cim d’un tossal rocallós sobre el riu Gaià, i compta amb un bon conjunt arquitectònic Per un costat tenim les restes d’un recinte emmurallat que fa 65 metres de llarg per 17 d’ample, a l’interior del qual trobem una prominent torre triangular de 14 metres d’alçària construïda al segle X, un edifici residencial de planta rectangular, una vila abandonada i l’església de Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià, originalment romànica, construïda el segle XII, i sobre les restes de la mateixa, construïda i refeta al segle XIX, una nova església d’estil neoclàssic que avui en dia es troba en un estat ruïnós. Ja a fora del recinte, uns metres més avall i just a la vora de la carretera, també hi trobem l’església preromànica de Santa Susanna, que més tard es va reformar. Però més enllà de la seva història, en aquesta visita indagarem en la seva llegenda.


Diuen que Santa Perpètua va néixer en el castell de Santa Perpètua de Gaià, tot i que llavors només era conegut com el castell de Gaià, i era filla del senyor del mateix. De gran bellesa, va atreure molts pretendents, però ella es volia consagrar a la vida religiosa i els refusà a tots. Un d’ells, però, molt ric i arribat d’un país llunyà, quedà fascinat per la seva virtut i bellesa i, malgrat el refús, es quedà a viure prop d’ella, per imitar-la en la seva vida cristiana.

Quan Perpètua quedà òrfena va repartir tot el seu patrimoni entre els pobres, i el cavaller va fer el mateix i donà la seva fortuna als necessitats. Tornà a la seva terra per vendre les seves terres i, en tornar, trobà que Perpètua havia ingressat al monestir de Vallbona de les Monges. Quan el cavaller va donar en caritat tot el que tenia se li va aparèixer el diable i li va prometre li donaria or i més or si al cap de set anys li lliurava la seva ànima. El cavaller va pactar amb el diable per tal de tenir quelcom per repartir entre els més desfavorits i ajudar-los.

Torre del castell de Santa Perpètua de Gaià.

No obstant això, quan estava a punt d’acabar-se el termini donat pel maligne, el cavaller va anar a veure Perpètua al monestir de Vallbona de Les Monges i li explicà el cas. Ella se’n va compadir i l’acompanyà, i quan el diable arribà per endur-se l’ànima del cavaller, ella li mostrà la creu i el diable marxà per sempre més, esporuguit i amb les mans buides.

El cavaller es féu monjo al monestir de Poblet i Santa Perpètua tornà al monestir de Vallbona de les Monges, on morí en llaor de santedat, essent-hi venerada a la seva mort. Fou llavors quan, prenent el nom de la venerada santa, el castell de Gaià passà a ser conegut i anomenat com el castell de Santa Perpètua de Gaià.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies de Santa Perpètua de Gaià, amb el seu castell, l’església de Santa Maria, l’església de Santa Susanna i algunes imatges dels seus voltants, que espero que us ajudin a il·lustrar un xic més la llegenda que us hem explicat.

Santa Perpètua de Gaià.

Santa Perpètua de Gaià.

L'església de Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià.

L'església de Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià.

L'església de Santa Maria de Santa Perpètua de Gaià.

Façana de l'església de Santa Maria.

L'església de Santa Maria, detall de la porta principal.

L'església de Santa Maria, interior.

L'església de Santa Maria, interior.

L'església de Santa Maria, interior.

L'església de Santa Maria, interior.

L'església de Santa Maria, interior.

L'església de Santa Maria, interior.

L'església de Santa Maria, interior.

L'església de Santa Maria, interior.

L'església de Santa Maria.

L'església de Santa Maria.

L'església de Santa Maria.

Torre del castell de Santa Perpètua de Gaià.

Torre del castell de Santa Perpètua de Gaià.

Pujant cap el castell...

L'església de Santa Maria vista des del peu de la torre del castell.

Torre del castell de Santa Perpètua de Gaià.

Torre del castell de Santa Perpètua de Gaià.

La torre del castell i l'església de Santa Maria.

Restes del castell de Santa Perpètua de Gaià.

Restes del castell de Santa Perpètua de Gaià.

Restes del castell de Santa Perpètua de Gaià.

Restes del castell de Santa Perpètua de Gaià.

Restes del castell de Santa Perpètua de Gaià, detall.

El riu Gaià vist des del castell.

El riu Gaià vist des del castell.

El cementiri de l'església de Santa Susanna.

L'església de Santa Susanna.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.