domingo, 29 de abril de 2018

LLEGENDES DEL CASTELL DE CORNELLÀ

El castell de Cornellà, també conegut com castell del Borni, al municipi del Cornellà de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, és un edifici documentat des de 1204, tot i que probablement és anterior a aquestes dates i, molt abans de l’existència del mateix castell, probablement ja hi havia hagut un edifici més antic al mateix indret. Com molts altres castells, al de Cornellà no li manquen pas llegendes, algunes de les quals us explicarem a continuació.

El castell de Cornellà.

LA LLEGENDA DEL CASTELL DE CORNELLÀ

Fou construït pels moros i durant molt de temps hi va viure un rei moro molt poderós. Tenia una filla que era un encís de bellesa. El guardià del castell se’n va enamorar bojament; però el matrimoni no era possible, car ella era una reina, i ell, un senzill guardià. La passió del moro per la seva senyora no tingué fre i es disposà a fer-la esposa seva fos com fos.

El castell de Cornellà.

Anà a trobar les bruixes perquè l’ajudessin. Aquestes prometeren fer-lo casar amb la reina. En pagament li van exigir que quan fos rei els omplís les caputxes ben curulles d’or. Les bruixes es valgueren de llurs enginys i el cert és que el simple guardià es va casar amb la reina i va ésser rei. De soldat era molt avar, però de rei encara va tornar-s’hi més i, malgrat tenir moltes riqueses, li recava haver d’entregar el promès a les bruixes. Aquestes tot sovint li sortien i li reclamaven la paga, però ell sempre trobava la manera de fer-les passar amb raons. Veient que no li podien arrencar els diners, el van matar i el diable va emportar-se la seva ànima maleïda; condemnada a voltar pel castell totes les nits, assedegada i famolenca, i presenciar com les bruixes celebren llur abundós àpat al cim del campanar de l’església. Es creu que l’ànima cada nit dóna milers i milers de voltes al castell llançant flames per la boca. El mortal que en passar, a mitjanit, entre el campanar i el castell, és tocat per una guspira del foc llançat pel moro mal pagador, queda condemnat per sempre, i, si arriba a sentir alguns dels renecs i les malediccions que en menjar llancen les bruixes, resta embruixat per tota la vida.

LA GRUTA DEL CASTELL

La llegenda diu que a Cornellà de Llobregat hi ha una sèrie de grutes escampades per diverses cases del poble, molt distants les unes de les altres, però que comuniquen o comunicaven entre si; i les posa com escenaris de troballes, d’escapatòries, de contrabans, d’atrocitats, etc. En moltes d’aquestes llegendes s’anomena la Gruta del Castell, que potser seria la més important de totes o l’eix central per on passarien bona part d’aquests túnels subterranis que la veu popular atribueix a algunes cases.

El castell de Cornellà, façana principal.

Que a diverses cases del poble hi ha grutes o túnels, és cert. O això diuen! N’hi ha algunes de força longitud i suficient amplada per a guardar-hi bestiar en temps de revoltes, i àdhuc com formant-hi habitacions. N’hi ha també de més recents, utilitzades com a càmeres frigorífiques naturals (ús pel qual sembla que antigament també eren utilitzades).

D’ON LI VE EL NOM DEL CASTELL DEL BORNI

A principis del segle XX, el castell i les seves propietats van ser embargats judicialment i venuts en subhasta pública per satisfer la demanda dels creditors de la família Via. La major part de les terres van ser comprades per pagesos i petits propietaris de Cornellà, mentre que l’edifici fou adquirit pel masover i fou destinat a edifici agrícola. Durant aquesta època sembla ser que en un racó del castell vivia un llogater que era borni. Per aquest motiu molts cornellanencs i cornellanenques també coneixen el castell de Cornellà com el castell del Borni.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies del castell de Cornellà, amb alguns dels seus detalls, que espero que us ajudin a disfrutar un xic més de les llegendes que us hem explicat i recollit.

El castell de Cornellà.

Detall d'una de les torres del castell de Cornellà.

Castell de Cornellà, detall de d'una finestra.

Castell de Cornellà, interior.

Castell de Cornellà, un petit detall de l'interior.

Castell de Cornellà, vista posterior.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

viernes, 20 de abril de 2018

LA LLEGENDA DEL CAMPANAR DE SANTA MARIA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

El campanar de Santa Maria és una torre octogonal de més de 50 metres d’alçada que forma part del conjunt arquitectònic de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, al municipi i vila d’aquest mateix nom, a la comarca de l’Alt Penedès. Tot i que ja hi havia documentada una anterior església al segle XII, el nou edifici es va construir al segle XIII sobre de les restes d’aquesta, i es va anar ampliant i reformant progressivament durant anys, fins arribar al segle XX, moment en que, l’any 1920, el papa Benet XV  va elevar-la a la categoria de basílica menor. Qui sap si el constant creixement d’aquesta obra durant va ser el que va inspirar la llegenda que segueix a continuació...

El campanar de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

Segons explica la veu popular, sembla ser que durant el segle XVI es van acabar les obres del campanar de Santa Maria, però quan estaven traient els taulons i les bastides es van adonar que el campanar seguia creixent sol, sense que ningú hi fes cap obra. Ja us podeu imaginar quin enrenou! A Vilafranca tothom es va espantar molt perquè si el campanar no parava de créixer, arribaria un dia en que el campanar seria tan alt que cauria sobre la població desprevinguda.

El Carrer del Campanar.

Amb tot això, hi havia un sastre molt espavilat que es deia Jaumet, que va tenir una molt bona idea: amb moltes feines va arribar a lligar a dalt de tot del campanar una cinta molt llarga que arribava fins a terra. D’aquesta manera esbrinarien si el campanar realment creixia o no. El cas és, però, que durant la nit, i a causa de la humitat que hi havia, la cinta es va encongir un pam. Al matí següent tothom estava esparverat, i la gent es va tornar a espantar molt creient que el campanar havia crescut un pam més. I si no arriba a ser perquè l’Ajuntament fa un ban demanant serenitat, Vilafranca es queda buida.

Des d’aquell dia Vilafranca del Penedès es va fer famosa perquè deien que tenia un campanar que tant aviat creixia com s’encongia.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies del campanar i la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, que espero que us ajudin a situar-vos dins d’aquesta llegenda.

El Carrer del Campanar.

El campanar de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

Porta exterior d'un contrafort vora el campanar de Santa Maria.

Un cartell informatiu...

El campanar de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

La Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

La Basílica de Santa Maria, porta lateral.

La Basílica de Santa Maria, interior.

La Basílica de Santa Maria, vitrall.

La Basílica de Santa Maria, interior.

Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

lunes, 16 de abril de 2018

LA CASA AGUSTÍ ATZERIES: LA LLEGENDA DE CAN DIMONI O LA CASA DEL DIABLE

La Casa Agustí Atzeries, al carrer Josep Torres del barri de Gràcia de Barcelona, a la comarca del Barcelonès, és coneguda popularment com Cal Dimoni, Can Dimoni, la Casa del Dimoni o la Casa del Diable. Aquest nom li ve donat, probablement per l’aspecte imponent de la seva façana, que articula una gran profusió d’escultures -tres d’elles uns petits caps diabòlics caps que coronen els portals de la planta baixa-, panys de maó vist i, entre les obertures del principal, uns plafons pintats amb figures actualment desaparegudes, que la veu popular relacionava amb el diable o l’infern, tot i que sembla que originalment les figures representades es referien al·legòricament a la Comèdia, el Drama i la Sarsuela; avui en dia, però, aquest plafons pintats han estat substituïts per uns de nous amb motius clarament diabòlics, com marca la tradició. L’actual aspecte de aquest edifici, que actualment ha estat restaurat, data de l’any 1892, quan Joan Baptista Pons i Trabal realitzà una radical reforma de la construcció preexistent, convertint-se en una obra inclosa dins de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Però anem a per la llegenda!

La Casa Agustí Atzaries: Can Dimoni o la casa del Diable...

LA LLEGENDA: UNA VERSIÓ DE TANTES...

Al carrer Josep Torres del barri de Gràcia, s’alça la façana de la casa coneguda popularment com Can Dimoni o la Casa del Diable. Segons expliquen, el seu propietari fou Agustí Atzeries, que va iniciar la seva construcció al final del segle XIX, quan va voler reformar el vell edifici que allí hi havia. Agustí Atzeries era un pròsper home de negocis, però sembla ser que, quan tenia l’immoble a mig fer, un gitano del barri li va llençar una maledicció i es va arruïnar. L’home estava tan entusiasmat amb aquell nou casal que estava construint, que va dir que vendria l’ànima al diable si aconseguia acabar-lo. Només pronunciar aquestes paraules el maligne se li va aparèixer i ambdós van signar un pacte: la casa a canvi de la seva ànima. Pocs dies després a l’empresari li va tocar la loteria, el premi més gran. Amb els guanys del premi va poder acabar la casa i fins i tot li van quedar diners per viure folgadament. Es per això que s’explica que l’home, en agraïment al favor que li va fer el diable, va demanar a l’arquitecte que feia la reforma, que era Joan Baptista Pons, que fes esculpir caps de dimoni i motius demoníacs a les llindes de les portes i les finestres, i a més a més, segons diuen, va col·locar uns grans plafons pintats que mostraven part de la vida del dimoni i escenes de l’infern.

L'efígie d'un dimoni a la façana de la Casa Agustí Atzaries.

Altres, a més a més, asseguren que el pas del temps mai a afectat l’edifici, que tot i haver patit l’abandó i haver sofert algunes bretolades al llarg dels anys, ha continuat tan imponent com quan el van acabar. I ves a saber sinó serà veritat!

EL DIMONI ATZERIES

L’any 2016, la Colla de Diables de la Vella de Gràcia va incorporar la figura del dimoni Atzeries a les seves files. Quan buscaven llegendes locals amb que inspirar-se van topar-se amb aquesta història, que adornada amb a la imatge d’aquells tres caps que coronen els portals de la planta baixa de Can Dimoni, va servir perquè Dolors Sans Osete, l’artista de Vilafranca del Penedès especialitzada amb la creació de bestiari de festes populars, dissenyés un monstruós diable que porta com a nom el cognom de l’empresari que va fer aixecar la Casa del Diable.

El dimoni Atzaries.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies de la Casa Agustí Atzeries, amb alguns dels seus detalls, que espero que us ajudin a situar-vos en aquesta llegenda de pactes diabòlics.

Façana de la Casa Agustí Atzaries.

Els balcons de la Casa Agustí Atzaries.

Efígie demoníaca de Can Dimoni...

Efígie demoníaca de Can Dimoni...

Detall d'una de les pintures de la façana...

... i una altra...

... i una més...

... i una més per acabar.

Detall de la façana.

Detall de la part superior.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

domingo, 15 de abril de 2018

LA LLEGENDA DEL SENYOR DEL CASTELL DE RIBES

El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, es troba al municipi de Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf. Documentat des del segle X, està situat, dalt un petit turó escarpat, a la dreta de la riera de Ribes, a la sortida de Sant Pere de Ribes en direcció Vilanova i la Geltrú, just davant de l’antiga església de Sant Pere o l’església vella de Sant Pere de Ribes. Els orígens d’aquesta església sembla ser que es remunten al segle X, quan existia una esglesiola preromànica que possiblement fou destruïda per Almansor; durant el segle XI es bastí un nou temple, de factura romànica, encàrrec de Geribert o algun dels seus successors, que va perdurar fins a mitjans del segle XVII, moment en quel’edifici religiós fou ampliat i va prendre l’aspecte amb el que el podem avui en dia. El castell de Ribes, com molt altres castells, té la seva pròpia llegenda, relativa al senyor de Ribes.

El castell de Ribes.

Sembla ser que el senyor del castell de Ribes fou un tal Geribert, que era vassall o feudatari del bisbe de Barcelona. El cavaller emprengué pel seu compte la conquesta del castell d’Olèrdola, que era en poder dels moros. Aquesta conquesta i altres que en féu el varen envalentir tant, que es cregué prou fort per eximir-se de la dependència del bisbe i resolgué no acatar-lo. Un dia el bisbe li trameté un missatger amb un pergamí. L’enviat arribà en el moment en què el cavaller, amb altres amics i companys d’armes estava lliurat en una gran folga. Manà que fessin arribar fins a la sala el missatger, i al seu davant, sense ni desfer-lo, tirà el pergamí a les flames d’un braser i manà a més que el missatger fos empaitat pels seus gossos fins fora dels seus dominis.

El castell de Ribes.

Davant d’aquest acte de rebel·lió, el bisbe demanà ajuda al comte de Barcelona, i aquest trameté, amb el protocol propi dels costums de l’època, un nou missatge al senyor de Ribes donant-li un curt espai de temps perquè es sotmetés i desfés l’error comès i l’amenaçà amb pena d’excomunió sinó obeïa. L’orgull del cavaller es sentí ferit. Però no volgué humiliar-se i abandonà els seus dominis i família i fugí a terres estranyes a lluitar, en espera de temps millors. Se n’anà a servir a reis forasters. Un dia es sentí greument malalt, reclamà l’ajuda de la Santíssima Trinitat i es va guarir. Penedit pel seu comportament, volgué esmenar els seus errors i, segons costums, feu un pelegrinatge a Terra Santa per purgar l’excomunió. De retorn a Catalunya, va morir. Deixà manat que, en un turó proper a la mar que queia dintre dels seus dominis, des d’on es pogués veure el castell i les ones, s’alcés una ermita dedicada a la Santíssima Trinitat, que encara es conserva vora Sitges.

El castell de Ribes.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies que varem prendre del castell de Ribes i l’església vella de Sant Pere, per tal de que pugueu ambientar-vos molt millor en aquesta llegenda que us hem explicat.

El castell de Ribes.

El castell de Ribes.

El castell de Ribes, detall.

El castell de Ribes, detall.

L'església vella de Sant Pere.

L'església vella de Sant Pere.

L'església vella de Sant Pere, detall de la porta principal.

L'església vella de Sant Pere.

L'església vella de Sant Pere, detall.

L'església vella de Sant Pere, part posterior.

L'església vella de Sant Pere.

L'església vella de Sant Pere.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.